“Que ningú quedi enrere”
Els sindicats alerten que la crisi no la poden pagar “els de sempre”, els treballadors
Reclamen mesures i eines per protegir els més vulnerables
La bombolla financera i immobiliària que va petar el 2009 va estar alimentada per gegants bancaris, fons d’inversió i especuladors, però la factura –en forma d’acomiadaments, rebaixes de sou i condicions laborals cada cop més precàries– la van pagar milers de treballadors que no havien tingut res a veure amb el seu origen. Que l’esforç que s’haurà de fer ara no torni a recaure en els de sempre i, sobretot, que no s’aferrissi en els col·lectius més vulnerables és el clam dels sindicats. Com recorda Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, durant la crisi del 2009 es va precaritzar molt el mercat de treball i els salaris van baixar “de forma desproporcionada”, però després d’això “l’economia va estar pujant durant sis anys, quatre anys per sobre del 3%, i moltes empreses havien obtingut grans beneficis però no van repercutir-los en les condicions laborals i salarials de les seves plantilles”. “No pot ser que sempre se socialitzin les pèrdues i es privatitzin els beneficis”, reflexiona Gilgado per deixar molt clar que “cap treballador ni empresa pot quedar enrere” i que s’han de posar totes les eines necessàries per evitar-ho.
Els sindicats valoren positivament que els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que es presentin a causa de la crisi del coronavirus no consumeixin l’atur generat pels afectats i tothom hi tingui accés, encara que no faci prou temps que hagin cotitzat, però alerten que igualment s’ha de vigilar que les empreses en facin un ús responsable. Els ERTO són un mecanisme molt més proporcionat i suau que un ERO d’extinció, però tenen un impacte en el treballador i en l’erari públic, així que no pot haver-hi barra lliure. CCOO ja ha denunciat que Catalunya ha registrat una “allau” d’ERTO, gairebé el doble que la comunitat autònoma de Madrid. Assegura que és un “abús” perquè “no qualsevol fluctuació, pèrdua econòmica o causa sobrevinguda com a conseqüència dels efectes de la Covid-19 pot ser considerada de força major, sinó que s’han de presentar per causes tècniques, organitzatives o de producció”. Denuncien que ho fan per la via que no toca per estalviar-se les quotes empresarials a la Seguretat Social, que excepcionalment ha assumit l’Estat, i per no haver de negociar les condicions de l’expedient amb els representants de la plantilla. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, va assegurar dimecres que el govern serà “molt rigorós” amb les resolucions d’aquests ERTO, el que significa que no n’acceptaran cap “que no estigui plenament justificat per causes relacionades amb el coronavirus”.
Els serveis públics, essencials
Per Cristina Torre, secretària d’acció sindical de Comissions Obreres de Catalunya, s’hauran de prendre mesures importants per no entrar en una nova crisi, la primera d’elles revisar els pressupostos. “Per exemple, hi ha moltes dones amb contractes molt precaris i parcials, moltes de les quals treballen en els sectors d’atenció i cures, que ara es veu que són essencials, el que vol dir que hi ha molts elements de pobresa laboral que ja teníem detectats i als quals s’intentava fer front amb uns pressupostos socials però que ara s’hauran d’atacar amb encara més força.” Torre també reclama mesures de reactivació per a les pimes i les famílies que ho estiguin passant més malament i, evidentment, que es faci examen de consciència i es valori una vegada per totes la importància de la inversió en serveis públics. Que retallar en sanitat no va ser una bona idea hauria de ser una de les grans lliçons.
