Per quedar-se a casa

El confinament de la pagesia és lògic que sigui ben diferent del d’aquells que estan enclaustrats en un pis sense poder anar a treballar ni sortir al carrer. Els pagesos podem continuar estant en espais oberts i tenim “molt camp per córrer”. Jo, però, trobo a faltar baixar a Mataró i poder anar a conferències, reunions i exposicions... La relació amb la gent que estimo i que no vull que sigui només telefònica. L’aspecte positiu de tot plegat és que he tingut més temps per llegir el darrer treball d’Andreu Navarra.

“Sense trencar el confinament, arribo al meu estudi cada dia. Enfilant-me escales amunt, deixo enrere l’exterior i entro al meu món interior de teles, papers i pinzells, composicions i formes, colors i textures. Mentre l’ultraliberalisme cruel es frega les mans pensant en els beneficis que la pandèmia li portarà, és trist veure la suposada democràcia trontollant. Sempre passa que la cultura és la gran perjudicada en situacions de crisi. Sort en tenim, de l’art; els artistes podem viure en un món paral·lel i compartir-lo.”

“La federació donem nous serveis a les entitats, ens preocupen, perquè l’aturada d’activitats ha provocat una davallada d’ingressos que posa en perill el teixit associatiu del país. Aquesta frenada està donant temps per revisar el que fem i com ho fem. Ara tothom diu que es reinventarà, les entitats ho hem fet sempre, cada dia, cada curs. Els voluntaris som optimistes, però ara ens cal saber com i quan podrem tornar a obrir.”

“La part administrativa de la meva feina puc fer-la des de casa. He hagut d’acostar-me al parc quatre cops per aixecar comportes i comprovar nivells. Caminar-hi sense humans és estrany. Els animals celebren la situació i estan confiats, més a prop dels itineraris. El corriol camanegre ha canviat els seus hàbits, ha sortit de les reserves integrals i ha anat a fer nius a la platja. Això ens diu que el seu hàbitat prioritari era aquest. Els gats assilvestrats donen problemes perquè aprofiten la desinhibició per depredar.”

“La situació actual és un gran desafiament per a la universitat. Hem passat d’un sistema presencial, en què el professor copsa les necessitats dels seus alumnes –ells també ho senten així– a haver de fer-ho tot davant la fredor d’una pantalla, dia rere dia. Trobo molt a faltar el contacte amb els meus estudiants a l’aula, que és on penso que s’esdevé de veritat l’ensenyament. Crec que aquesta pandèmia afectarà profundament la manera que teníem de fer docència i recerca universitàries, i no estic gens segur que sigui per bé.”

“Els dies són molt intensos. Tenim tres criatures, de cinc, tres i un any, i això fa que no puguem tenir ni un minut de calma. Al matí, vestir nens, rentar dents, treure i canviar bolquers, preparar esmorzars i preparar les classes en línia. Després comença la marató de videoconferències fins a l’hora de dinar i, després, tarda dedicada als petits per pintar, jugar, fer música, sopar i a dormir. És un moment especial quan aprofito per tocar el violí mentre ells es banyen i interioritzen la música clàssica.”