“Haurem de pensar en un Nadal força minimalista”

N’estem molt contents. Tots tenim clar que la comunicació és fonamental. Aquest és un problema que ens afecta a tots, i explicar com estan les coses i cap a on anem és una part essencial de la gestió de l’epidèmia.

Les pujades són més ràpides que les baixades i està passant el que esperàvem. Entre deu i catorze dies després del primer paquet de mesures, la Rt va començar a disminuir. Avui s’hauria de notar ja l’efecte del doble confinament perimetral. Si la Rt caigués encara més, fins al 0,8, ens ajudaria a baixar del pic de manera més ràpida.

El pic de nous ingressos ja l’hem passat, però com que estan un temps a l’hospital, l’ocupació encara augmenta. Estem a l’expectativa de si a final d’aquesta setmana o a principi de la vinent superem el pic d’ocupació.

Depèn molt de les mesures de desescalada que es prenguin, de quan i què s’obri. Si volem estar tranquils per Nadal caldria arribar-hi amb bones condicions i una incidència molt més baixa de la que tenim ara. Si no, el risc de tenir una tercera onada activada per Nadal seria molt elevat.

Des del punt de vista epidemiològic i mirant només les dades, és convenient fer un esforç més. Però només mirem una vessant d’un problema amb derivades a nivell econòmic, social, educatiu, emocional...

La fatiga epidemiològica és un dels majors problemes que tenim ara mateix, juntament amb la situació econòmica, que és dramàtica per a moltes famílies. Això fa molt complicat actuar. Qualsevol decisió serà dolenta.

Durant dos o tres mesos va ser així, la franja amb més afectació era la de 20 a 29 anys. Ara veiem que el tancament de bars, el toc de queda i l’ensenyament a distància a les universitat han fet baixar la incidència en aquesta franja. És important insistir, però, que correlació no és causalitat. Tot apunta en aquesta direcció, però no és una certesa del 100%. Paral·lelament, també hem vist que hi ha un augment en franges altes que concorda amb el fet que veiem que creix l’afectació a les residències. És una dada que ens preocupa perquè la població més gran és la que pateix més els efectes de la malaltia.

Tancant-ho tot podríem baixar a una incidència molt baixa, però que no impediria que el virus tornés a créixer quan es reobrís. Partint d’una incidència molt baixa, però, retardes en el temps l’aparició d’una nova onada, que és el que ha passat a Itàlia o Alemanya. Ara, però, estan en números complicats.

Exacte, alhora que intentem fer baixar aquesta segona onada hem de preparar tots els mitjans que puguem per mantenir la incidència baixa tants mesos com sigui possible. Per tant, seguir reforçant tot el que és l’atenció primària amb personal, agents Covid i tests ràpids d’antígens. Tota l’estratègia hauria d’estar a punt per quan aconseguim sortir de la segona onada i retardar al màxim la tercera, per veure si ens toca a prop de quan puguem vacunar els més vulnerables.

A escala de Catalunya sí que tenim aquestes dades, i de fet ja les teníem abans d’aquest article. A escala estatal no ha canviat res. Seguim tenint només els casos diaris de forma agregada per província, més en detall no es pot arribar.

Correcte, però ha estat una constant en tota la pandèmia. A escala europea encara no hi ha una definició homogènia del que és un cas o un mort per Covid, i això és una limitació molt important que tenim. Si s’hagués uniformitzat el format de com es dona la informació podríem fer anàlisis globals i aprofitar informació d’un país per preveure dinàmiques en altres.

Sí, representen un canvi de paradigma en la gestió de l’epidèmia i ho veurem en les pròximes setmanes. Escurçaran els períodes de diagnòstic, que anaven d’un a tres dies, i ara seran d’un quart d’hora. Això és un canvi substancial en l’aspecte epidemiològic. Serà una eina boníssima, però per ella sola no és la solució. Ha d’anar acompanyada d’altres mesures, com per exemple un bon compliment de les quarantenes. S’ha de trobar la forma que tothom les pugui complir, sobretot en els col·lectius que tenen més problemes per fer-ho.

S’hauria de mantenir a llarg termini, fins i tot després de la segona onada, perquè redueix la mobilitat de forma general, té menys cost en l’àmbit econòmic i social, i pot ajudar altres persones que no poden teletreballar perquè puguin seguir actives.

Hauríem de començar a buscar fórmules imaginatives. No hauríem de fer els dinars multitudinaris, i haurem de pensar en un Nadal força minimalista, però ja veurem en quina situació hi arribem i fins a quin punt ens podem permetre ser més o menys flexibles.