“Esperem una campanya de vacunació mai vista en la història”

Hi ha optimisme i satisfacció, perquè una de les prioritats per controlar aquesta pandèmia era la part de biotecnologia, que permetrà tenir tests de diagnòstic, vacunes i tractaments. És increïble com s’ha avançat en un any en aquestes tres línies. Estem entusiasmats, però amb el matís que, tot i la pressió per avançar, no ens podem saltar cap pas de validació. Pel que fa al comportament de la societat, jo soc optimista. Hem vist els ciutadans fer coses que mai s’hauria esperat i, per tant, continuo confiant en ells. En resum, veiem molta llum al final del túnel, però encara hi som a dins.

Tenim un grup importantíssim que està treballant en el seguiment dels diferents prototips i, efectivament, tenim accés a més informació sobre com s’avança. No s’estan saltant etapes, sinó que s’està reduint molt la burocràcia que en altres ocasions alentia el procés d’aprovació. Tampoc estan fent una vacuna des de zero, sinó que estan basades en treballs de molts anys i molts laboratoris.

És arriscat compartir aquesta mena d’informació. Hem de seguir en la línia que la comunitat adopti mesures de prevenció en l’àmbit social i posar en marxa les campanyes de vacunació necessàries. La tercera pota seria que aprenguem la lliçó per tal que el risc futur es minimitzi.

Tots els països han de tenir els plans de vacunació per a quan la vacuna estigui a punt. Confio que la vacunació començarà el primer trimestre del 2021. Hem de tenir certa prudència, perquè hi podria haver algun obstacle, però crec que gràcies a les iniciatives que hem impulsat per tal que la vacuna arribi també als països més desafavorits, esperem una campanya de vacunació massiva, com mai abans s’havia vist en la història de la humanitat.

Aquesta és una de les poques satisfaccions que hem tingut en els darrers dotze mesos. La col·laboració entre científics és plenament genuïna i sense cap mena de personalisme, amb solidaritat i generositat. La ciència ha prevalgut per sobre de tot i crec que aquesta solidaritat, més enllà de la vacuna, deixarà més coses. Començant per la solidesa de la xarxa de científics. Tant de bo que els recursos que hi ha hagut ara per invertir en recerca es mantinguin. La inversió en ciència és sempre molt intel·ligent per a qualsevol país.

El virus ha evidenciat unes errades sistèmiques molt grans i la vulnerabilitat de la nostra salut. Hi ha riscos que podríem fer baixar amb un desenvolupament molt més sostenible. N’hi hauria prou fent alguns canvis en la nostra societat per reduir molt el risc de malalties emergents i altres crisis ambientals com ara el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, el sedentarisme i l’obesitat.

No ha de ser quan tot això acabi, sinó ara que està passant i que s’estan destinant grans paquets d’estímul econòmic per a la recuperació. Hem de garantir que vagin en la direcció correcta. És a dir, que promoguin una recuperació saludable, verda i sostenible. No podem tornar a posar-nos en una situació de risc de salt d’espècies, que els virus passin d’una espècie animal a una d’humana perquè tenim un consum i una comercialització d’uns animals salvatges que no hi hauria de ser o que hauria de tenir condicions de seguretat molt estrictes. Però també hauríem d’assegurar-nos que no continuem contaminant l’aire que respirem, perquè fa que els nostres pulmons siguin molt més vulnerables a qualsevol agent infecciós respiratori. Hem de canviar de fonts d’energia i deixar enrere els combustibles fòssils. Hem de pensar què cal fer amb la desforestació i les pràctiques agrícoles tan agressives. També en com vivim a les ciutats, si hem de seguir amb una densitat poblacional molt alta, que fa que els agents infecciosos es transmetin amb facilitat, o bé fer-les més amables i adaptades a les necessitats reals de la salut de la gent. Tot està molt lligat. Són prescripcions per a una recuperació saludable i verda que són de sentit comú i generaran molts beneficis.

Dependrà molt de com es transmeten aquests missatges a la població. Per apagar aquest foc, hem d’entendre que cal un bon equip de bombers, però també que els terrenys del voltant no estiguin ben secs i plens de capses de mistos per generar més risc. Si els paquets d’inversió van en aquesta direcció, es generarà una millor protecció de la salut i una regeneració econòmica i social en un moment de tant perill.

Són un punt fonamental i ja els tenim aquí. Ara mateix tenim una crisi sanitària i econòmica que serà molt important, però també una crisi social que afecta la salut mental, amb un impacte dolorós que no es recuperarà immediatament. Espero que no hi hagi crisi també en el sector de l’educació. Caldrà gestionar-ho tot de manera molt estratègica. Estem en una situació excepcional que requereix un lideratge excepcional.

La meva opinió aquí és sobrera. És la societat qui ha de jutjar i prendre decisions quan toqui. El que és clar és que, en una situació tan excepcional, amb una crisi sense precedents, òbviament el lideratge, la unió, la solidaritat i l’estratègia és el que ha de predominar. Espero que tots els líders polítics estiguin a l’altura, perquè el moment ho reclama. Les decisions que es prenguin tindran repercussió ara, en l’apagada de la pandèmia, però també en com en sortirem després.

Sí que hi ha mecanismes de detecció i alerta a l’Àfrica i, per sort, podem dir, amb prudència extrema, que la situació no ha evolucionant de manera tan preocupant com es podia esperar. El motiu? Hem de ser honestos i dir que encara no ho sabem, però hi ha molts factors que teòricament hi podrien contribuir, com ara que la població és més jove, que hi ha menys presència de malalties cròniques, els factors meteorològics, una situació d’immunitat prèvia, la gran experiència en gestió d’epidèmies i, fins i tot, factors genètics. Pel que fa a altres punts del planeta, ens preocupa molt la situació de l’Índia, pel problema de contaminació de l’aire a les grans ciutats.

És important que la gent sàpiga que l’organisme màxim de coordinació de la salut global, que ha d’estar alerta dels nous perills i decidir on s’ha d’invertir i controlar, té un pressupost equivalent al de l’hospital cantonal de Ginebra, que és el mateix que es gasta el planeta en tabac en un dia. Dit això, la gran força institucional de l’OMS és que pot convocar els científics de primer nivell i crear un grup de treball en només unes hores. I hi respondran sense ser remunerats. Això és el que ens fa únics i el que ens dona la força. I no hi ha diners al món per pagar-ho.

L’OMS ho té definit i alguns països ho adopten. El que importa és que cada país apliqui sempre el mateix criteri, i després les dades es podran corregir i ajustar amb el temps, no cal que es faci al minut.