Societat

TÀNIA VERGE

CONSELLERA D’IGUALTAT I FEMINISMES

“Treballem en la transformació feminista del país”

“L’ADN de la conselleria és treballar amb els altres departaments codissenyant, assessorant, acompanyant o coordinant per fer polítiques d’igualtat”

“En breu ja tindrem l’Oficina d’igualtat de tracte i no discriminació per poder denunciar tot tipus de discriminacions”

Hi ha marge perquè els dos partits de govern tornin a trobar la manera d’enfocar la taula
Poso en valor que és el primer cop que l’Estat reconeix el conflicte polític amb Catalunya
Cal erosionar els prejudicis i els prototips de bellesa que la societat continua imposant
El llenguatge inclusiu és una demanda de baix a dalt; l’administració no s’inventa res
El nostre model d’acollida de refugiats és de llarg termini i d’una perspectiva integral
Treballem amb l’Associació de Micropobles per acollir refugiats d’entorns rurals

T ània Verge Mestre (Reus, 1978), la consellera d’Igualtat i Feminismes d’ERC, és llicenciada en ciència política i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra, màster en cooperació internacional per la Universidad Carlos III de Madrid i doctora en ciència política per la Universidad Complutense de Madrid. És catedràtica de ciència política a la UPF, on va ser la responsable de les polítiques d’igualtat. Va ser membre de la sindicatura electoral de l’1-O i és activista dels moviments feministes Ca la Dona i On són les Dones. Parlem amb ella la setmana de l’accidentada reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat, que ha tornat a evidenciar que entre els dos socis del govern català hi ha serioses discrepàncies.

La darrera desavinença es pot reconduir o estem davant de la fi del govern català?
Jo posaria en valor que és la primera vegada que l’Estat espanyol reconeix que hi ha un conflicte polític amb Catalunya. El reconeixement de dos actors en un conflicte polític és bàsic perquè a nivell internacional s’entengui què passa, i s’identifiqui que hi ha unes obligacions per part de l’Estat de dotar aquesta taula de contingut, de fer propostes de resolució del conflicte; això ve amb l’antecedent de la resolució del Consell d’Europa en què marcava un full de ruta claríssim a l’Estat per aturar la repressió i en últim terme arribar fins a l’amnistia. Tenir la possibilitat de asseure’s a negociar amb l’Estat dos aspectes que són de consens a la societat catalana, com són l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació, és molt important. La taula s’ha celebrat ara amb menys consellers dels que hi hauria pogut haver però tindrà continuïtat en el temps, per tant, hi ha marge perquè els dos partits de govern tornin a trobar la manera d’enfocar-la des de la màxima representació institucional, que són els governs.
No es preveu que un partit pugui sortir del govern?
Ara mateix el govern continuarà treballant i l’agenda de l’amnistia i el referèndum formen part del programa de govern igual que les transformacions que necessita el país per sortir d’aquesta crisi econòmica i social que la pandèmia ha agreujat. El govern vol treballar per a la transformació feminista i verda del país i estem a les portes d’un debat de política general en què presentarem propostes, moltes de les quals són interdepartamentals, transversals, amb tots els departaments implicats. L’ADN de la conselleria és treballar amb els altres departaments codissenyant, assessorant, acompanyant o coordinant per fer polítiques d’igualtat i amb perspectiva de gènere.
La violència contra les dones és una de les xacres a què s’enfronta la nostra societat?
La violència masclista en les seves diferents expressions no marxa, per això cal fer dos tipus de polítiques: una, reforçar els serveis d’atenció i recuperació de les dones amb més personal especialitzat i més recursos específics. Aquesta és una línia d’actuació prioritària, hem de poder atendre violències específiques, com les sexuals, amb personal especialitzat, i hem de poder desenvolupar també eines per poder atendre noves violències, com les violències digitals, un fenomen en auge. En segon lloc hi ha d’haver una línia d’actuació adreçada a la sensibilització i a la prevenció, amb programes dirigits tant a la població general com als homes, perquè la violència contra les dones és aquella que exerceixen els homes contra les dones pel sol fet de ser dones.
Catalunya necessita més recursos dels que té?
Nosaltres reclamem que hi hagi un canvi en el model de finançament; les competències en atenció i recuperació de les dones en situació de violència masclista és autonòmica però la competència s’ha de veure acompanyada d’uns recursos suficients i que siguin sostenibles en el temps, que no depenguin de la revisió d’un pacte [Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere] que té data d’inici i de final, que limita el tipus de projectes i que té un caràcter anual en comptes de plurianual, que permetria fer un altre tipus de planificació. I creiem que sempre s’ha de tenir en compte les especificitats de la xarxa d’atenció que ja té cada territori, que no hi ha d’haver una recepta única.
Hi ha algun programa contra la violència física a les dones?
Nosaltres no parlem mai només de violència física perquè darrere d’una violència que s’expressi amb cops sempre hi ha una violència psicològica, o també hi pot haver violència econòmica. Tenim una xarxa d’atenció especialitzada al territori amb serveis d’emergència i d’atenció integral que cal reforçar perquè no hi hagi llistes d’espera i perquè hi hagi més personal especialitzat. Alhora cal oferir serveis especialitzats i noves eines per als diferents tipus de violències, no es pot tractar igual una violència en l’àmbit de la parella que un cas de violència sexual, o la nova violència digital.
Amb la pandèmia ha augmentat la violència masclista?
La pandèmia ha fet evident que la llar no és necessàriament un espai segur perquè en molts casos hi ha hagut un major control dels agressors sobre les dones. Elles ho han tingut més difícil per demanar ajuda perquè s’han vist debilitades les xarxes socials i comunitàries i han pogut quedar més aïllades.
Els psicòlegs alerten que l’abús d’Instagram durant la pandèmia ha provocat molts problemes en, sobretot, nenes, que de cop, no s’agraden.
Aquests patrons de bellesa, aquesta pressió estètica s’exerceix contra nens i nenes adolescents però afecta més les dones per la pressió que hi ha per tenir uns cossos ideals. Cal treballar per poder combatre aquesta pressió estètica que ve de les xarxes socials, també de la moda i de la publicitat.
Es fa sensibilització a les escoles i instituts?
Amb el Departament d’Educació hi ha un projecte conjunt d’implantació d’un model coeducatiu, que existeix com a programa pilot però es vol generalitzar. La coeducació treballa tant tot el que són els referents masculins i femenins dels llibres de text, és a dir, que es parli de les contribucions que han fet homes i dones al llarg de la història, però també es treballa amb l’educació sexoafectiva, amb el coneixement del propi cos, amb trencar estigmes i tabús. Cal erosionar els prejudicis i imposicions de rol i també de prototips de bellesa que la societat encara segueix imposant en els homes i les dones.
El Parlament europeu ha aprovat que a les persones LGTBI se’ls reconegui els seus drets a tots els estats membres. El PP s’hi va abstenir i Vox hi va votar en contra. Però aquests partits els tenim al Parlament.
El PP hi ha estat sempre; ja va votar en contra el reconeixement del matrimoni igualitari i quan es va aprovar la llei la va portar al Tribunal Constitucional. El PP està on sempre ha estat, que és el no reconeixement dels drets de les persones LGTBI. Vox està també en aquesta línia de discurs LGTBIfòbic i especialment transfòbic. L’amplificació que es pugui fer de discursos que rebutgen el respecte a la diferència des de les institucions pot provocar legitimació d’agressions al carrer.
En els últims mesos han crescut les agressions contra gais. Tenen, relació amb aquests discursos d’extrema dreta, doncs?
Està estudiat a nivell acadèmic que la presència de grups d’extrema dreta i els discursos d’odi des de les institucions genera més agressions LGTBIfòbiques i racistes. Però també hem d’entendre que a mesura que es garanteix els drets de les persones LGTBI creix la consciència social respecte del que és discriminació i del que no és tolerable, i per una altra banda creixen les eines per protegir aquests col·lectius. Els cossos de seguretat, per exemple, tenen més formació per identificar si darrere una agressió hi ha, també, un delicte d’odi. Tot avenç en drets genera una contrareacció, i aquesta avui l’expressa Vox.
Al Parlament farà baixar el llistó del debat, tenint en compte que Vox ni tan sols accepta que hi ha violència de gènere?
No farà baixar el nivell del debat perquè els drets no es debaten. No hi ha res a debatre amb Vox, en tot cas hi ha coses a rebatre: les seves notícies falses, els seus discursos d’odi... Hi ha un consens molt ampli amb la resta de formacions polítiques. En tot cas, la presència de Vox a les institucions té molts efectes però el que no farà en el cas del Parlament serà rebaixar els drets que s’han assolit, al contrari, la intenció d’aquesta legislatura des del govern és ampliar la garantia de drets de les dones, de les persones LGTBI, de les persones migrades i la lluita contra el racisme.
Quines eines té l’administració per vetllar pels drets LGTBI i altres minories?
Tenim a tot el territori més de cent punts del Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) on les persones agredides poden demanar assessorament. Al marge de les agressions que van per la via penal hi ha les denúncies per discriminació, que poden tenir una sanció administrativa i que poden haver comès particulars, empreses o, en alguns casos, la mateixa administració si , per exemple, no respecta el nom sentit d’una persona transsexual o hi ha un mal tracte a l’atendre la diversitat sexual i de gènere d’una persona. En aquests moments, i com a conseqüència de l’aprovació el desembre passat de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació, estem desplegant un organisme on es podran denunciar les discriminacions: l’Oficina d’igualtat de tracte i no discriminació.
Quan s’aprova aquesta Oficina?
En poc temps. A través de l’oficina es podrà no només multar econòmicament sinó també imposar altres mesures que tinguin per objectiu la reparació i garantia de no repetició, de disculpes públiques, de treball en benefici de la comunitat, etc. Moltes vegades no es tracta només de penalitzar amb una sanció econòmica sinó de corregir un prejudici, resoldre una situació perquè no es torni a repetir.
Per exemple?
El cas d’algú que vol llogar un pis i no l’hi lloguen per motius de gènere o racials, o el d’una persones a qui no li han deixat omplir un formulari amb la identitat expressada per ella, o si una persona va a un restaurant i no et deixen entrar pel color de la pell. Per exemple, hi ha hagut casos en una visita mèdica que a una dona lesbiana el ginecòleg li diu que no li cal una citologia perquè ella no té relacions sexuals amb penetració. En tots aquests casos s’ha de donar resposta a la víctima de la discriminació però a més hem de fer que no torni a passar.
Des de la seva conselleria volen donar impuls al llenguatge inclusiu, tot i que hi ha hagut força enrenou i oposició.
No és un debat nou, fa trenta anys que es parla del llenguatge inclusiu no sexista. Hi ha diferents posicions i està molt bé que hi hagi debat. La discrepància mai és un problema si la crítica es fa de manera constructiva. En qualsevol cas, el llenguatge permet, com una eina més, visibilitzar realitats, donar reconeixement, canviar imaginaris... Que el llenguatge és l’eina per erradicar el patriarcat? No per si sol, però el llenguatge en una societat patriarcal forçosament s’ha de veure afectat per aquesta societat que acompanya determinats valors imaginaris. Fa temps que les administracions de Catalunya, d’altres llocs de l’Estat, del Parlament europeu o de les universitats estan treballant en aquest àmbit. És una demanda de baix a dalt, dels diferents col·lectius feministes però també de grups de recerca. Les administracions no inventen sinó que recullen el que ja és una pràctica social, igual que aquesta flexió amb la i [totis, nenis...] tampoc se la inventa l’administració sinó que la recull en la col·loquialitat per reconèixer l’existència de persones no binàries.
S’esperaven tantes reaccions?
En tot cas el que són arguments de molt poc pes és dir que es fan propostes del llenguatge perquè no es tenen propostes de contingut. La mateixa creació d’aquesta conselleria és un reconeixement per totes les polítiques d’igualtat que es faran de forma transversal amb tots els departaments. És contradictori sostenir que s’utilitza el llenguatge en absència d’altres polítiques quan és la primera vegada en la història de la Generalitat que un govern té una conselleria d’Igualtat i Feminismes que crea unitats específiques, direccions generals, per a l’erradicació de les violències masclistes, per a les polítiques públiques a favor dels drets LGTBI...
La setmana passada es va saber que el bisbe Novell podria haver fet teràpies per curar l’homosexualitat. Es pot denunciar i actuar d’ofici?
Tenim capacitat d’actuar d’ofici i l’anterior govern ho va fer aturant el bus d’Hazte Oír. En aquest cas si ens arriba la informació confirmada o denúncies i s’ha anat contra les persones LGTBI, actuarem.
De refugiats afganesos, quants n’han vingut a casa nostra?
Reclamem a l’Estat que estableixi vies legals i segures, que una cosa és no poder treure gent des de Kabul però una altra és que es poden treure dels països limítrofs. L’Estat, en la seva distribució del programa d’acollida als territoris, n’ha fet arribar 200 a Catalunya.
I què els sembla?
Totalment insuficient. A més, l’evacuació estava molt orientada als col·laboradors del personal militar espanyol i nosaltres reclamem que s’atengui el reagrupament familiar de les persones afganeses residents a Catalunya i, per l’especial situació de risc de les seves vides, els activistes dels drets humans, les dones, les persones LGTBI i les de minories ètniques. Nosaltres ja estem treballant en un programa que va més enllà de l’acollida d’emergència que fa l’Estat, d’uns pocs mesos. El nostre model és de llarg termini i d’una perspectiva integral.
Què vol dir?
Les persones refugiades rarament poden tornar als seus països, per tant, un cop arriben no es tracta només que tinguin un allotjament durant sis mesos sinó que cal un projecte pràcticament de vida. Hem de conèixer les circumstàncies d’aquestes persones: salut mental, necessitat d’habitatge, d’ocupació, d’escolarització, etc. per poder-les ajudar. Hem presentat un programa amb les universitats catalanes perquè ofereixin places als estudiants refugiats, treballem amb l’Associació de Micropobles per si poden acollir refugiats que venen d’entorns rurals i busquem projectes de mentoria per fer l’acompanyament d’aquestes persones, perquè s’acabin integrant i sentint part de la nova comunitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

Detingut un conductor amb 2 quilos de cocaïna en una caixa de cereals

Barcelona
VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona