Crit d’alarma del món científic dels Països Catalans
La comunitat acadèmica impulsa un manifest que lliga Covid i crisi climàtica i insta a un canvi integral de model
La comunitat científica dels Països Catalans aixeca la veu. Vora tres-cents catedràtics, doctors, professors universitaris i titulats de graus científics han signat ja un manifest que relaciona en l’origen crisis múltiples com la climàtica, la Covid, la de vulnerabilitat social o la de la biodiversitat, i les engloba en el marc d’una crisi sistèmica transversal, contra la qual insta a adoptar un decàleg de mesures urgents per canviar l’actual model socioeconòmic que les ha provocat. La iniciativa, que té el seu referent més similar en un manifest que 1.700 científics de primer nivell mundial van signar el 1992 coincidint amb la Cimera de Rio, es va començar a gestar arran de les mesures preses pels governs en l’inici de la pandèmia, i va ser anunciada aquest agost a Prada coincidint amb la Universitat Catalana d’Estiu. No ha estat fins a les últimes setmanes, però, que el text ha estat difós al web de la Institució Catalana d’Història Natural, quan ja tenia un centenar de destacats signants del món acadèmic dels Països Catalans, d’àmbits tan diversos com les ciències ambientals, l’economia, la geografia o la biologia. “El problema és que s’estan articulant respostes sectorials a les crisis, i hem d’anar a les causes, perquè la Covid és un símptoma, però l’escalfament climàtic també”, raona un dels impulsors, el doctor en biologia ambiental Josep Maria Mallarach, que destaca el caràcter “apolític” i desvinculat del poder econòmic que té el col·lectiu, a més d’una responsabilitat i una credibilitat social que els empeny a fer el crit d’alarma. “No és un manifest conjuntural per donar resposta a un fet concret; estem davant d’una crisi sistèmica de grans dimensions, on totes estan interrelacionades”, subratlla.
El text reflexiona que si la pandèmia ha tingut uns impactes “tan profunds i extensos” és degut en gran mesura al model de desenvolupament dominant, que depreda la natura i hi genera uns impactes creixents, que també generen un cost social en les condicions de vida. Això sí, hi veu una oportunitat i insta a fer ara un pas decidit per “planificar” el món post Covid i fer esforços concertats i sostinguts en el temps amb criteris de justícia social i ambiental.
Decàleg multidisciplinari
El manifest inclou un decàleg d’ambicioses directrius estratègiques que caldria començar a aplicar a totes les escales “com més aviat millor”, a mesura que remeti la Covid, per avançar cap a un model “més resilient, saludable i sostenible”, en la línia del que ja s’ha proposat en altres països de l’entorn. Entre les mesures (vegeu el gràfic) destaca la substitució del creixement del PIB com a gran índex de referència del desenvolupament; el foment de la sobirania alimentària i de polítiques de producció i consum que prevegin els límits ecològics, o la transició “ràpida i justa” de les energies fòssils vers les renovables, així com l’abandó de l’actual model de mobilitat centrat en grans infraestructures insostenibles. Proposa també una fiscalitat verda per gravar la sobreexplotació de recursos i incentivar les alternatives; la lluita contra la pèrdua de la diversitat o la potenciació de la recerca contra el canvi climàtic com a pilar del nou model. Per acabar, proposa també mesures més polítiques, com incentivar la participació social en la governança o promoure l’esperit cooperatiu en la formació.
El manifest romandrà exposat per seguir recollint suports particulars, i després s’obrirà a adhesions de col·lectius. La idea és traduir-lo llavors a altres llengües per buscar el màxim ressò mediàtic i, alhora, presentar-lo als responsables polítics perquè els diferents nivells de govern dels Països Catalans el tinguin present en les seves accions, si bé Mallarach admet que la majoria s’han d’impulsar conjuntament entre el sector públic i el privat, a més de col·lectius socials i la ciutadania en general.