El Raval contra la por

Hi ha gotes de sang que fan vessar el got. L’assassinat de Mohamed, un ciutadà algerià, el passat7 d’octubre a la confluència entre els carrers Riera Baixa i Hospital, al barri del Raval de Barcelona, ha disparat totes les alarmes i ha fet acabar la paciència del veïnat. La reacció immediata serà ocupar el carrer per foragitar els delinqüents, ja que l’acció política no ha aconseguit pacificar el barri.

La plataforma Acció Riera Baixa Hospital ha denunciat que el lloc on es va produir l’apunyalament és un emplaçament dominat per un grup de delinqüents que es dediquen a la recepció d’objectes robats, quan no són ells mateixos els que roben a punta de navalla. La situació “és insostenible”, asseguren els veïns, que descriuen el punt com a molt perillós i insegur, sobretot a partir del moment en què els comerços tanquen les persianes i el carrer perd l’activitat comercial.

Segons els veïns, a Riera Baixa les dones acostumen a ser les víctimes propiciatòries dels delinqüents, amb 9 de cada 10 robatoris. La denúncia parla de violència masclista perquè les dones són víctimes triades expressament i perquè, a més, denuncien que són víctimes de tocaments i vexacions sexuals. Passa el mateix amb membres del col·lectiu LGTBI+, que també han denunciat agressions a Riera Baixa. Les agressions físiques amb arma, com la que va acabar amb la mort de Mohamed, també sovintegen, i els veïns asseguren: “En els últims anys hem vist desenes d’apunyalaments.”

Tot això fa que la vida en aquest carrer del Raval “sigui impossible”, que a moltes dones els costi sortir de casa per por, i amb la Covid i les restriccions de moviment al carrer han provocat que els delinqüents hagin fet un pas endavant ensenyorint-se encara més de la zona. Segons els mateixos veïns, el nucli dels delinqüents són individus que van estar sota la tutela de la Generalitat fins als 18 anys, després d’arribar al país encara amb la minoria d’edat. No justifiquen els seus fets delictius, però tampoc els culpen, sinó que en fa responsable el sistema, perquè són persones que, un cop han deixat d’estar sota la tutela de l’administració, s’han de buscar la vida en no poder regularitzar la seva situació personal i laboral.

Per plantar cara a aquesta situació, els veïns demanen a les administracions polítiques socials que posin fi a la pobresa, i també de seguretat i d’acolliment de les persones nouvingudes. Mentre tot això no arriba, els ciutadans han decidit prendre la iniciativa i convocar per dissabte vinent, 23 d’octubre, un paella popular. La idea és molt clara: mentre els ciutadans ocupen els espais públics no ho poden fer els delinqüents. Abans de la pandèmia, el carrer acollia també de forma regular un mercat de segona mà organitzat pel comerç de la zona, que és un dels col·lectius perjudicats per la delinqüència.