Societat

LOURDES CIURÓ

CONSELLERA DE JUSTÍCIA

“L’ús del català també ha retrocedit a l’Església”

L’ús exclusiu del català en les confessions no catòliques és molt residual: nomes és d’un 2,6 per cent
Vam presentar ‘El camí ignasià’ al Vaticà i vaig convidar el papa Francesc a venir a visitar Catalunya

A mitjans de juliol, encara no fa un mes, el govern va presentar Religions per la llengua, una iniciativa del Departament de Justícia (de qui depèn Afers Religiosos) per potenciar el català en les diferents confessions que hi ha a casa nostra. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va estar acompanyada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la presentació d’aquesta iniciativa, en què hi van assistir els membres del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), del Consell Interreligiós de Catalunya i els representants de les principals confessions que hi ha a casa nostra, que, manté Ciuró, “han rebut molt bé la iniciativa”. “Tothom és conscient que s’ha de fer un pas pel català i això ens anima molt i ens encoratja a treballar perquè el català sigui llengua d’ús en tots els àmbits socials”, diu la consellera.

El català no té gaire bona salut quan parlem de les diferents religions que hi ha a casa nostra, oi?
A Catalunya, on hi ha tretze confessions, hi ha hagut un retrocés generalitzat en l’ús de la nostra llengua. Hem calculat que l’ús exclusiu del català en les confessions no catòliques [que tenen 1.356 centres al país] és molt residual, d’un 2,6%. Quan en aquestes confessions parlem de centres de culte que barregen el català i el castellà ens situem en un 27%. Per tant, davant aquesta diversitat religiosa que tenim, que vol dir diversitat de cultures, de creences i de maneres de fer, creiem que hem de fer servir la llengua per treballar la cohesió, que, al final, és pel que treballem nosaltres, el departament d’Afers Religiosos.
I de la constatació que l’ús de la llengua pròpia és residual en aquestes confessions no catòliques va sorgir la idea de fer l’acord ‘Religions per la llengua’?
Sí, i les diferents religions es van mostrar molt col·laboratives a participar-hi, s’ha de dir. A hores d’ara ja tenim 53 entitats religioses adscrites al pacte: esglésies evangèliques, musulmans, sikhs... Es van adherint a aquest acord i el que fan és comprometre’s a fer algun tipus d’acció en català. Per exemple: posar en català la senyalització d’espais comuns del seu centre de culte, fer la traducció d’algunes pregàries, utilitzar el català en les seves xarxes socials, etc. I nosaltres els oferim suport: si tenen dubtes els fem de guia o de pont, en una traducció, per exemple, o els diem on poden aconseguir material... Per la nostra part i a través de les xarxes estem fent feina de divulgació: cada setmana difonem paraules de les diferents confessions en català.
Parlava d’altres religions, però si posem el focus en la catòlica també ha retrocedit en l’ús del català. Ho denunciava fa unes setmanes l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
A l’Església catòlica, que tradicionalment parlava en català, ara hem vist que amb els moviments migratoris el castellà hi guanya presència. Encara no tenim dades, per això ara volem fer una diagnosi per saber en quina situació està realment el català i com han incidit aquests moviments migratoris en l’ús del castellà dins del catolicisme. També cal tenir present que amb la pandèmia l’ús del català ha retrocedit.
Què vol dir?
Durant la pandèmia les religions van fer molt ús d’internet, que els ha permès arribar a molta gent, fins i tot d’altres països, molts de parla castellana, i, per tant, han passat a fer servir més el castellà, més fins i tot del que el feien servir habitualment. Nosaltres què diem? Que quan una persona vol pregar ha de poder fer-ho en la seva llengua i per això cal normalitzar l’ús del català a les religions. Aquí a Catalunya hem de poder fer les publicacions religioses en català, hem de poder fer piulades en català i hem de poder dirigir-nos a la comunitat en català. I és el que estem treballant, primer de tot a conscienciar la gent. És el mateix que estem fent en el món de la justícia i dels jutjats.
És part del Pacte Nacional pel Català?
Sí, per això també estem potenciant les parelles lingüístiques en l’àmbit religiós, tal com es fa en altres àmbits, en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, i també donarem més punts als treballs que demanen una subvenció nostra que estiguin fets en català o que proposin accions pel català.
La receptivitat positiva de les religions en la qüestió del català també és perquè aquí fa molts anys que es treballa la cohesió amb les religions, el diàleg.
Entre altres coses el departament d’Afers Religiosos ja fa vint anys que es va crear; va ser quan es va detectar que al país hi havia el creixement d’altres religions i que el que havíem de fer com a país era conèixer-les, òbviament respectar-les, i establir-hi un diàleg i treballar-hi perquè s’integressin al país i entre tots reforçar la cohesió social. Per això a casa nostra té tanta importància el diàleg interreligiós i per això avui les diferents comunitats estan més que obertes a treballar pel bé comú. També cal remarcar la importància del Grup de Treball Estable de les Religions i del Consell Interreligiós de Catalunya en aquesta bona entesa que tenim en el país amb totes les religions. Per tot això podem dir que la convivència avui és una realitat al nostre país.
Al mes de juny va anar al Vaticà a presentar ‘El camí ignasià’, un documental de Jordi Roigé amb motiu de l’Any Ignasià.
La iniciativa de l’Any Ignasià i la commemoració del 500 aniversari de la conversió de sant Ignasi a Catalunya el govern se l’ha pres com a pròpia per donar-hi rellevància. Els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a Catalunya, que va arribar a Manresa però va passar per molts altres llocs –Montserrat, Igualada, Barcelona...– és una efemèride a la qual el govern ha donat suport. I ha cofinançat aquest documental. És molt bonic: retrata cinc pelegrins que fan el mateix camí que va fer sant Ignasi quan va arribar a Catalunya, però, a més a més, el que fa és valorar el camí, la riquesa cultural, patrimonial, gastronòmica..., tot el que es van trobant els pelegrins. També és una manera de fer promoció i donar a conèixer el que et pots trobar si fas aquest camí.
És la promoció d’una ruta turística?
Exacte. Així com és molt conegut el camí de Sant Jaume, volem que també es conegui el camí de Sant Ignasi. Aquest documental permet veure les meravelles amb què et trobes si el fas.
Quina importància té la celebració d’aquests 500 anys de la conversió de sant Ignasi a Catalunya?
Al govern donem tot el suport a aquesta commemoració perquè no deixa de ser un element més de projecció del nostre país en l’àmbit internacional i per reivindicar la nostra nació, que va veure fa 500 anys aquesta transformació. A part de reivindicar la trajectòria de sant Ignasi, volem subratllar la transformació que al voltant d’aquesta celebració està fent la ciutat de Manresa.
On es va presentar el documental?
A la Filmoteca Vaticana. Va ser colpidor poder ser allà. Hi havia la directora de la filmoteca, que ens va acollir molt bé, va venir el màxim responsable dels jesuïtes, el pare Arturo Sosa, el “papa negre”, que li diuen. La idea és que el documental, que ja s’ha estrenat en alguns cinemes del nostre país, vagi voltant i es pugui veure a com més llocs millor. Vam convidar el papa Francesc perquè el vingués a veure però pel problema que té amb la cama –va amb cadira de rodes– no va poder venir.
Però vostè sí que el va poder saludar!
Sí, i va ser molt emocionant perquè és una persona molt agradable i de veritat ho dic: transmetia bondat. Li vam regalar Montserrat, un Magníficat de roca, de Bernabé Dalmau, perquè conegués la història i el simbolisme de Montserrat i perquè a Montserrat és per on va passar sant Ignasi en el seu camí cap a Manresa. També li vaig regalar el llibre Arrels cristianes de Catalunya, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana, el document en què els bisbes catalans es van identificar amb el país i la seva llengua l’any 1985.
El papa sap bé quina és la situació de Catalunya?
Jo em vaig presentar com a ministra de Justícia de Catalunya i va somriure..., perquè està perfectament al cas de tot. És de sobres coneguda l’entrevista que li van fer a la COPE en què, malgrat que van insistir moltes vegades, ell va desitjar una solució dialogada per a Catalunya. No van aconseguir d’ell cap altre pronunciament que no fos el diàleg. El papa està ben assabentat de què és Catalunya i aquí té bones amistats...
Sor Lucía Caram, per exemple.
Exacte, que el té perfectament informat. A l’audiència que ens va concedir, que vam poder fer com a govern de Catalunya, vam aprofitar per convidar-lo. Ens agradaria molt que pogués venir durant l’Any Ignasià, a part que ell és jesuïta i segur que li agradaria, però amb el problema de mobilitat que té ara... ja ho veurem.
A la directora de la Filmoteca Vaticana també li van regalar un llibre.
Sí. Nació. Antologia i comentari de textos del magisteri pontifici contemporani sobre el fet nacional, de mossèn Antoni M. Oriol Tataret, un llibre molt gruixut en què s’expliquen diferents conceptes de nació des del punt de vista de diferents bisbes i papes. Va ser un regal amb una càrrega simbòlica important.
El documental sobre el camí ignasià es podrà veure en la propera edició de la Mostra de Cinema Espiritual?
Continuant amb el suport que des del govern donem a l’Any Ignasià, aquest documental del Jordi Roigé serà una de les estrelles de la mostra, la dinovena edició que organitza la direcció general d’Afers Religiosos. També es projectaran altres pel·lícules relacionades amb sant Ignasi i els jesuïtes, com Van arribar de nit, d’Imanol Uribe, o Silenci, de Martin Scorsese. Aquestes pel·lícules es podran veure no només als cinemes adherits a la mostra de Barcelona, sinó a moltes sales de tot Catalunya i als centres penitenciaris. De fet, a Roma i tot parlant amb el pare Sosa vam dir que seria molt interessant poder passar el documental del camí ignasià a les escoles que vulguin i que hi mostrin interès.
No deixa de ser història.
I ens explica com a país, com també ens explica com a país la commemoració que farem a l’octubre dels 750 anys de la compilació dels Costums de Tortosa... És bo que la gent jove conegui la història. I una altra iniciativa a la qual des de Justícia donem suport: una exposició sobre sant Ignasi que es farà a partir del mes de setembre al Museu Diocesà de Barcelona.
No havien de fer també una sèrie de conferències per parlar de les dones en el moment històric de sant Ignasi?
Un dels nostres reptes és fer visibles les dones en les religions, avui invisibilitzades majoritàriament, i en aquest sentit tenim diverses iniciatives per donar-les a conèixer i per explicar la feina que fan. Una de les iniciatives és Dones, espiritualitat i religions, que es podrà veure a la propera Mostra de Cinema Espiritual. I, en relació amb la pregunta que em fa, nosaltres, efectivament, hem encarregat un treball sobre les anomenades “íñigas”, que eren les dones al voltant de sant Ignasi, les que havien col·laborat amb ell, les que havien tingut algun tipus d’ascendència sobre ell, etc.

El llibre blanc

Un dels projectes que té ara mateix la direcció general d’Afers Religiosos és l’elaboració d’un llibre blanc per recopilar les experiències que s’han fet en matèria de diàleg interreligiós i gestió de la diversitat religiosa en el món local. “Convé valorar-ho, exhibir-ho i, amb l’excusa de la creació ara fa vint anys de la direcció general d’Afers Religiosos, és un bon moment per fer aquesta publicació perquè molta gent no sap el que s’està fent”, diu la consellera Ciuró. La convivència al nostre país tot i l’arribada massiva d’immigrants d’altres religions és molt bona, gràcies, bàsicament, a l’esforç per fer diàleg interreligiós, que ha estat una prioritat d’Afers Religiosos, que ha propiciat que entre les confessions hi hagi bones relacions, sintonia i diàleg. Ciuró valora que ara Afers Religiosos estigui dintre de Justícia. “És ideal perquè és on es parla de democràcia, de drets, de llibertats, de justícia social i cohesió.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia