Societat

Les violacions augmenten un 24% a les comarques gironines

També es registren 1.348 robatoris a habitatge entre gener i juny

La demarcació suma gairebé 21.900 fets penals durant aquest 2022, gairebé un 25% més en comparació amb l’any passat

Les violacions han augmentat fins a un 24% a les comarques gironines durant la primera meitat del 2022. Segons l’estadística que publica el Ministeri, entre gener i juny se n’han denunciades 36 arreu de la demarcació. En paral·lel, també pugen els abusos i la resta de delictes contra la llibertat sexual; en aquest cas, se n’han registrat 137 (un 8,7% més). El balanç de criminalitat, que recull dades de tots els cossos policials, reflexa com la tornada a la normalitat ha incrementat la delinqüència. La demarcació tanca la primera meitat de l’any fregant els 21.900 delictes, cosa que suposa gairebé un 25% més en comparació amb el mateix període del 2021. Destaquen els robatoris a habitatge (amb 1.348 casos) i l’increment del 40,8% dels furts.

El balanç de criminalitat que periòdicament publica el Ministeri de l’Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d’Esquadra, policies locals, policia espanyola i Guàrdia Civil). L’estadística de la primera meitat de l’any, que s’ha fet pública aquest divendres, evidencia allò que ja posava en relleu la del primer trimestre del 2022: que la fi de les restriccions i la tornada a la normalitat ha comportat un augment de la delinqüència.

En concret, a la demarcació, entre gener i finals de juny s’han registrat 21.892 delictes. Són un 24,5% més en comparació amb el mateix període del 2021 (quan se’n van denunciar 17.590). En certa manera, aquest increment és lògic, perquè ara fa un any encara hi havia restriccions per la Covid-19 (per exemple, els tocs de queda selectius). I això, de retruc, també va comportar un descens de la delinqüència.

Entre les tipologies que continuen registrant increments preocupants hi ha la dels delictes sexuals. Durant el primer trimestre, a la demarcació s’han registrat 173 abusos i agressions (un 11,5% més que l’any passat, quan van ser-ne 155). I d’aquestes, hi ha hagut 36 casos en què les víctimes han patit una violació. Són fins a un 24,1% més en comparació amb el mateix semestre del 2021 (quan es van registrar 29 agressions sexuals amb penetració).

Més de 1.300 robatoris a habitatges

El balanç de criminalitat del Ministeri també recull com totes les tipologies delictives han anat a l’alça. A la demarcació, la primera meitat del 2022 es tanca amb 1.938 robatoris amb força (+26,5%). I d’aquests, més de la meitat -en concret, 1.348- han estat a interior d’habitatge (+12,1%), una de les tipologies que creen més alarma social.

En paral·lel, també creixen els furts, els atracaments i el tràfic de drogues. En el primer cas, se n’han registrat 5.616 casos (un 40,8% més). Entre gener i juny, hi ha hagut 443 robatoris amb violència i intimidació (+16,6%) i els diferents cossos policials han intervingut en 225 operacions contra el tràfic de drogues (un 12,5% més). Aquest increment s’explica, sobretot, per la proliferació de cultius de marihuana; en molts casos, lligats a la presència de grups criminals.

I encara hi ha més dades que reflecteixen l’increment de delinqüència. A les comarques gironines, durant aquest 2022 s’han doblat les lesions i baralles tumultuàries (se n’han registrat 212 casos) i hi ha hagut onze temptatives d’homicidi o assassinat (l’any passat, van ser-ne sis).

Entre gener i juny, a la demarcació també s’han comès dos crims. El primer, el de l’home mort després d’una discussió de trànsit a Blanes i que es va investigar com a homicidi. I el segon, el de l’oligarca rus que va matar la seva dona i la seva filla en un xalet de Lloret de Mar i després es va suïcidar. Aquí encara no hi apareix el net que va matar l’àvia en una casa de Sant Gregori, perquè aquest crim va passar a finals de juny.

Augment global

L’estadística també desgrana les dades de les principals ciutats de la demarcació. En concret, de les que tenen més de 20.000 habitants. Hi ha Girona, Banyoles, Blanes, Figueres, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Salt i Sant Feliu de Guíxols.

Aquí, seguint també la tendència global, la tònica és que els delictes pugen arreu. Allà on hi ha hagut més increment és a Banyoles (on gairebé s’han doblat, passant dels 322 de l’any passat als 619) i a Lloret de Mar (de 754 a 1.236, un 63,9% més) seguit de Figueres, on la delinqüència creix un 29,5% (dels 1.375 fets penals del primer semestre del 2021 ara es passa a 1.781).

Per contra, aquelles ciutats on l’increment se situa per sota de la mitjana de la demarcació són Girona (amb un 8,6% i 3.205 fets penals), Blanes (amb un 14,2% i 1.013 delictes) Sant Feliu de Guíxols (amb un 14,8% i 588 fets penals) i Palafrugell (amb un 16,7% i 412 delictes). Completen la llista Salt, on la delinqüència creix un 38,7% entre gener i juny (1.161 delictes) i Olot (on ho fa un 23%, amb 696 fets penals).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona