Fil a l’agulla a Girona per millorar l’atenció al públic i treballar pel dret a la ciutat
El Consell de Cohesió i Serveis Socials prepara un decàleg de pràctiques per reduir desigualtats
L’accés a l’habitatge encapçala les necessitats bàsiques
El Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS) de Girona, un òrgan adscrit a l’àrea de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament, prepara un decàleg de pràctiques que ajudin a revertir i reduir desigualtats i millorar l’atenció i el servei a la ciutadania. Serà un decàleg sorgit de les jornades Vides a la ciutat sobre el dret a la ciutat, que han tingut lloc a l’Auditori de Girona durant tres dies.
Una quarantena de persones van participar ahir en la tercera sessió de les jornades. Però què és el dret a la ciutat? “És un dret col·lectiu, el dret a poder participar, reconstruir, reconfigurar la ciutat per part de les classes populars”, diu la directora de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Irene Escorihuela, ponent en la jornada d’ahir.
“Vida col·lectiva”
L’Observatori Desc i la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat han elaborat una guia per concretar allò que deia el filòsof i sociòleg francès Henry Lefebvre (1968), que proposava “rescatar la persona com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha construït” i fer que la ciutat esdevingui “l’escenari de trobada per a la construcció de la vida col·lectiva”.
La guia exposa uns indicadors per mesurar si la ciutat garanteix aquest dret. De moment, s’ha aplicat a Barcelona, on va néixer el DESC el 1998. Per Escorihuela, casos concrets de bones pràctiques serien com s’ha avançat “en el sentit de cangurs municipals que puguin estar amb els infants, o polítiques d’habitatge innovadores”.
La sessió d’Escorihuela Polítiques i indicadors pel Dret a la Societat va anar adreçada a una seixantena de representants d’administracions públiques (Ajuntament, Generalitat i consells comarcals, entre d’altres), que treballen per atendre les víctimes de violència masclista i endeguen polítiques de cures. Les dues accions formen part d’un dels vuit indicadors de bones pràctiques. A l’Auditori també hi havia representants veïnals.
Els altres indicadors de la guia són, per exemple, que la ciutat estigui lliure de discriminació, que fomenti la participació política, que compleixi les funcions socials –en el sentit de disposar de béns i serveis i garanteixi el dret a l’habitatge– i que inclogui economies diverses i inclusives. Com a mostra, en aquest últim aspecte es destaca l’impuls de l’economia social i solidària i el comerç local.
Accions i usos
Fonts del CCSS de Girona afirmen que l’accés a l’habitatge és bàsic. “Sense un habitatge digne, no hi ha dret a la ciutat.” Altres accions haurien de reduir la burocràcia a l’hora que una entitat demani una subvenció, que es pugui pagar amb diners en efectiu al bus urbà o normalitzar alguns dels usos que es fan de places i espais públics.
Connectivitat i suport als joves migrants
El Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS) és un ens que treballa per cobrir buits amb noves polítiques o programes. En formen part una quarantena d’entitats, incloent-hi Càritas, Creu Roja, l’Associació per a l’Atenció de Serveis i Solidaritat i la Cambra de Comerç, entre d’altres. L’any passat va endegar el Projecte IN, que va rebre finançament del Dipsalut i que volia reduir la bretxa digital de les persones grans i de les que no tenen tantes habilitats en relació amb les eines digitals. El 2020 un projecte del Consell i desenvolupat per la Fundació Ser.GI va donar acompanyament a joves migrants que vivien al carrer i que van ser atesos durant un temps a l’edifici de l’antiga UNED.
El ple del CCSS es reuneix, com a mínim, dues vegades a l’any. Es preveu que la pròxima sessió tingui lloc al mes de febrer.
