Societat

Assenyalats

Entitats socials alerten que s’abusa del discurs que vincula ocupació i delinqüència i que s’estigmatitza els més vulnerables

Molts partits polítics ja estan prioritzant en les seves campanyes “la lluita contra l’ocupació”

Les campanyes de les empreses d’alarmes creen angúnia social
Un total de 639 famílies esperen un pis social a Barcelona

Els partits polítics viuen submergits en una campanya electoral permanent i, a hores d’ara, tothom té la vista fixada en les eleccions municipals del maig. A menys de sis mesos de la contesa, s’ha fet evident que “la lluita contra les ocupacions il·legals” serà una de les propostes estel·lars en molts programes. Les estadístiques fiquen al mateix sac la família vulnerable que ocupa per manca de recursos i el grup mafiós que entra en un habitatge per reconvertir-lo, per exemple, en un punt de plantació de marihuana. Tot és ocupació il·legal. Les dades no sempre entenen de matisos. Però la realitat és que molts partits estan posant l’accent en les ocupacions que generen problemes de convivència, malgrat que les entitats socials remarquen que darrere la majoria de casos hi ha pobresa i no delinqüència. Una observació que confirmen els Mossos d’Esquadra.

Això no obstant, el discurs contra les ocupacions il·legals s’està convertint en el nou mantra de la classe política. A l’octubre, s’encenien les alarmes a Premià de Dalt quan l’alcalde, Josep Triadó –afí a JxCat–, va fer el pas de contractar l’empresa Desokupa per batallar contra les ocupacions “mafioses”. Finalment, va fer marxa enrere. A Badalona, l’alcalde, Rubén Guijarro (PSC), ha presentat una unitat policial dissenyada per combatre les ocupacions. Guijarro manté una pugna amb el popular García Albiol per liderar les accions contra aquest tema. Parlen de “denúncies per ocupacions il·legals –577 l’any passat–”, però es posen al mateix nivell, pel que fa a les xifres, els diferents perfils. L’alcalde de Mataró, el també socialista David Bote, demana al govern estatal solucions jurídiques i policials per les ocupacions il·legals, i els ajuntaments que integren l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona collen el govern de Pedro Sánchez per tal que es reformi el marc legal i s’autoritzin els desallotjaments d’ocupacions conflictives en només 48 hores. Pel que fa al Parlament de Catalunya, a l’octubre va prosperar una moció de Junts –amb el vot en contra de la CUP i l’abstenció d’ERC– a favor de donar eines jurídiques als ajuntaments i a les comunitats de veïns per facilitar que “puguin actuar contra les ocupacions delinqüencials d’habitatges”.

El debat pivota a l’entorn de les ocupacions que trenquen la convivència i sembla aparcar les persones que no disposen de recursos per llogar un pis. Les campanyes de les empreses d’alarmes també estan contribuint a generar angúnia social, difonent la idea que si marxes uns dies et pots trobar a la tornada que t’han envaït la propietat. A Barcelona, el cent per cent dels pisos que es van ocupar l’any passat eren buits i tres quartes parts eren propietat de grans tenidors, segons dades d’un informe de l’Ajuntament de Barcelona. La majoria d’històries tenen darrere famílies que entren en un habitatge buit. El 2019 es van ocupar tres habitatges on vivia algú.

Estigmatitzar la gent

Davant aquesta escalada del discurs contra les ocupacions, les entitats socials que atenen les famílies més vulnerables alerten d’un fenomen social que comença a calar fons. S’hi refereix la portaveu de la PAH, Lucía Delgado: “Durant els inicis de l’entitat vam haver de picar molta pedra per descriminalitzar l’ocupació, ja que en la majoria de casos estem parlant de pobresa, i vam aconseguir una certa comprensió ciutadana. Ara les famílies que no poden pagar un pis se senten assenyalades i rebutjades.” “S’estan fent passos enrere i ja es parla més de delinqüència que de solucions per combatre la pobresa”, assenyala Delgado. La portaveu de la PAH remarca que l’opinió pública “està fent un gir” i que aquesta entitat percep “un estrès afegit en les famílies que no tenen accés al mercat de lloguer”. La PAH apunta sobretot cap a Junts i el PSC, promotor i avalador respectivament de la llei catalana contra els desnonaments –hi ha recorregut en contra aquesta setmana el govern espanyol davant el Tribunal Constitucional–, “perquè després demostren la seva hipocresia criminalitzant l’ocupació” i es recorda a totes les formacions que, segons aquesta llei, “cal activar els expedients sancionadors contra les entitats financeres que no ofereixen un lloguer social abans de procedir al desnonament”.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, comparteix les crítiques i lamenta que fins i tot quan s’aborda una ocupació delictiva “es parla més de l’ocupació del pis que de l’activitat que és objecte del delicte, vinculant ocupació i problema greu”. “Si es barreja l’ocupació als problemes de convivència i al narcotràfic, com està passant, s’estigmatitza encara més la gent pobra”, indica. Aragonès es refereix a la instrumentalització del tema que estan fent els partits polítics: “Uns l’usen per guanyar vots, i altres callen i no responen amb contundència el missatge criminalitzador.” Finalment, el portaveu del sindicat lamenta que en l’àmbit estatal “s’està preparant el terreny per endurir la legislació contra les ocupacions a partir d’un discurs basat en fal·làcies”.

En una línia similar es manifesta Sònia Lacalle, advocada de Càritas i responsable de l’assessoria jurídica social de l’entitat. Parla d’entrada de “la llegenda urbana” que s’ha instaurat en la societat i que provoca que molta gent pensi que a qualsevol li poden ocupar l’habitatge d’ús habitual: “Això, per començar, seria una violació de domicili que es pot combatre al moment; ni tan sols estaríem parlant d’ocupació.” Lacalle es refereix a l’evolució que ha experimentat el concepte de l’ocupació: “Fa uns vuit anys, qui vivia en un pis que no podia pagar ni tan sols tenia la sensació d’estar ocupant. Ara, es qualifica el mateix perfil de persones d’ocupes quan realment la gran majoria viuen en aquesta situació perquè no tenen alternativa.” De les 100.000 famílies vulnerables que atenen a Càritas, el 10% viuen en un pis al qual no tenen dret. “Parlem sempre de pisos que són propietats dels bancs i que, en molts casos, acumulen mesos tancats”, subratlla. A la ciutat de Barcelona, segons Lacalle, a l’octubre hi havia 639 famílies en llista d’espera per accedir a un pis social que ja disposen de l’informe favorable del consistori. Aquesta advocada lamenta que alguns partits polítics “estan criminalitzant la pobresa” i exposa les dificultats que tenen les entitats per trobar un interlocutor a la banda privada. Recorda, finalment, que l’ocupació “és la darrera sortida que busca qui no pot pagar un lloguer, mai la primera opció”.

LES XIFRES

1.724
desnonaments
van tenir lloc a tot Catalunya durant el tercer trimestre d’aquest any.
23,3%
dels desnonaments
que tenen lloc a tot l’Estat Espanyol es registren a Catalunya.
37.000
pisos buits
es calcula que hi ha al territori català, entre grans propietaris, fons d’inversió i institucions bancàries.

Farrés: “N’hem de poder parlar”

Alcaldes de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona es van desplaçar a Madrid per demanar als grups parlamentaris que donin suport a la proposta per agilitar els tràmits perquè es puguin dur a terme desallotjaments d’ocupacions conflictives en només 48 hores. La presidenta d’aquesta entitat municipalista i alcaldessa de Sabadell, la socialista Marta Farrés, assenyala que el problema de l’ocupació “és compartit per tots els municipis” i recorda que quan s’han d’abordar ocupacions conflictives els ajuntaments no disposen d’eines. Farrés admet que a Sabadell, per exemple, les ocupacions que generen problemes de convivència “són al voltant d’una desena”. Però, dit això, recepta parlar sense tabús del tema: “El que no podem fer és evitar el debat per tal de no criminalitzar tot un col·lectiu de gent que ho passa malament. Si hi ha un problema, li hem de posar un nom i l’hem de poder explicar molt bé.” I hi afegeix que com a alternativa a “la demagògia” a la qual alguns recorren fent creure a la gent que si marxa de vacances li poden ocupar el pis, “altres hem de poder explicar que existeixen les ocupacions problemàtiques i que s’han de combatre”. “Fer polítiques de seguretat, acompanyades de polítiques d’habitatge, és progressista. No es pot deixar el tema de la seguretat només en mans de la dreta”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia