Societat

311dies de guerra

La invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer, provoca un terratrèmol amb rèpliques d’abast global

L’extrema dreta avança a Europa, mentre a l’Iran i la Xina es viuen protestes d’una amplada inèdita contra els règims respectius

L’any que acomiadem és el que ha vist tornar la guerra al cor d’Europa. El 24 de febrer, Putin ordena l’entrada de l’exèrcit rus a Ucraïna per llançar l’ofensiva militar més gran al continent des del final de la Segona Guerra Mundial, un sisme que tindrà rèpliques d’abast global. Han passat altres fets rellevants, com ara revoltes ciutadanes d’una amplada inèdita a l’Iran i la Xina. Les que segueixen són, només, algunes de les xifres que deixa aquest 2022.

100.000

víctimes militars (morts i ferits) per bàndol a Ucraïna

segons el recompte del cap de l’estat major conjunt dels EUA, Mark Milley.

6.800

morts civils, segons l’ONU

Entre aquests, hi ha els 441 assassinats a Butxa i dues regions més. La xifra podria ser molt més alta.

7,5

milions de refugiats

des de l’inici de la invasió russa. La majoria han marxat a la Unió Europea.

50.000

milions de dòlars en ajuda dels EUA a Kíiv

Inclou suport militar, financer i humanitari, segons el Kiel Institute. La UE es va comprometre a 9.000 milions d’euros en crèdits per reforçar el pressupost d’Ucraïna per al 2022.

300.000

reservistes russos cridats

D’aquests, uns 82.000 haurien estat enviats a participar en l’“operació militar especial” d’Ucraïna.

4

regions annexionades

Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia –el 15% del territori d’Ucraïna– passen a formar part de Rússia, el setembre.

9

tandes de sancions de la UE

contra Rússia. Les mesures van destinades a perjudicar el finançament de la maquinària de guerra de Putin.

11

per cent del gas que importa la UE procedeix de Rússia

La dada, d’aquest agost, contrasta amb la de fa un any, quan la UE comprava a Moscou el 39% del gas que consumia.

2

nous socis a l’OTAN

Suècia i Finlàndia, països històricament neutrals, presenten la demanda d’adhesió.

430.000

milions de dòlars en subvencions verdes als EUA

L’anomenada llei de reducció de la inflació, destinada a impulsar la transició energètica, és un projecte de referència de Biden.

2,5

per cent és l’actual tipus d’interès del BCE

El Banc Central Europeu apuja mig punt el preu del diner al desembre per reduir la inflació, que a l’octubre havia assolit el seu màxim a la zona euro (10,7%). La Reserva Federal dels EUA, al seu torn, l’augmenta fins al 4,5%.

2

victòries per a Macron

Reedita la presidència a l’abril i, dos mesos després, el seu partit guanya les legislatives, però sense majoria absoluta.

100

anys de la Marxa feixista

sobre Roma. El centenari coincideix amb el retorn al poder de la ultradreta de Giorgia Meloni en les legislatives del setembre.

73

diputats –segona força – obté la ultradreta a Suècia

La dreta trenca el cordó sanitari contra l’extrema dreta i hi pacta el suport extern per governar.

4

mandats suma Orbán

El primer ministre ultranacionalista hongarès obté una aclaparadora victòria en les generals d’abril.

61

anys té Yvan Colonna quan mor a la presó

La mort del líder independentista cors tensa les relacions entre els nacionalistes de Còrsega i París.

27

escons guanya el Sinn Féin, primer a Irlanda del Nord

El partit que lidera Michelle O’Neill s’imposa al maig als unionistes, que bloquejaran la formació d’un govern compartit. El Sinn Féin defensa la celebració d’un referèndum per a la reunificació de l’illa d’Irlanda.

2

referèndums a Escòcia

Sturgeon planeja convertir les generals del 2024 en un referèndum de facto després que el Suprem vetés una consulta unilateral per al 19 d’octubre del 2023.

3

primers ministres britànics en un mes i mig

La crisi política iniciada amb el partygate va causar la caiguda de Boris Johnson, al juliol. El relleu, Liz Truss, va dimitir pel seu pla financer i va cedir el pas a Rishi Sunak.

218

escons republicans als EUA

Els conservadors obtenen la majoria a la Cambra de Representants en les eleccions de mig mandat, celebrades al novembre, però els demòcrates aconsegueixen retenir el control del Senat.

800

pàgines té l’informe que condemna Trump pel 6-G

El comitè parlamentari que investiga l’assalt del 2021 al Capitoli el fa principal responsable de la “conspiració” per revertir els resultats de les eleccions presidencials.

51

per cent dels vots donen la victòria a Lula, al Brasil

L’exsindicalista derrota Bolsonaro i obté el seu tercer mandat presidencial. El gir a l’esquerra del Brasil s’afegeix al que havia fet, quatre mesos abans, Colòmbia, on Gustavo Petro guanya les eleccions presidencials de juny.

3

mandats suma Xi com a líder del Partit Comunista

i com a president de la Xina. És una fita sense precedents al país asiàtic, i representa un pas més cap a la seva perpetuació en el poder.

24

hores s’està Pelosi a Taiwan

La visita a l’illa, a l’agost, de la presidenta de la Cambra de Representants dispara les tensions entre els EUA i la Xina.

476

manifestants morts a l’Iran per la repressió del règim

Les protestes se succeeixen arran de la mort en detenció d’una jove, arrestada per dur mal posat el vel.

4

detinguts pel ‘Qatargate’

El cas de suposat cobrament de suborns de Qatar i el Marroc a canvi d’influir en les decisions comunitàries esquitxa de ple el Parlament Europeu. Entre els detinguts hi ha la vicepresidenta de la cambra Eva Kaili, que serà destituïda del càrrec.

2

anys de la fugida borbònica

El rei emèrit torna uns dies a Sanxenxo de vacances, al maig, i sense donar explicacions. La majoria de causes obertes per corrupció se li arxiven perquè els delictes han prescrit o per la seva inviolabilitat.

8

mesos de Feijóo com a líder

Entronitzat després de la revolta interna contra Casado, el nou cap no aparta el PP de l’ombra de Vox.

24

morts a la tanca de Melilla, el 24 de juny

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no reconeix la responsabilitat d’Espanya en les morts dels joves. L’oposició en bloc li reclama la dimissió.

70 anys de regnat, l’adeu d’Elisabet II i d’altres figures

La mort de la reina d’Anglaterra el 8 de setembre al castell de Balmoral (Escòcia) és un dels esdeveniments que marcaran el 2022. Amb 96 anys, va tenir temps de celebrar, uns mesos abans, el jubileu de platí, una fita que la va convertir en la cap d’estat més longeva de la història del Regne Unit. Referència d’estabilitat, símbol per a diverses generacions de britànics, va aconseguir mantenir una altíssima cota de popularitat durant les seves més de set dècades al tron, malgrat els nombrosos escàndols familiars. El regnat d’Elisabet va transitar des de la sortida de la Segona Guerra Mundial, quan va heretar inesperadament la corona el 1952, fins al Brexit, que posava fi a una relació de més de 40 anys del país amb la Unió Europea, passant per la conversió de l’imperi en la Commonwealth o associació d’antigues colònies. Va coincidir amb catorze primers ministres –des de Winston Churchill fins a Liz Truss– i catorze presidents dels EUA, des de Dwight D. Eisenhower fins a Joe Biden.

El 2022 ha vist també la desaparició d’una altra figura, la de Mikhaïl Gorbatxov, el 30 d’agost, als 91 anys. L’últim president de l’URSS va viure ignorat per l’actual règim rus, que el feia responsable de la pèrdua de l’estatus de gran potència del país, a les acaballes del segle passat. Gorbatxov, que va governar des del 1985 fins al 1991, quan va ser forçat a dimitir, va fracassar en el seu intent de reformar l’URSS des de dintre, de promoure la distensió entre l’Est i l’Oest i acostar Rússia a Europa. El seu mandat va coincidir amb els de Reagan, Thatcher i el canceller Kohl, entre d’altres. premi Nobel de la pau el 1990, era més elogiat fora que dins de Rússia. També l’exprimer ministre japonès Shinzo Abe va morir aquest any, assassinat el 8 de juliol mentre participava en un míting. Governant amb més anys al capdavant del seu país, va marcar una era en la política japonesa amb la seva estratègia econòmica ultraexpansiva per fer front a la forta recessió de finals dels anys noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia