girona
Els primers afectats per la pèrdua de l’ESO al Pont Major
L’extinció de l’etapa de l’educació secundària obligatòria (ESO) a l’institut Narcís Xifra de Girona a partir del setembre ja té els primers afectats. Són els que viuran la situació anòmala de tenir un fill o filla fent l’ESO al Xifra i un fill o filla que ara fa sisè de primària i que haurà d’anar a un altre institut. Les famílies han de buscar una alternativa fora del barri del Pont Major.
Carmina Jiménez, mare d’una nena del Fedac; Rafia El Ouardy, mare d’una nena de l’escola Carme Auguet, i Aicha Bouceta, mare d’una nena de l’escola Montjuïc, formen part de les famílies que viuen amb incertesa el desplaçament de les seves filles a un altre punt de Girona a fer l’educació secundària obligatòria.
Els grans es queden
L’Aicha explica que va saber que es deixaria de fer l’ESO al Pont Major fa poques setmanes i que la seva filla, que va a l’escola Montjuïc, també li ho va dir. El més lògic seria reunir el seu fill gran, que estudia al Xifra, amb la germana. “Ell es vol quedar aquí perquè hi té els amics. La nena pensava anar al Carles Rahola, però després es va apuntar al Vicens Vives perquè hi van les seves companyes”, diu.
En principi, segons la voluntat majoritària de les famílies, els escolars que fan sisè al Fedac, un centre concertat, aniran al Carles Rahola (Taialà) i els que provenen de Montjuïc i del Carme Auguet aniran al Vicens Vives (Pedreres-Vista Alegre). Educació recollirà els escolars del Pont Major i els durà als dos instituts i els tornarà al seu barri en dos busos.
Una situació similar a l’Aicha viu la Carmina, vocal de l’associació de mares i pares (AMPA) del Fedac. “Les famílies ens hem de dividir sí o sí [tant sí com no]. La mainada gran tampoc vol canviar d’amistat perquè ja té el grup d’amics fet. I en el cas que el nen gran digui que ja li està bé canviar d’institut, no tens plaça assegurada ja que ho podrà sol·licitar com qualsevol altre nen i, si hi ha places, se li tramitarà.”
El curs que ve la Carmina tindrà la filla gran al Xifra i la petita al Carles Rahola. “La part positiva és el bus, que ens asseguren que tindrem de per vida. Hi haurà dues parades al barri i un monitor. Si això realment ho compleixen, la catàstrofe no serà tan catàstrofe.” La mare també parla de l’afectació en les extraescolars i en l’horari de tarda a l’hora que la seva filla hagi de fer deures i treballs amb alumnat d’un altre barri.
La filla com a intèrpret
Amb l’ajut de la seva filla gran, la Ibtisam, que fa d’intèrpret, la Rafia explica amb recança que la seva filla de 12 anys hagi de deixar el Carme Auguet i anar al Vicens Vives.
La seva filla que començarà l’ESO fora del Pont Major no tindrà les seves germanes grans de referents al mateix institut. La Ibtisam, que fa primer de batxillerat, i la seva germana, que fa quart d’ESO, es quedaran al Xifra.
La Ibtisam explica que a la seva mare li fan respecte les novetats. “Si es quedés al Xifra, podríem estar jo i la meva germana vigilant si passa alguna cosa. Si algun dia es posa malalta, des del Xifra al CAP de Sarrià són 15 o 20 minuts. En canvi, si està malalta al Vives o al Carles Rahola, serà molt més temps perquè haurà d’agafar dos busos”, diu la Rafia.
Al Carme Auguet, hi ha tretze famílies amb menors de 6è que hauran de fer l’ESO fora del barri. Al Fedac, en són 19, quatre de les quals cinc aniran a l’institut de Sarrià.
