vida quotidiana
Una exposició reivindica les modistes de Sarrià de Ter
-
Rosita Xargay, Juanita Espígol, Emília Maynegre, Emília Ribes i Teresita Solà al taller de costura del carrer Major CEDIDA PER CARME PEIX. -
Una mostra de les peces de roba guardades per les famílies ASSUMPCIÓ VILA. -
Assumpció Vila, a la dreta, amb els vestits de la seva mare dels anys 70 CEDIDA ASSUMPCIÓ VILA.
Emília Maynegre Fornells (Sarrià de Ter, 1941-2018) cosia amb una màquina Sigma i es feia els patrons. Va aprendre a cosir amb el sistema Martí, que encara avui existeix i que, ideat el 1890 per Carmen Martín Riera de Missé, va propiciar una xarxa d’acadèmies en pobles i ciutats.
Les futures modistes havien de validar els treballs a l’Institut del Sistema Martí, a Barcelona, on s’expedia el títol. Emília Maynegre anava a cosir amb Rosita Xargay, que amb la seva filla Juanita Espígol tenien una sastreria en una casa del carrer Major. Se les veu fotografiades a la imatge que serveix de portada a l’última edició de la revista Parlem de Sarrià, que ha dedicat el seu dossier a recuperar un treball femení tan quotidià –“les dones cosien a casa”– que aquest paisatge comú els ha pres tot el valor.
Ho recorda Assumpció Vila, autora d’aquesta recerca sobre les modistes i els tallers instal·lats a Sarrià de Ter, un col·lectiu femení que no esperava que fos tan nombrós. En aquest sentit, ha recuperat els relats de vint dones. “Recloses dins l’àmbit familiar, les dones van trobar una petita escletxa, una petita ajuda a l’economia familiar amb el taller de costura; un ecosistema que consentia que poguessin anar mudades i, alhora, poder tenir un petit ingrés”, s’assenyala en l’editorial de la revista.
Vila ha recuperat només dos casos amb “prou autonomia”: Enriqueta Puigdemont, que es va especialitzar en pantalons, i el de la sastreria de Rosita Xargay, que feia vestits jaqueta i pantalons, i va obrir botiga al carrer Firal, Novetats Rosa. “Si com a treball artesà cosir s’ha valorat poc, el que és segur és que no s’ha tingut en compte com a treball no remunerat. És el que intenta avaluar l’economia feminista, sobretot el de les dones que es queden a casa, per tenir cura dels fills i de la gent gran, per totes les tasques que fan no retribuïdes, només per l’estalvi dins l’economia familiar”, s’afegeix en l’editorial.
Ahir, es va inaugurar una exposició a la Sala Dolors Xabé, a la Cooperativa, on es poden veure alguns vestits i peces de roba guardades per les famílies.
