Societat

SOCIETAT

Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història

Aquest dissabte a la tarda moria, a l’edat de 98 anys, l’historiador Jesús Mestre i Godes (Sarrià, Barcelona, 1925-2023). Tot i ser una persona força coneguda entre els lectors del nostre país durant el període 1994-2004 a causa de l’enorme èxit de vendes d’alguns dels seus llibres sobre els càtars, els templers i diversos episodis de la història de Catalunya, el cert és que s’ha escrit poc sobre ell i la seva obra, la qual té un valor més que remarcable. Pèrit tèxtil de professió, va treballar de contramestre a la fàbrica del Putxet Vilà Rubira S.A., que produïa seda artificial, i també a Can Riba, una fàbrica de midó. Amb el temps, es convertí en agent de vendes i fou adjunt de gerència de Can Riba, fins que es va jubilar el 1990.

Mestre i Godes és un cas tan atípic com excepcional com a escriptor i historiador, ja que el seu primer llibre publicat en una editorial comercial es va produir a l’edat de 69 anys, quan ell feia pocs anys que s’havia jubilat. Va ser el 1994 quan la seva “carrera” com a historiador va despuntar d’una manera espectacular amb la publicació d’Els càtars. Problema religiós, pretext polític, llibre molt ben acollit per la crítica i també pels lectors, ja que entre el 1994 i el 2009 el llibre va tenir fins almenys 16 edicions, les 13 primeres de les quals editades en tan sols quatre anys. És molt probable que aquest autèntic best-seller de divulgació històrica en català encara no hagi estat superat al nostre país. Abans d’esdevenir un escriptor professional, Mestre i Godes va fer algunes provatures publicant, en edició privada, fins a tres llibres de viatges, entre els quals les visites a Itàlia i Jerusalem.

D’aquest èxit inesperat, el qual va despertar la gelosia d’algun especialista en catarisme, l’historiador m’explicava un dia que Josep Maria Castellet, aleshores l’editor d’Edicions 62, inicialment no va donar gaire importància a l’original que se li havia ofert perquè el va tenir dos anys tancat en un calaix. Finalment, i després de la insistència de Mestre i Godes, va aconseguir que es publiqués. En una entrevista que li vaig fer a la revista Llengua Nacional el 2019, Mestre i Godes em confessava que “el que feia gràcia era que em telefonaven d’Edicions 62 i em deien: «Miri, escolti, li comuniquem que la setmana que ve sortirà una nova edició del seu llibre.» I això es va repetir els dos primers mesos gairebé cada setmana”. Aquest volum sobre els càtars, i també d’altres del mateix autor, es van arribar a traduir al castellà i al portuguès, amb un cert èxit de vendes.

Des d’aleshores fins al 2013, Mestre i Godes, com si hagués estat picat pel mosquit de la grafomania, no va parar d’escriure, i la seva bibliografia comprèn un total de 25 volums, 23 dels quals els va escriure durant el període 1994-2004. Entre els seus èxits destaquen Viatge al país dels càtars (1995), Els Templers. Alba i crepuscle dels cavallers (1996) i Breu història de Catalunya (1998), tots amb diverses reedicions o reimpressions.

En l’esmentada entrevista, explicava que la seva il·luminació pels càtars i pel catarisme li va venir gràcies a un viatge que ell i la seva dona Conxita van fer a Cotlliure. Fins aleshores no en sabia gran cosa sobre els càtars, però en entrar en una llibreria va veure diversos llibres i el tema el va captivar. És per això que Mestre i Godes ha publicat fins a set volums sobre els càtars, la que ha estat la seva gran passió d’estudi. Tanmateix, també són remarcables altres temàtiques que ha treballat al llarg de la seva trajectòria: en primer lloc, el cristianisme, amb els volums Els primers cristians. Del Divendres Sant (any 30) al Concili de Nicea (any 325) (1997) i La fi de la Cristiandat: de la Reforma protestant a la Reforma catòlica (1517-1572) (2001); en segon lloc, alguns episodis determinants en la història de Catalunya, com El Compromís de Casp. Un moment decisiu en la història de Catalunya (1999) i La fi del somni català a Occitània (2013); i, en tercer lloc, l’estudi del seu poble natal, Sarrià, amb Un nen de Sarrià. Memòries d’infància (1931-1936) (2000) i Sant Vicenç de Sarrià, poble i parròquia (2011). Entre la seva bibliografia també destaca una incursió en la novel·la, amb el títol El poder i la dignitat: relat sobre les vides encreuades de Pere III i Bernat de Cabrera (1995), i una sèrie de 7 volums que, firmats conjuntament amb Joan-Albert Adell i Gisbert i publicats per Edicions 62 i el RACC en la col·lecció “Viatge al romànic català”, eren guies turístiques de totes les comarques catalanes i també de la Catalunya del Nord i Andorra.

Persona molt humil, Mestre i Godes es definia com a “escriptor d’història” perquè deia que no tenia la talla de l’historiador. Certament, la seva voluntat sempre va ser de divulgació històrica, però també és cert que una part dels seus llibres no només eren la síntesi brillant de llargues i completes bibliografies sobre una mateixa temàtica, sinó que també feia recerca en alguns arxius.

L’escriptor d’història era un cristià compromès i seguidor de l’esperit del Concili Vaticà II, i va ser un dels responsables d’un sector dels equips de matrimonis. Ell i la seva muller varen ser, entre d’altres, dels que van introduir a Catalunya “Les equipes de Nôtre Dame”, que pretenien ajudar a seguir l’Evangeli a les parelles casades. El seu cristianisme no li impedia ser objectiu quan actuava com a historiador i a explicar, quan tocava, aquelles barbaritats que una part de l’Església ha comès al llarg de la història. És el cas del llibre Contra els càtars. La implacable repressió de l’església (2002).

Més enllà de ser un supervendes, els llibres de Jesús Mestre i Godes sempre tenien rigor. Els que l’hem llegit, sempre hem pensat que escrivia com els àngels, ja que la seva prosa era àgil, didàctica i precisa. I és que els seus llibres enganxen i, un cop començada la lectura, no són fàcils d’abandonar.

El desaparegut historiador també va col·laborar en algunes de les obres del seu fill Jesús Mestre i Campi, historiador de professió i autor de diccionaris, enciclopèdies i atles d’història tan útils com ben documentats. Per desgràcia no es va prodigar massa entre la premsa generalista, i això que hauria pogut fer, encara més, un gran servei com a divulgador de la història. Escrivia regularment a la revista El Jardí, que dirigia el seu fill, i que tractava temes del districte de Sarrià i Sant Gervasi i havia impulsat, al costat de Josep M. Borrull, la revista mensual només en digital Català Sempre, on escrivia episodis de la història del nostre país i que arribava a 20.000 persones. També col·laborà esporàdicament a d’altres capçaleres.

El 2014 l’aleshores alcalde Xavier Trias va lliurar-li, molt encertadament, la Medalla d’Honor de Barcelona. I no em consta que hagi rebut més reconeixements. Mestre i Godes ha fet un gran servei en aquest país: tot passant-s’ho bé, segurament ha estat el millor divulgador, durant els darrers tres decennis a casa nostra, de la història de Catalunya i d’alguns episodis de la història europea. Som molts els que li ho agraïm.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona