Els futbolistes tenen més risc de patir trastorns del son i demència, segons un estudi del Clínic

Un estudi del l’Hospital Clínic-IDIBAPS apunta que els futbolistes professionals tenen un risc més alt de desenvolupar, dècades després de la retirada, trastorns del son en la fase REM i malalties neurodegeneratives com el Parkinson o de demència.

Els cops repetits al cap durant el joc són un dels factors que podrien explicar aquesta més gran exposició dels futbolistes a aquest tipus de trastorns si bé pot ser multifactorial. L’estudi, coordinat pel doctor Álex Iranzo, neuròleg de l’Hospital Clínic i cap del grup de neurofisiologia clínica del centre de recerca IDIBAPS i publicat a Journal of Neurology, analitza els pacients amb trastorn del son atesos al Clínic entre el març del 1994 i el març del 2022. Dels 228 homes espanyols diagnosticats en aquest període, sis d’ells (un 2,63%) havien estat futbolistes professionals.

Tot i que la majoria dels pacients amb trastorn del son de fase REM no eren futbolistes professionals, els investigadors apunten que el fet de determinar si hi ha futbolistes professionals retirats amb un trastorn d’aquest tipus pot ajudar a identificar persones amb una malaltia neurodegenerativa latent.

En condicions normals, en la fase REM la persona no es mou ni parla, però els qui pateixen aquest trastorn, que són sobretot homes de més de 50 anys, fan moviments bruscos, parlen i tenen malsons recurrents.

L’evidència científica ja ha demostrat que aquest tipus de trastorn acaba conduint una demència amb cossos de Lewy o malaltia de Parkinson.

L’estudi del Clínic ha analitzat 228 homes diagnosticats entre el 1994 i el 2022 amb trastorn del son REM i ha observat que sis (el 2,63%) havien estat, 40 anys abans, futbolistes professionals, amb una mitjana de 13 anys de carrera.

Dels sis futbolistes retirats, cinc van acabar desenvolupant Parkinson o demència amb cossos de Lewy quatre anys després del trastorn de somni de fase REM, 44 anys després d’haver deixat el futbol.

Les dades es van comparar amb un altre grup de 228 homes amb altres trastorns del son que no eren de fase REM i cap d’ells havia estat futbolista (0 %), mentre que, a la població general, el percentatge d’homes que van ser jugadors professionals durant els anys 60 i 70 del segle passat va resultar ser el 0,062%.

D’aquesta manera, els investigadors van trobar que, encara que eren una minoria els futbolistes que acabaven tenint trastorns de fase REM i demència, representaven un percentatge més gran respecte a la població general.

Així, “el trastorn del somni a la fase REM estadísticament s’associa a haver estat futbolista i més tard a desenvolupar una malaltia neurodegenerativa i, encara que no sabem per què passa, una hipòtesi són els cops al cap”, ha indicat Iranzo.

El metge consultor de Medicina de l’Esport del Clínic Gil Rodas ha remarcat que aquest i altres estudis sobre esports de contacte corroboren la necessitat d’aplicar mesures de prevenció per reduir els cops al cap.