El futbol no s’acaba al minut 90

No sempre –lamentablement més sovint del compte– l’esportivitat als camps de futbol d’arreu es queda en la salutació i l’encaixada de mans inicials, protocol·laris, i si la el partit ha anat correctament, en les encaixades i abraçades finals. La proximitat del públic al terreny de joc, pares i mares que fan d’entrenadors des de les grades, les escridassades als rivals –l’edat dels jugadors no és cap fre– i als àrbitres, que, en el seu cas, actuen sense el suport dels jutges de línia, i, per què no?, la cervesa, no contribueixen a rebaixar les pulsacions dels jugadors, ja de per si elevades a causa de l’esforç físic que fan.

Ara el Club Poliesportiu Santjoanenc i el club de futbol La Vall d’en Bas han apostat per contribuir a capgirar aquesta situació. No es volen resignar a un panorama que no s’adiu amb la funció social i formativa que tenen com a missió principal. Per això organitzen un tercer temps per fer efectiva aquella dita tan futbolera que el que passa al camp es queda al camp. És a dir, que els partits als camps de Sant Joan les Fonts i de la Vall d’en Bas no s’acaben amb el xiulet final de l’àrbitre, sinó que continuen en una taula ben parada per fer un bon refrigeri després de la dutxa.

Són dues propostes incipients que, en tots dos clubs esportius, no es duen a terme en totes les categories, però és una primera pedra d’un costum que esperen que s’estengui i que s’afegeixi a les iniciatives que impulsa la Federació Catalana de Futbol per fomentar el respecte als àrbitres, als entrenadors i a les jugadores i jugadors.

A la Vall d’en Bas, ara per ara, el tercer temps el duen a terme els equips femenins, i com que es tracta d’una iniciativa de nova implantació, no encara en tots els partits. Al local adjunt al bar del camp de futbol de Sant Esteve hi ha taules parades amb plats plens de pernil, formatge, patates fregides, entrepans... i amb llaunes de tot tipus de refrescos. Al municipal de Sant Joan les Fonts, el tercer temps es juga només amb l’equip sènior, que competeix a tercera catalana. En aquest cas, la junta directiva compta amb la col·laboració de proveïdors del municipi i aprofita per fer publicitat dels productes de quilòmetre zero, els embotits d’en Jordi Vilarrasa, els xuixos de Can Domènec, el pa del Cal Flequer... I els àrbitres, si volen, també són convidats a compartir taula amb els jugadors i els respectius cossos tècnics.

Dos exemples, doncs, de futbol de poble, futbol social, en què s’aposta per l’esportivitat i les persones.