Administracions

territori

Olost es planteja marxar del Lluçanès quan no fa ni un any de la creació de la comarca

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’11 de maig de 2023 la llei de creació de la comarca del Lluçanès. Era un projecte que ja naixia coix, segons el territori, perquè dels tretze municipis que n’havien de formar finalment només s’hi integraven vuit. Quan encara no fa ni un any de la seva creació, ja hi ha qui planteja si val la pena seguir formant-ne part. És el cas d’Olost, on l’alcalde, Gil Salvans, va anunciar fa unes setmanes que el consistori farà una nova consulta popular perquè els veïns diguin què en pensen. De fet, el 2015 ja se’n va fer una, en la qual un 63,29% dels ciutadans va apostar pel ‘sí’, mentre que un 32,40% ho va fer pel ‘no’. A principis d’aquest mes, Salvans ja va dir, en declaracions a ACN, que el consistori no està del tot satisfets sobre com “han evolucionat els primers mesos des del naixement”, ha explicat. Una de les crítiques és amb el naixement de la mancomunitat, en què l’aprovació no va tenir en compte les esmenes que es van fer des d’Olost, segons l’alcalde “El nom no fa la cosa i és igual si s’anomena mancomunitat o comarca, però l’òrgan que ho gestioni ha de ser un òrgan adaptat a un territori petit i rural”, afirmava. La consulta no té data i l’Ajuntament no vol prendre partit per cap opció. “Intentarem posar sobre l’escenari les dues postures perquè defensin els arguments”, va concloure.

Aquest anunci ha agafat fora de joc la Generalitat i avui la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, així ho confessava. Ha estat en motiu de la sessió mensual del Consell de Direcció de l’Administració Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central que, de manera excepcional, ha tingut lloc a la seu del Consorci del Lluçanès. Barnoil ha confessat estar “sorpresa” per aquesta decisió, tot i manifestar que “cadascú és sobirà als seus municipis”. “A nivell personal, estic convençuda que el sentiment de pertinença al Lluçanès per part dels veïns d’Olost i Sant Creu hi és, però evidentment ells han de parlar”, ha dit. També ha recordat que Olost “ha participat en totes les converses” per formalitzar la comarca i assegura que “es van escoltar totes les seves propostes”.

En aquest primer any de treball des que es va aprovar la creació de la nova comarca, Barniol ha dit que el Govern “ha acompanyat” tots els ajuntaments en la transició cap a la creació d’una Mancomunitat, que és la que ha de gestionar la nova comarca fins que es creï l’estructura d’un Consell Comarcal, previst per després de les eleccions municipals del 2027. En aquests moments, ha detallat Barniol, els estatuts de la Mancomunitat ja han estat aprovats per l’assemblea de regidors, però ara falta que tots els plens dels ajuntaments implicats ho ratifiquin. En aquest sentit, ha recordat que cap dels ajuntaments “hi ha presentat al·legacions”, tampoc el d’Olost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

La policia de Vilanova i la Geltrú troba una cabra passejant a la Ronda Ibèrica

Vilanova i la Geltrú

En estudi la millora de la cohesió social a Can Puiggener de Sabadell

Sabadell
ADMINISTRACIONS

Roquetes redueix el deute municipal de 13 milions a 180.000 euros en setze anys

Roquetes
EDUCACIÓ

Més de 3,8 milions en climatització a escoles i instituts de les Terres de l’Ebre

Alcanar

Fisersa tanca l’exercici del 2023 amb un balanç positiu de 306.875 euros

GIRONA
societat

La Formula 1 tancarà totalment el pas a Passeig de Gràcia i el seu entorn

Barcelona
MEDI AMBIENT

L’àrea de Barcelona dobla el nombre de refugis climàtics i ja en té 186

Barcelona
societat

L’Ajuntament nega que el pla Endreça sigui agressiu, tal i com ha denunciat Arrels

Barcelona
societat

Les entitats socials criden a fer pinya davant l’auge dels discursos d’odi

barcelona