Societat

L'ofici de matar llops va estar vigent fins a mitjan segle XIX

Les institucions retribuïen els caçadors que capturaven exemplars

Diversos registres n'aixequen acta

Els atacs de llops als ramats i corrals, així com els que ocasionalment patien els homes, van fer que durant segles aquest depredador fos perseguit de manera sistemàtica. Els caçadors rebien una retribució i dels pagaments que es van fer fins a mitjan segle XIX n'han quedat constància en diferents indrets de Catalunya, conservades en arxius.

A les comarques de Girona, per exemple, en una llista de l'Arxiu Històric de Girona hi ha anotada la mort de 408 exemplars entre el 1723 i el 1738, i a l'Arxiu Municipal de la mateixa ciutat, 219 morts registrades entre el 1788 i el 1842. Les peces s'havien abatut en llocs tan diversos com ara Anglès, Blanes, Osor, Vilobí d'Onyar, Santa Pau o Argelaguer, generalment a càrrec de pagesos, jornalers, carboners i pastors. Entre les caçadors, hi consta també algun cirurgià i fins i tot una mestressa de casa.

El preu que l'administració pagava devia variar, però a tall d'exemple es reprodueix en el llibre una “nota de premis” del 1795 on consten 8 ducats per un llop; 16 per una lloba, 21 per una lloba amb camada i quatre per cadascun dels llobatons.

“Ara seria diferent”

“Ara seria molt diferent –assenyala el naturalista Josep Maria Massip– perquè la majoria de la població no viu a les zones rurals, el nombre de llops serà molt més reduït i, a més, existirà un control”. L'autor d'El llop i els humans. Passat i present a Catalunya veu positiu que el llop torni “sempre i quan torni de manera natural, no pas a base de repoblacions”, especifica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Jutgen els dos camioners interceptats amb tres aparells per clonar targetes

la jonquera

Nova mobilització de l’AFA de Camins per evitar la fusió amb el Pla de l’Ametller

banyoles / girona
Medi ambient

Traslladen sorra del port de Coma-ruga al Vendrell, Cunit i Calafell

El Vendrell
societat

El comissari en cap Eduard Sallent inicia demà el curs per ser major dels Mossos

barcelona
gastronomia

El Gastronomic Forum Barcelona 2024 ja té el 80% de l’espai expositiu reservat

Barcelona
societat

L’adjudicació del nou contracte de neteja per 7,9 milions passa avui per ple

salt

Noves escales i voreres a quatre urbanitzacions

Rubí
SOCIETAT

Danys a cultius de fruita al Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià a causa d’una pedregada

Arbeca

Precinten i tapien l’accés a més de 200 garatges per evitar ocupacions delictives

banyoles