La contra
Culleres amb denominació d'origen
La feina dels culleraires de Tortellà, on encara fan les peces de fusta i de manera semiartesanal, ha estat reconeguda com a ofici singular per la Generalitat
-
Martirià Juanola, artesà culleraire. COL·LECCIO JUANOLA (DEL LLIBRE “TORTELLÀ EN BLANC I NEGRE”, DE SANTI SOLER) . -
Joan Mulí, artesà culleraire. COL·LECCIO MULÍ (DEL LLIBRE “TORTELLÀ EN BLANC I NEGRE”, DE SANTI SOLER) . -
El delegat del govern i l'alcalde visitant una parada de culleres de la fira de Quaresma. EL PUNT.
Si talles el boix els mesos de novembre i desembre, i en lluna nova, no pateixis que la cullera no tindrà mai cap corc. Ens ho assegura l'alcalde de Tortellà, en Joaquim Pagès. Si ho digués algú d'un altre lloc, potser no li faríem cas, però si ho diu un tortellanenc... La fabricació d'estris de cuina a base de fusta, primer de manera totalment artesanal i ara, mig mecanitzada, ha estat un puntal de l'economia local i ha acabat donant personalitat al poble, amb el permís dels seus nombrosos fills músics, és clar. Avui, aquesta feina tan singular encara ocupa unes quantes persones a les quatre empreses que continuen dedicant-s'hi –Culleres Bauzó, Artesania Faig, Artesania Fontàs i Serra Quintana– i la Generalitat l'acaba de reconèixer amb la declaració d'ofici singular. La distinció no és tan sols una qüestió honorífica, sinó que farà que les quatre empreses puguin estar presents en totes les fires artesanals que el govern català organitzi arreu del món. A més, la Generalitat els ha finançat la feina d'un dissenyador que els està ajudant a innovar i l'edició d'un fulletó promocional.
L'origen dels culleraires de Tortellà es remunta al 1760 i s'atribueix a Joan Illamolla, que s'hauria inspirat en veure com els pastors s'entretenien tallant trossos de boix per fer-se les seves pròpies culleres i forquilles. Aquell home va intuir que ell ho podria fer al seu taller en quantitats suficients per vendre-les als mercats i fer-hi negoci. Seguidament, altres emprenedors van seguir-ne l'exemple, afavorits per l'ambient tan propici de la industrialització que va experimentar el poble al llarg del XVIII i el XIX. Per descomptat, amb el pas dels anys el procés es va anar mecanitzant, però en ple segle XXI continua sent prou manual perquè es consideri una artesania.
La fira de Quaresma d'aquest any, celebrada diumenge, va dedicar als culleraires una exposició, en què es mostraven els mètodes de treball. També s'hi van poder veure algunes col·leccions particulars i una representació del catàleg dels quatre culleraires. El delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, va visitar-la i va elogiar aquests artesans culleraires, posant-los d'exemple “tant pel que representen de manteniment d'una tradició –va dir– com de voluntat d'innovació per anar més enllà”.
