Societat

JOSEP MARIA GARCIA

PRESIDENT DE L'ACCAC, ASSOCIACIÓ DE CASES DE COLÒNIES I ALBERGS DE CATALUNYA

“Els nens magribins no van de colònies; és molt greu”

“Fer que els nens immigrants vagin de colònies és una manera única i contrastada d'educar-los i integrar-los”

“Els infants fora de l'àmbit reglat de l'escola i dels pares es comporten d'una manera molt diferent. Se'ls veu des d'una altra òptica”

“Són els pares, sobreprotegint els fills, els que han tret l'autoritat als mestres”

Josep Maria Garcia fa més de 25 anys que va obrir a Sant Pere de Torelló, a Osona, la casa de colònies El Molí de la Riera, per la qual, al llarg de tants anys, han passat milers d'infants als quals, entre moltes altres coses, han explicat què són els torns i els torners, un dels puntals de l'economia de la vall del Ges. Ara presideix l'ACCAT, l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya.
No vam entendre que per defensar un model educatiu es decidís no anar de colònies

Anar de colònies és una tradició molt arrelada a casa nostra i un puntal del sistema educatiu. L'escola catalana, molt progressista, s'hi va abocar fa més de 30 anys i amb el temps aquest espai de convivència i d'acostament a la natura es considera d'un gran valor pedagògic i integrador. L'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, ACCAC, acaba de fer 25 anys.

Què significa anar de colònies?

Significa que els infants tenen l'oportunitat d'aprendre a conviure entre ells i amb els seus educadors enmig d'un entorn natural i lluny de l'escola i dels pares, un marc totalment diferent del marc al qual estan acostumats. Els infants fora de l'àmbit reglat de l'escola i dels pares sovint tenen un altre comportament i un potencial que els seus mestres desconeixien. Els educadors veuen els nanos des d'una altra òptica, en un altre ambient, i això és molt positiu.

Quins serveis donen les cases?

Anar de colònies era, en principi, anar de colònies i prou i els professors ho feien tot, fins i tot el menjar. De mica en mica les coses van anar canviant perquè bona part de les escoles van començar a demanar serveis, el de menjador, sobretot. Després va arribar que moltes cases de colònies van optar per oferir plusos: una sortida amb explicacions de l'entorn, visites guiades per mostrar particularitats de la seva comarca, oficis...

I ara ja hi ha monitors?

Fins que hem arribat a les cases de colònies actuals amb els seus equips d'educadors que acosten els infants i els professors a les particularitats del seu entorn. Es fan fitxes pedagògiques, es treballa una especialitat... Per això les escoles, en funció del temari, en trien una o una altra.

Parla d'educadors?

Sí, perquè són més que monitors. Les persones que treballen en l'espai de lleure dels infants estan implicats en la seva educació, una tasca no prou valorada però molt important, fonamental en la nostra societat i que ha marcat el nostre tarannà.

El material que feu servir està supervisat per Ensenyament?

No, no... Tot això ho fem nosaltres a partir de la nostra experiència i consultant material educatiu. No hi ha directrius.

Els professors participen en les activitats?

Hi ha de tot... Però majoritàriament sí que participen en les activitats que hem preparat per als nanos. Aquesta és l'actitud més positiva per a tots i que recomanem perquè interaccionen amb els seus alumnes i veuen altres maneres d'ensenyar.

En els darrers 25 anys els nens han canviat molt?

Els nens continuen sent nens però sí que la cosa ha canviat molt, sobretot perquè als nens se'ls ha donat massa poder. Abans el mestre era el mestre i la seva paraula era respectada i ara això no és així. Però la pèrdua d'autoritat dels mestres no és un problema dels nens, és un problema dels pares. Hem superprotegit tant els nostres fills que no hem sabut posar límits. Ara els mestres estan angoixats perquè estan qüestionats per uns pares que no els fan costat perquè donen més importància a la superprotecció del seu fill que a fer el que realment convé a aquest fill.

Els mestres diuen que no?

És clar, i els nens veuen que els mestres posen límits a coses que els seus pares els deixen fer i aquí hi ha el problema. Nosaltres, per exemple, els fem parar taula i desparar-la... És evident, oi? Doncs hi ha nens que mai no han parat taula a casa seva.

Quina feina fan les cases de colònies amb els nouvinguts?

Malauradament hi ha una realitat i és que els magribins no van de colònies. Ja sigui perquè no volen que mengin segons què o bé perquè no volen que les nenes dormin a l'habitació amb nens, la realitat és que els magribins i en menys mesura, els sud-americans, no van de colònies i això és molt i molt greu, perquè es perd una oportunitat única d'integració. Oi que tots els nens han de fer matemàtiques? Doncs per què es permet que uns no vagin de colònies? Però la realitat és que avui els professors amb immigrants a classe tenen un dilema perquè quan van de colònies encara acaben separant més els nens que més cal integrar.

Què van pensar quan l'any passat algunes escoles van dir que no anirien de colònies per fer boicot a Ensenyament?

No ho vam entendre, perquè és una contradicció voler defensar un model educatiu i alhora decidir que per fer pressió al govern no s'anava de colònies, un dels recursos educatius reconeguts pel model educatiu català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.