Societat

PATRIMONI

Es busca ajuda per a una joia oblidada

L'Ajuntament de Tortellà demana recursos per reparar i reivindicar el pont medieval del riu Llierca, el seu entorn i els accessos

Els garrotxins el tenim tan vist que no en fem gaire cas; i fa l'efecte que els de fora tampoc el tenen en prou consideració, segurament perquè no se n'ha fet prou propaganda. El cas és que el pont del Llierca o “de Sadernes” (anomenat també així per la proximitat d'aquest nucli, aigües amunt del riu) és una joia visual i una obra arquitectònica impressionant i, a parer de molts, menys valorada del que probablement es mereix. Impacta per la seva elegant simplicitat: és una fina corba sostinguda per una sola volta, de dinou metres de diàmetre, que vola a uns vint metres per sobre de la llera del Llierca. El van construir al segle XIV i des d'aleshores ha sobreviscut a inclemències de tota mena... i a la falta de manteniment. L'Ajuntament de Tortellà –municipi on es troba situat– acaba de donar un toc d'atenció sobre el seu estat. Hi han detectat escletxes i altres defectes, “res que sigui molt important”, tranquil·litza l'alcalde, Rafel Domínguez. Però, tot i que intervenir-hi no és una qüestió d'urgència, si no s'hi inverteix ara –hi afegeix–, d'aquí a un temps el deteriorament serà molt pitjor i resultarà molt més car solucionar-ho. Les reparacions que caldria fer avui pujarien a uns 75.000 euros, una xifra que inclou l'arranjament de l'entorn. Com que el municipi no té prou recursos, l'Ajuntament s'ha començat a bellugar pels despatxos de la Diputació, la Generalitat i els pobles veïns a la recerca de suport. En la idea de l'Ajuntament s'entreveu la voluntat de reivindicar no tan sols el magnífic viaducte, sinó tot el paratge, que es pot considerar la porta d'entrada a l'Alta Garrotxa més transitada. Segons els càlculs del consistori, anualment unes 30.000 persones hi passen pel costat o s'hi estan una estona. A l'estiu és normal veure-hi gent que pren el sol o es banya a la platja que hi ha sota el pont, o que el creuen per anar al jaciment arqueològic que hi ha a l'esquerra del riu o per iniciar excursions muntanya amunt. Es tractaria –apunta Domínguez– de reordenar la zona d'aparcaments i, sobretot, adequar els caminets de baixada al riu, per evitar que s'hi facin mal. Una part de les baranes de pedra del pont és molt baixa i –tal com s'alerta en un cartell– apropar-s'hi pot ser perillós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona
opinió

Calonge i Sant Antoni, municipi pioner en ‘smart city’

Alcalde de Calonge i Sant Antoni

Figueres perfora un pou de 200 metres de profunditat per buscar aigua

figueres