Les reformes de «Zapatero»

La decisió del govern de l'Estat de dotar els municipis d'uns fons extraordinaris per fer obres, per tal d'impulsar l'economia, va caure molt bé entre els ajuntaments. En general, s'han utilitzat per començar reformes que feia temps que eren urgents, però que per falta de pressupost s'anaven ajornant any rere any. A Girona han servit per arreglar molts despropòsits, més que no pas per impulsar obres noves de trinca que milloressin la ciutat. Podríem enumerar-ne unes quantes, encara que l'inventari complet ja el farà l'Ajuntament.

Les lloses de la plaça de darrere els jutjats –Jaume Vicens Vives– eren un saldo que algú es va treure del damunt, sense que els contractistes se n'adonessin quan varen construir-la. S'havien trencat prematurament i presentaven un aspecte lamentable. Era molt urgent substituir-les per unes de noves. Ara això s'ha fet i la plaça és igual que era abans, però ja no et cau la cara de vergonya. Per contra, davant de l'església del Mercadal hi ha el rètol reglamentari ordenat per Madrid, però no s'endevina quina és la reforma que s'hi ha pogut fer, si no és substituir-hi la sorra després dels dies de pluja...

Tal vegada l'obra més important és la reforma de la plaça Independència, que s'havia fet per fases, i que ara –finalment– s'ha acabat. L'Ajuntament s'ha rendit a la pressió dels bars i restaurants. Temps enrere, aquell lloc es deia popularment la plaça dels Cinemes. Ara ja no n'hi queda ni un, i no estaria malament rebatejar-la com a plaça dels Bars.

El pobre Álvarez de Castro, col·locat novament dalt del pedestal, ensuma nit i dia les aromes culinàries que li arriben. Els francesos –diuen– el varen matar de son. Ara sofriria el suplici de Tàntal, en no poder participar del festí que s'organitza per les quatre cares de la plaça. Tanta ocupació privada, que aquests dies de Fires era difícil accedir a la plaça des del pont de Sant Agustí, a causa de les taules i els rètols. En fan un xic massa!

Un altre lloc restaurat és la plaça de la Diputació: hi hem sortit guanyant. En lloc del monòlit dedicat als morts de la Guerra Civil, ara hi ha uns jocs infantils. Si hem de ser francs, la reforma no té gaire gracia. És vulgar i xarona. Han perdut l'ocasió de fer-hi una plaça amb personalitat. Continuarà essent un corredor de pas, amb un paviment gris que entristeix encara més aquell indret. Els jocs tampoc no són els més adequats, encara que la mainada no coneix de dissenys.

Lluny d'allà, ha estat també remodelada la vorera del cementiri. Ara s'hi circula amb normalitat a peu, en lloc del pas oblic que hi havia abans. Però el ressalt que la separa de la carretera, pot resultar un perill per als automobilistes, en hores nocturnes, si no s'il·lumina convenientment. Els símbols modernistes de Masó ara es poden contemplar amb molta mes tranquil·litat.

I, finalment, la pujada de les Pedreres, accés natural cap a aquella muntanya, ha sofert una nova remodelació, que encara no s'ha acabat. Ens costa d'entendre què s'hi ha volgut fer, allà, retallant l'espai verd tan esplèndid que afrontava al Jardí de la Infància per fer-hi un nou camí a peu, quan ja n'hi ha un altre al costat. El que és més increïble, però, és l'escala metàl·lica que s'hi ha instal·lat per davallar dels Jardins fora Muralla: un utensili més propi d'un magatzem, d'un altell per desar-hi andròmines, una planta industrial... Inadequat, però, per a un lloc públic amb encant, que resta malbaratat ara per un accés impropi i maldestre. Quan tardaran a canviar-la?