Societat

policial

refugiats

Els deu refugiats del camió van pagar fins a 9.000 dòlars a una xarxa de tràfic de persones

Els Mossos donen credibilitat a la versió del conductor i la principal hipòtesi és que van ser víctimes d'alguna màfia local

La Creu Roja facilitarà els tràmits d'asil als desplaçats, que podrien entrar a les places d'acollida europees assignades a l'Estat

Els deu refugiats d'origen kurd iranià que aquest dimecres van ser localitzats a Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) amagats entre la càrrega d'un camió van pagar entre 5.000 i 9.000 dòlars a una suposada xarxa de tràfic de persones per desplaçar-se fins a Anglaterra, segons fonts pròximes a la investigació.

Els desplaçats, que han passat la seva primera nit a Catalunya en el servei d'atenció als immigrants, emigrants i refugiats de Barcelona, van declarar ahir a la tarda davant els Mossos d'Esquadra en qualitat de testimonis.

Van relatar que havien pagar entre 5.000 i 9.000 dòlars a una persona a Turquia i que portaven diversos dies a dins del remolc, al qual havien accedir a través d'una trapa. A més, van afirmar que no coneixien el conductor del camió.

El xofer del camió, de nacionalitat turca, també va prestar declaració ahir com a testimoni davant els Mossos i va quedar en llibertat. Segons fonts consultades per Efe, els investigadors consideren que no ha tingut cap relació amb els fets i donen credibilitat a la seva versió que no sabia que portava els immigrants amagats en una cabina del remolc, a la que s'accedia a través d'una trapa.

El conductor només va transportar el camió amb els immigrants des del port de Seta, al districte de Montpeller, fins a Lliçà d'Amunt, on va arribar cap a les set del matí d'ahir. El remolc havia sortir diumenge en un vaixell des del port d'Izmir (Esmirna), a Istanbul (Turquia), on va ser introduït per un altre xòfer.

La principal hipòtesi és que els immigrants haurien estat víctimes d'una màfia local. La investigació continua oberta per poder avançar en les indagacions i identificar la persona a la qual van lliurar els diners i la xarxa que es va lucrar amb el seu transport il·legal.

Els immigrants que van arribar a la central logística de Mango a Lliçà d'Amunt són sis adults, entre els quals una dona i la seva parella, i quatre menors, que viatjaven sense la companyia de familiars. Els deu polissons no tenien vincles familiars entre ells, excepte en el cas de l'esmentada parella.

Els quatre menors, d'entre 14 i 17 anys, han estat lliurats a la Fiscalia de Menors, si bé serà la Direcció General d'Atenció a la Infància l'organisme que se'n farà càrrec (Dgaia).

Tràmits d'asil

El responsable de programes de refugiats i immigrants de Creu Roja a Catalunya, Oscar Barbero, ha explicat aquest dijous que les deu persones d'origen kurd que van arribar ahir a Lliçà d'Amunt es troben en bon estat de salut, tot i que una mica atordits. Barbero ha assegurat que l'entitat facilitarà els tràmits d'asil als sis adults, si és que decideixen sol·licitar refugi.

En declaracions als mitjans, ha afirmat que l'organització està preparant el dispositiu (jurídic, psicològic i social) per fer aquesta gestió dilluns, quan aquestes persones estiguin més descansades i ubicades i puguin prendre les seves decisions.

Treballa amb ells l'equip multidisciplinari del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier), amb suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que els acull en habitatges de l'organització.

Barbero ha comentat que el perfil dels desplaçats és de persones de classe mitjana treballadora que haurien fet un gran esforç d'estalvi durant mesos o fins i tot anys per disposar dels diners amb els quals pagar a un grup organitzat per poder sortir del país. “És la situació de moltes persones que fan aquest periple, que no significa que tinguin disponibilitat econòmica de manera folgada, ni de bon tros”, ha precisat.

Si els deu refugiats sol·liciten l'asil i el procés tira endavant entrarien a les places del sistema d'acollida finançades amb fons europeus i gestionades per l'Estat, per la qual cosa no se sap si es quedaran a Barcelona, o bé se'ls traslladarà a altres territoris que tinguin places buides.

En el cas que tinguin alguna relació familiar o vincle social amb algú que ja visqui a l'Estat poden sol·licitar la reunificació. En cas contrari el sistema és “garantista” i destina a les persones a la comunitat autònoma on hi hagi una plaça, per evitar esperes.

El responsable de la Creu Roja ha subratllat que si finalment decidissin no formalitzar la petició d'asil l'organització continuarà atenent les necessitats d'aquestes persones perquè han passat per un procés migratori, però ha apuntat que “sembla que sí que ho faran”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La collita de poma de muntanya serà un 40% menor que la de l’any passat

Sant Llorenç de Morunys

Finalment, hi haurà cercavila a Banyoles

BANYOLES

Sacsegen l’oferta dels dos col·legis públics de Girona Est

girona

El turisme de la Garrotxa vol ser més sostenible

OLOT
Gastronomia

L’alta cuina segueix viva

Barcelona

Les ordenances de Salt, sense consens

SALT
societat

Investiguen un veí de Girona pel tràfic de tortugues protegides

Queixes a Lloret per la lectura endarrerida de l’aigua del trimestre estival

LLORET DE MAR

Acord entre Llagostera i Aqualia per l’accés a l’aigua

LLAGOSTERA