Societat

la contra

Llum a l'ombra de Barcelona

L'entrega de les medalles d'or al mèrit artístic reconeixien el paper dels fotògrafs a la ciutat

El fotògraf s'entrega a la velocitat i la llum per captar un instant de realitat. La seva obra fixa la història petita, humil, insignificant però que agrupada i feta una operació d'abstracció (eliminar els elements superflus per deixar només l'essència) es revela com el trencaclosques vital d'una ciutat, el seu batec. Ahir al vespre Eugeni Forcano, Manuel Guerrero i la companya d'Humberto Rivas (mort dissabte), María Helguera, van rebre el reconeixement per haver retratat Barcelona des de diferents enfocaments. L'absència de Rivas (un dels seus temes) va vestir l'acte al Saló de Cent d'una intensa emotivitat.

Humberto Rivas, va conèixer la Barcelona de finals dels seixanta de les guinguetes de la Barceloneta, de la bodega Bohemia i de la cursa d'Emerson Fitipaldi a Montjuïc. Set anys més tard, arran de la dictadura militar a l'Argentina, es va exiliar amb la seva família a Barcelona. Seria la ciutat que l'admiraria i que l'acolliria i també, segons la seva companya, la que l'acabaria de conformar en el seu treball d'abstracció i d'absències. El cronista Lluís Permanyer va recordar –en la seva glossa– que Rivas, ingressat en una residència fa temps, «ens va anar deixant sense adonar-nos-en; ho va fer de puntetes, el seu estil personal». Ahir, Helguera va voler dedicar la medalla (l'única que no es va poder cordar a les espatlles d'un dels homenatjats) als néts, «que no podran disfrutar d'un avi càlid però sí que podran gaudir, com les pròximes generacions, de la seva fotografia». La imatge perdura com els versos del seu Pessoa.

Eugeni Forcano, un dels privilegiats que no va ser maltractat per l'editor de Destino, Josep Vergés (deia lúcid Permanyer, tot meravellat que es convertís en el retratista del difícil Josep Pla) «buscava el contrapunt» per aconseguir fotografies sense artifici i aparentment fàcils de fer. El fotògraf va agrair a la fotografia però també a Canet de Mar, Barcelona i Catalunya donar-li un far vital. Més llum. També Joan Guerrero va voler donar claror a la seva Santa Coloma de Gramenet (d'on diu que se sent ciutadà tot i haver nascut a Tarifa) en uns dies de foscor política. La seva càmera de fotoperiodista ha buscat la reivindicació social. Fos a la gran Barcelona d'avui, com amb els indígenes de l'Equador i Nicaragua. Generós, Juancito.

El mes de juliol, l'Ajuntament de Barcelona va decidir per unanimitat destacar la labor al mèrit artístic a aquests fotògrafs. Només un mes després, unes fotografies a la premsa a les voltes del mercat de la Boqueria revolucionaven la circumstància de la Barcelona contemporània. Capritxosa realitat. La lluita de Rivas, Forcano i Guerrero anava més enllà de la circumstància. Buscaven l'instant que detectés la veritat dels seus personatges, del seu paisatge. Potser calia esperar que el sol es pongués per trobar la llum adequada. Però si el cor fa un salt abans de prémer el disparador, com intueix Forcano, es té la certesa que es retrata història. Una llum que enquadra Barcelona d'una ombra que sempre distreu i distorsiona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern vol impulsar la mirada inclusiva al sistema educatiu

barcelona

Donen d’alta les darreres hospitalitzades per l’explosió a Girona

girona

Detingut per provocar incendis en quadres de llum

barcelona

Competència obre expedient a Comsa i Siemens

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Intervals de núvols al sud

Barcelona
SOCIETAT

Mor el periodista Jesús Quintero

sevilla

Campanya per augmentar l’autosuficiència de plasma

barcelona

Empreses turístiques del Pirineu ofereixen 250 llocs de treball

tarragona

Procés participatiu per protegir el parc del Montseny

barcelona