JOSEP FRIGOLA I RIBAS
PARE BLANC, EX MISSIONER A BURKINA FASO I EL NÍGER
“A tot el món la religió forma part de la cultura”
“Les oenagés com Mans Unides són necessàries per al desenvolupament africà, són les que canalitzen les ajudes, treballen la solidaritat, mobilitzen el voluntariat i executen directament els projectes”
“No s'ha de limitar a ensenyar a llegir i escriure, cal donar recursos a les persones per créixer, sortir-se'n i ser més autònomes”
Un català africà
Josep Frigola i Ribas va néixer a Ventalló (Alt Empordà) el 21 de juny del 1941. Als deu anys va entrar al seminari de Girona i als vint-i-quatre va ser ordenat sacerdot. El 21 d'octubre del 1965 va arribar a la diòcesi de Kupela (Burkina Faso) com a membre dels pares blancs. Vint anys després va anar al Níger i ara ha tornat.
S'ha acabat la meva etapa africana, però he tornat amb molts valors, amb molta riquesa
En una entrevista que Carles Sapena li va fer a la Revista de Girona el va definir com “l'africà més empordanès o l'empordanès més africà”. Encara avui, després de més de quaranta anys fent de missioner a Burkina Faso i al Níger i vuit mesos després de tornar definitivament a casa nostra, Josep Frigola, fill de Ventalló, pare blanc de vocació, lluita per convertir l'educació en l'arma que ajudi a revertir la situació d'oblit a què es veuen sotmesos els països més pobres del món.
Per què es va fer missioner?
El capellà de Ventalló, mossèn Joaquim Calm, em va proposar fer d'escolà. Després veig entrar al seminari de Girona i una tarda de juny del 1961, en Quim Vallmajó em va dir que es faria missioner a l'Àfrica amb els pares blancs. M'ho vaig pensar i encara que vaig tenir alguns dubtes finalment vaig decidir marxar.
El seu primer destí va ser Alt Volta, avui Burkina Faso.
És una nació del centre d'Àfrica occidental, i allà vaig viure la revolució de Thomas Sankara i el seu lema “pàtria o mort” fins que un cop d'estat propiciat pels francesos el va derrocar. Allà hi vaig estar vint anys, fins que el bisbe de Níger ens va reclamar i un equip va anar a Niamey.
Dos països veïns.
Però no iguals i així, mentre que a Burkina Faso, a la regió on estava, hi havia entre un 15% i un 20% de població cristiana, al Níger no arribava al 0,5%. Es tractava de conjuminar adequadament evangelització i promoció humana i vaig agafar un compromís d'animació i suport del món rural, arraconat i analfabet.
En una terra on l'islam és animista.
Jo diria que més que animista és sociològic, però tot i que parlem d'islam o de cristianisme, hem de saber que a tot el món la religió forma part de la cultura i moltes vegades aquesta sobresurt per sobre dels valors evangèlics.
Vostè com a missioner com s'enfrontava a la influència dels marabuts?
Amb un treball de conscienciació centrat en l'educació de base no reglada.
Què vol dir?
Si parles d'alfabetització no t'has de limitar a ensenyar a llegir i escriure, sinó que cal que els donis pautes que ajudin a controlar la pròpia vida, a ser més autònoms començant per saber llegir i escriure en la pròpia llengua. Personalment considero un error que, a l'escola, l'alfabetització es faci només en francès, obviant que idiomes com el haussa són dels més importants d'Àfrica.
Vostè l'ha après i n'ha fet traduccions.
Per conèixer les persones has d'entendre la seva llengua i així vaig aprendre el mossi i el haussa i més tard el djerma, que és el propi de la zona on estava a Níger.
L'Àfrica subsahariana està creixent?
Es dona una gran paradoxa en països que es toquen, com Nigèria i Níger. Mentre que el primer és un dels més rics del continent, l'altre és dels més pobres del món i aquest no és sinó el reflex d'una zona que podria tenir recursos i sortir-se'n, però es veu marcada per noves febleses com el clima, o per una colonització que en teoria no és tan ferotge com l'altra –s'hauria d'analitzar quina és avui la funció de la Xina– però pot ser igual de terrible.
Quin paper hi juguen les ONG?
Fonamental. Les oenagés com Mans Unides són necessàries per al desenvolupament africà, són les que canalitzen les ajudes, treballen la cooperació, la solidaritat, mobilitzen el voluntariat i executen directament els projectes. Compti que l'any 2015 el pressupost de Mans Unides era de 45 milions d'euros, amb els quals es van fer 595 projectes en 98 països.
Després de tota una vida a l'Àfrica ha tornat a l'Empordà. I ara què?
Vull continuar fent de missioner. S'ha acabat la meva etapa africana però he tornat amb molts valors, molta riquesa, i crec que el nostre món ha de conèixer les experiències que he viscut. Aquest és el treball més preuat que puc fer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
