Societat

Tribunals

L'espoli del Palau hauria pogut ser jutjat l'any 2013

Si la causa del cas Millet s'hagués mantingut en dues peces separades, la part del lladronici estaria vista per a sentència

Noves imputacions i recursos d'última hora han alentit el procés

El cas estarà viu al Suprem fins al 2020

El cas del Palau ha passat per les mans de cinc jutges en total

Les anades i vingudes, no sempre capricioses, de la justícia han fet que el cas del Palau de la Música hagi trigat quasi vuit anys a arribar a judici, però aquest temps s'hauria pogut escurçar en bona mesura si el procediment s'hagués mantingut dividit en dues peces separades, tal com va decretar el primer jutge instructor el gener del 2011, i això hauria facilitat que la part del cas que implica només l'apropiació indeguda de Fèlix Millet i Jordi Montull s'hagués pogut jutjar almenys el 2013 –no l'1 de març vinent–, i avui ja hi hauria una sentència ferma de segona instància. Així, Fèlix Millet, de 81 anys, ja hauria ingressat a la presó.

A principis del 2011 i abans de deixar el jutjat d'instrucció número 30 per passar a l'Audiència de Barcelona, el jutge Juli Solaz va decidir obrir una peça separada per investigar de manera paral·lela la derivada política i de presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música i de diners aportats per la constructora Ferrovial. La pista política del cas va trigar uns mesos a aparèixer i, quan es va fer evident la sospita, la part corresponent a la investigació de l'apropiació indeguda ja estava gairebé acabada, els mateixos Millet i Montull havien reconegut els fets i havien aportat una primera quantitat per restituir el dany causat, i només faltava per tancar la instrucció que els pèrits d'Hisenda entreguessin el seu peritatge amb la quantificació dels diners desviats.

Mantenir la causa desdoblada hauria permès continuar investigant la pista política –tal com es va fer– i portar a judici l'altra part, però la decisió de reunificar la causa que va prendre posteriorment el jutge que va assumir la titularitat del jutjat, Josep Maria Pijuan, ho va dificultar.

D'aquesta manera, es va impedir que el procediment de l'espoli protagonitzat per Millet i Montull tingués una agilitat similar a la que va adquirir la investigació sobre el que es va conèixer com el cas de l'hotel del Palau de la Música, en què es van investigar els antics gestors de la institució i càrrecs públics per un presumpte cas de tràfic d'influències i tracte de favor amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat pel projecte d'un establiment d'hostaleria que s'havia de construir davant mateix del Palau de la Música, acusacions de les quals finalment van ser absolts. Com que aquell afer va ser investigat per un altre jutjat, com si fos una altra peça separada del cas Palau, es va poder tramitar amb més rapidesa: es va jutjar el 2014, amb sentència ferma del Tribunal Suprem el maig de l'any passat. Aquest és el timing que hauria pogut seguir la causa de l'espoli.

Tot i prendre la decisió contrària a la de Solaz i unificar la causa, Pijuan va ser prou diligent i va deixar enllestida la investigació a mitjan juliol del 2013. El magistrat va ampliar l'acusació a dos homes del món convergent: l'extresorer del partit Daniel Osácar i l'exdiputat Jaume Camps, que després va ser eximit de responsabilitat per una qüestió de prescripció.

A partir d'aquell moment, la causa va entrar en una nova fase d'alentiment; en primer lloc, a causa dels recursos que va presentar l'acusació exercida per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que va demanar ampliar la investigació a nou empresaris que havien tingut un tracte irregular amb Millet facturant al Palau de la Música obres que havien fet al domicili particular de l'expresident. Un any després que el jutge Pijuan hagués tancat la investigació, el juny del 2014 l'Audiència de Barcelona va donar la raó a la FAVB i en va decretar la reobertura, circumstància que va comportar encara un any més d'investigació que no va aportar cap novetat rellevant al procés.

Relleu al jutjat

El jutge Pijuan va deixar el jutjat a finals del 2013, i fins al març del 2014 no va ser nomenat el jutge que va assumir la recta final de la investigació, José Julián García de Eulate. Durant el temps que va passar fins al juliol del 2015, es va decretar l'embargament de les seus de CDC per fer front a una possible condemna per responsabilitat civil, i alhora es concretava l'arxivament de la causa contra Jaume Camps.

Aquestes peculiars anades i vingudes, amb l'obertura i la reobertura de la causa, han fet que el cas del Palau de la Música hagi tingut dos escrits d'acusació de la fiscalia, signats per Emilio Sánchez Ulled, el mateix fiscal que en el judici pel 9-N, i tot plegat ha afavorit l'endarreriment a l'hora de fixar la data del judici, en cap cas atribuïble a tàctiques dilatòries de les defenses, que no han existit.

L'últim escull ha estat posar-se d'acord amb totes les parts per trobar les dates per a la celebració de la vista. El tribunal de la secció 10 de l'Audiència de Barcelona volia començar al gener, però els compromisos de molts advocats –per exemple, amb el cas del 9-N– van portar a fixar la vista entre març i juny. Si tot va com està previst i la sentència arriba abans de finals d'any, el cas es podria tancar de manera definitiva, després de passar pel Tribunal Suprem, a finals del 2019 o a principis del 2020.

Des que Juli Solaz va ordenar l'obertura de diligències fins que el magistrat Eulate va decidir enviar el cas a judici, la investigació ha passat per un total de cinc jutges. A més de Pijuan, també han estat al capdavant del jutjat 30 durant aquest temps els magistrats Miguel Ángel Tabarés i Jaime Conejo Heredia, tots dos en l'exercici de funcions de jutge substitut mentre no es nomenaven els titulars. Cada relleu suposa un retard al jutjat, perquè obliga l'escollit a posar-se al dia del procediment.

El cas del Palau no és l'excepció, sinó la norma en el ritme de tramitació dels procediments judicials. N'és una mostra el cas del 3%, o cas Adigsa, que va començar a ser investigat per la justícia el 2005, l'endemà de l'acusació de finançament il·legal de CDC que va fer Pasqual Maragall, i que serà jutjat entre el 2 i el 18 de maig d'aquest any, també a l'Audiència de Barcelona.

Octubre del 2009. La fundació de CDC entra en escena

Quinze dies després de la confessió de Millet, la fundació de CDC –aleshores Fundació Trias Fargas, i Fundació Catdem després de l'escàndol– va reconèixer públicament haver rebut 500.000 euros del Palau de la Música a través de convenis de col·laboració. La fundació convergent va parlar de convenis “legals”, però de seguida es va comprometre a tornar aquests diners a la nova direcció del Palau. La fiscalia considera que aquests diners són part de la trama de finançament il·legal de Convergència a través del Palau i de la constructora Ferrovial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cos trobat a sa Cala és un dels desapareguts a Eivissa pel temporal

Eivissa

La Xina confirma el primer mort pel coronavirus de Wuhan a Pequín

El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temperatura més suau

Barcelona

UP demana explicacions a l’ACA per la gestió “negligent” que va fer del desembassament de la Baells durant el temporal

cabrianes
SOCIETAT

Pérez de los Cobos: “ Si hagués tingut el comandament dels Mossos la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero”

MADRID

Els joves van a comprar per estar junts i divertir-se

Barcelona
FRANCESC CASAPONSA
PRODUCTOR DE CERVESA ARTESANA I NATURAL I DELEGAT A GIRONA DEL GREMI GECAN

“La cervesa artesana és un producte viu que cal guardar fresc”

castellfollit de la roca
Educació

L’horari alemany, a estudi

Barcelona

Comencen a desenvolupar una vacuna per frenar el virus

Tòquio