“Les dones han de perdre la por escènica i acceptar càrrecs”

Hi ha poques dones que s'hi pre­sen­tin, perquè per arri­bar a ser rec­tora has de ser catedràtica i a les uni­ver­si­tats espa­nyo­les només ho són un 21%. A les cata­la­nes, i en con­cret a l'Autònoma, som un 25%. És a dir, que hi ha menys opor­tu­ni­tats.

L'accés a la càtedra per a la dona és més com­pli­cat. Tot i que seguei­xen el mateix procés que un home, el pro­blema és que es neces­si­ten tres sexen­nis d'inves­ti­gació per pre­sen­tar-s'hi, és a dir, divuit anys, que s'obte­nen a par­tir de ser fun­cionària o con­trac­tada fixa. Per tant, estem par­lant de molts anys. La diferència amb un home és que és l'època en què les dones tenen fills i això vol dir una atu­rada tècnica de, com a mínim, un any. Això fa que s'endar­re­reixi la pos­si­bi­li­tat d'arri­bar-hi i l'home passa al davant.

Nosal­tres tenim unes pla­ces de catedràtic de pro­moció interna a les quals es pot pre­sen­tar tot­hom. Aquesta pro­moció hem deci­dit lli­gar-la al període en què els can­di­dats es van acre­di­tar per poder acce­dir a la càtedra. Això vol dir que qui es va acre­di­tar el 2006 passa davant de qui es va acre­di­tar el 2007. A les dones els hem sumat els anys de mater­ni­tat i això els ha fet pas­sar al davant.

Si ho ha pogut acre­di­tar també li ho hem comp­tat. Fins i tot, si hi ha hagut una llarga malal­tia també s'ha tin­gut en compte. De les 22 pla­ces que teníem, dues o tres han estat per a dones que han entrat per aquesta via. Això, a la pràctica, és una certa dis­cri­mi­nació posi­tiva.

Sí. Hi ha una res­pon­sa­bi­li­tat, però també té una lògica. La dona encara con­ti­nua sent el pal de paller de la casa i pren­dre una res­pon­sa­bi­li­tat d'aquest tipus que, entre come­tes, implica des­pro­te­gir la família, els costa. La res­pon­sa­bi­li­tat fami­liar con­ti­nua impe­rant moltíssim. És més fàcil acon­se­guir que par­ti­ci­pin en un equip, però posar-s'hi al cap­da­vant els costa més.

Jo crec que les dones hauríem de tre­ba­llar perquè es perdés la por escènica i s'accep­tes­sin els càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat amb més faci­li­tat. A Espa­nya som tres dones rec­to­res i en els plens els costa par­lar. A mi no em passa tant perquè vaig tenir una escola, en l'època fran­quista, que eren les assem­blees. També hi van aju­dar els dotze anys que vaig estar fora de la uni­ver­si­tat. Quan era direc­tora de Salut Pública a Cata­lu­nya i es pre­sen­tava un cas de tuber­cu­losi en una escola o una legi­o­nel·losi no em podia ama­gar.

A la UAB, entre un 60 i un 61% dels alum­nes que es gra­duen són dones. És curiós, perquè en el moment de la gra­du­ació hi ha un 60% de dones i un 40% d'homes. En el doc­to­rat ens situem en un 50 i un 50, i, a par­tir del post­doc­to­rat, la pro­porció de dones va bai­xant i la d'homes va pujant fins a arri­bar al cas dels catedràtics.

A l'Autònoma també es nota. En engi­nye­ries tenim menys dones, i a vete­rinària i a medi­cina majo­ritària­ment són dones.

El dia de l'última vaga d'estu­di­ants em vaig pas­se­jar per on hi havia els piquets i els vaig dir: “No ente­neu que heu de convèncer? No s'hi val a tan­car una uni­ver­si­tat perquè vosal­tres blo­que­geu les aules.” Els vaig dema­nar que anes­sin amb la cara des­ta­pada. Jo mateixa em vaig endur mol­tes pinyes, vaig ser detin­guda dues vega­des i empre­so­nada dos mesos per l'època en què vivia, però anava amb la cara des­ta­pada sem­pre. Estem tre­ba­llant en això i la vice­rec­tora que ho porta ho fa molt bé, parla molt amb ells. És una qüestió molt com­pli­cada. Els estu­di­ants han entès que, encara que esti­guin en con­tra de les estruc­tu­res de la uni­ver­si­tat, des de dins poden fer més coses.

Jo ja els he dit que no es poden con­si­de­rar repre­sen­ta­tius del total si només voten un 2, un 3 o un 6% d'estu­di­ants, men­tre que en el cas dels pro­fes­sors és un 70%.

El que estem fent és par­lar molt amb ells, donar-los con­fiança, perquè ells des­con­fien molt de les estruc­tu­res. Estem fent esforços per donar-los tran­quil·litat, perquè no els mul­tin i no els detin­guin, i els donem pro­ves que això és així. Per exem­ple, amb el cas dels 27 [els encau­sats per l'ocu­pació del rec­to­rat de la UAB el 2013] en què ens hem reti­rat de la part penal i ja hem pre­sen­tat al fis­cal la nos­tra petició civil, que ha pas­sat de 300.000 euros i escaig a menys de 20.000. Nosal­tres volem cobrar només fac­tu­res pel valor de les des­tros­ses i estem inten­tant nego­ciar amb els afec­tats perquè siguin ells matei­xos els qui apor­tin les quan­ti­tats i poder reti­rar-nos també de la demanda civil. Estem donant pro­ves que volem un altre tipus de relació, però també hi ha molts alum­nes que diuen que a ells no els interes­sen els òrgans de govern perquè cre­uen que no ser­vei­xen per a res.

Molt.

Ho hem acon­se­guit, tot i que n'hi ha alguns que no hi cre­uen. En el pri­mer CIC [Con­sell Interu­ni­ver­si­tari de Cata­lu­nya] al qual vaig assis­tir jus­ta­ment es dis­cu­tia el decret de taxes, i jo, quan no s'havia defi­nit ningú, vaig dir que no comp­tes­sin amb el meu vot. Lla­vors hi va haver alguns rec­tors que s'hi van apun­tar i això va tren­car una mica la dinàmica d'apli­cació directa. Ara hi ha una posició comuna de tots els rec­tors cata­lans res­pecte a les taxes.

Això no és veri­tat. Seria més pro­gres­siu si tinguéssim un sis­tema real­ment lli­gat a la renda.

No. Per exem­ple, nosal­tres tenim més de 3.000 estu­di­ants que són família nom­brosa. D'aquests estu­di­ants amb matrícula gratuïta, la Gene­ra­li­tat no ens pren els diners que ens cor­res­po­nen, però tam­poc no els ingres­sem. D'aquests n'hi ha molts que són de famílies riques, perquè tenir més fills no està lli­gat a famílies pobres. La major part de les beques són del Minis­teri i, d'aques­tes, hi ha un per­cen­tatge impor­tant d'alum­nes que no poden pagar. Supo­sem que siguin veri­tat tots els casos. Quan això passa ens tro­bem que hi ha una sèrie de trams i que les quan­ti­tats que es neces­si­ten per tenir beques són tan ínfi­mes que el ciu­tadà amb una família amb ingres­sos mit­jans no hi entra i mol­tes famílies han de treure els diners d'on sigui.

Si tinguéssim un sis­tema just i trans­pa­rent a mi no m'impor­ta­ria que fos pro­gres­siu, i tam­poc m'agrada que nois que estan pagant 3.000 i 4.000 euros l'any per l'escola arri­bin a la uni­ver­si­tat i els costi barat.

Hi estic d'acord, tot i que l'estudi de García-Mon­talvo era molt par­cial, però hem de tenir un sis­tema que ens per­meti iden­ti­fi­car qui­nes per­so­nes tenen capa­ci­tat econòmica per pagar i qui­nes no. De tota manera, això també és dis­cu­ti­ble. Si un senyor paga bé les seves taxes, pagarà pro­por­ci­o­nal­ment més que altres, i, per tant, s'entendrà també que els impos­tos de l'Estat ser­vei­xin per a la seva edu­cació.

Si les taxes fos­sin jus­tes, jo esta­ria a favor de la uni­ver­si­tat pràcti­ca­ment gratuïta com a Ale­ma­nya o a França. No hi veig cap incon­ve­ni­ent. En la situ­ació actual, però, no es pot dir que els rics paguen la matrícula als pobres. No és veri­tat. Nosal­tres, amb el sis­tema actual dei­xem de rebre onze mili­ons i mig d'euros perquè estem en una zona on hi ha mol­tes més famílies amb difi­cul­tats, i això no és just. Amb onze mili­ons jo faria mol­tes coses.

Els pres­su­pos­tos ens trac­ten mala­ment i la quan­ti­tat que queda per fer alguna inversió és una misèria. La set­mana pas­sada vam tenir una reunió dels rec­tors amb tots els grups par­la­men­ta­ris per par­lar de les taxes i del finançament, i nosal­tres demanàvem que ens dones­sin almenys un 5% més i que bai­xes­sin les taxes un 5 o un 10% de manera que no per­dem res. El que fan, però, és amenaçar-nos. Ens diuen que si hi ha una bai­xada del preu de les taxes, hi haurà coses de la uni­ver­si­tat que no ens podran pagar.

No ens ho han acla­rit, però pro­ba­ble­ment el pla de qua­li­tat dels depar­ta­ments en ciència no es faria perquè aquests vuit mili­ons d'euros es gas­ta­rien en la bai­xada de taxes.

Si s'han tro­bat diners per treure una hora lec­tiva per a tots els ense­nyants [en l'edu­cació primària i secundària], cosa sobre la qual no tinc res a dir ni a favor ni en con­tra, alguna part es podria posar a la uni­ver­si­tat, que enca­de­nem molts anys de man­can­ces. L'Autònoma, des del 2012 fins ara, ha per­dut 60 mili­ons de pres­su­post. Tenia un pres­su­post anual de 350 mili­ons i ara no arri­bem als 300.

Hi estem obli­gats, però amb les reta­lla­des no podem fer cap obra i en aquests moment tenim edi­fi­cis que ens cauen. Algun no s'uti­litza. Abans teníem entre 18 i 20 mili­ons per a edi­fi­cis i ara no arriba als 2 mili­ons.

Des del punt de vista pres­su­pos­tari, si s'aprova que el màster tin­gui el mateix preu que el grau, anirà bé, perquè això garan­tirà que no tin­guem pro­ble­mes amb els ense­nya­ments de cinc anys. A les uni­ver­si­tats grans no ens hau­ria de donar grans pro­ble­mes, perquè tenim capa­ci­tat de crear noves titu­la­ci­ons i prou màsters per omplir. Hi haurà alum­nes que quan aca­bin el grau ani­ran a altres uni­ver­si­tats a fer el màster i n'hi haurà d'altres que vin­dran a la nos­tra.

Començarem a prin­ci­pis del curs vinent, ani­rem fins a l'ani­ver­sari gros, el 6 de juny del 2018, i ho allar­ga­rem tot l'any 2018. La idea és fer actes, por­tar algun premi Nobel i fer mol­tes coses lli­ga­des als ajun­ta­ments de l'entorn. També volem que l'Autònoma se situï al cap­da­vant en noves tec­no­lo­gies i noves meto­do­lo­gies de tre­ball, i el curs que ve farem una nova titu­lació de smart cities que començarà com a títol propi i es recon­ver­tirà en ofi­cial.