Societat

tercer sector

Nou de cada deu contractes públics en l'àmbit dels serveis a les persones no exigeixen cap mínim de qualitat a les ofertes

Les empreses amb afany de lucre acaparen el 60% de les adjudicacions i les entitats de l'economia social no arriben al 40%

El Tercer Sector demana “formules equilibrades” en les licitacions que no prioritzin de manera desproporcionada diferències petites de preu

Nou de cada deu contractes públics en l'àmbit dels serveis de les persones no exigeix cap mínim de qualitat a les ofertes segons les conclusions de l'informe La qualitat de la contractació pública en l'àmbit dels serveis a les persones. Una anàlisi dels 8 principals ajuntaments de Catalunya. El treball també conclou que les empreses amb afany de lucre es queden la majoria de les adjudicacions.

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat aquest dimarts l'estudi, realitzat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que analitza les característiques de la contractació pública duta a terme pels consistoris de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa, des de l'1 de gener al 30 de juny de 2016.

El president de l'entitat, Oriol Illa, ha explicat que l'objectiu del treball és saber en quin punt està el sector i quina és la qualitat dels serveis. La Taula ha constatat que els ajuntaments prioritzen els criteris econòmics en detriment de la qualitat dels serveis.

El director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, Ricard Gomà ha explicat que els criteris econòmics tenen “una prevalença significativa” sobre els tècnics en els processos d'avaluació i adjudicació. En l'anàlisi dels contractes el preu significa un dels factors més determinants. El factor econòmic representa una mitjana, en el global dels contractes, de més del 64% del conjunt de criteris valorats en les diverses ofertes. En canvi, la valoració tècnica dels projectes se situa en el 35,8%. En el cas de la ciutat de Barcelona seria d'un 33% i a la resta de municipis estudiats d'un 39%. Barcelona prioritza en un 65,7% dels casos fórmules matemàtiques que penalitzen les ofertes que no són la més barates, segons mostra l'informe. En canvi, en la resta de municipis analitzats les proporcions són diferents, amb un 73,9% de fórmules equilibrades.

Des del Tercer Sector demanen que els licitadors apliquin “fórmules proporcionals o equilibrades” que afavoreixin a la concurrència, però sense permetre que diferències poc significatives de preu es converteixin en puntuacions notòriament desproporcionades.

Clàusules socials

Una altra de les reivindicacions del Tercer Sector són les clàusules socials, que representen una de les principals formes d'integració d'aspectes socials en la contractació pública. Segons l'estudi, les clàusules socials amb impacte real sobre les adjudicacions de serveis a les persones hi són presents en un 60% dels casos, segons els ajuntaments analitzats. Gomà ha comentat que aquestes clàusules són més “presents” en els darrers anys, però encara no de manera predominant, ja que en el 40% dels contractes estudiants no hi són. Ha afegit que en aproximadament la meitat dels contractes analitzats tampoc no hi ha “una presència explícita” sobre els drets laborals ni sobre la inserció laboral dels col·lectius en risc.

Competència

L'estudi posa en manifest que les empreses mercantils acaparen gairebé el 60% del volum total de contractes i les entitats socials del Tercer Sector (gairebé el 60% del volum total de contractes) i les entitats socials del Tercer Sector i l'Economia Social es queden amb un 39%. Gomà ha assenyalat que des del punt de vista del volum de recursos adjudicats la desproporció “s'amplia”, ja que el Tercer Sector només obté un 20% del volum econòmic adjudicat.

El director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans ha valorat que l'informe posa en relleu el camí que s'ha recorregut fins ara, així com la feina i els acords que el Tercer Sector Social ha fet amb l'administració. Segons ell, però, també reflecteix l'existència d'un “marge de millora”, d'avenç qualitatiu “important, potent i rellevant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat