Societat

tercer sector

Els ajuntaments prioritzen preu a qualitat en serveis a les persones

Empreses lucratives guanyen el 60% de contractes públics de les grans ciutats

Un estudi fa evident que els plecs de condicions perjudiquen el tercer sector i l'economia social

Les enti­tats del ter­cer sec­tor social i les empre­ses d'eco­no­mia social juguen amb des­a­van­tatge en els con­cur­sos que con­vo­quen els ajun­ta­ments per adju­di­car ser­veis d'atenció a les per­so­nes, com ara la gestió d'esco­les bres­sol, els ser­veis d'inserció labo­ral, l'atenció domi­ciliària o els men­ja­dors soci­als. Per pri­mer cop s'han posat números a aquesta per­cepció: un informe ha ana­lit­zat 113 con­trac­tes de vuit ciu­tats cata­la­nes durant el pri­mer semes­tre del 2016 i la con­clusió és que el 60%; és a dir, 60 con­trac­tes, van anar a mans d'empre­ses mer­can­tils. L'expli­cació, va subrat­llar ahir el pre­si­dent de la Taula del Ter­cer Social, Oriol Illa, és que “els ajun­ta­ments pri­o­rit­zen el preu a la qua­li­tat en els ser­veis”.

L'anàlisi dels plecs de con­trac­tació, segons l'informe, evi­den­cia que el preu és un fac­tor deter­mi­nant i és un ele­ment a favor de les empre­ses lucra­ti­ves que acos­tu­men a ajus­tar més les des­pe­ses. En els 113 con­trac­tes estu­di­ats, la qüestió econòmica sig­ni­fica un 64,2% del con­junt de cri­te­ris valo­rats en cada oferta, men­tre que la valo­ració tècnica del pro­jecte se situa en el 34,7%. “Aquest ajus­ta­ment de preus implica sovint una rebaixa en la qua­li­tat de l'atenció a mitjà ter­mini i també en les con­di­ci­ons labo­rals dels tre­ba­lla­dors que pres­ten el ser­vei”, va adver­tir Illa.

Aques­tes són algu­nes de les con­clu­si­ons de l'informe La qua­li­tat de la con­trac­tació pública en l'àmbit dels ser­veis a les per­so­nes, pre­sen­tat ahir i ela­bo­rat per l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Regi­o­nals i Metro­po­li­tans (Iermb) per encàrrec de la Taula del Ter­cer Sec­tor. Els muni­ci­pis ana­lit­zats són Bar­ce­lona, Girona, Lleida, Tar­ra­gona, Bada­lona, l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Saba­dell i Ter­rassa.

Els grans con­trac­tes

Un altre aspecte des­ta­ca­ble és que, a més d'acon­se­guir la majo­ria de con­trac­tes, les empre­ses amb ànim de lucre es van endur en el període ana­lit­zat els tre­balls més subs­tan­ci­o­sos econòmica­ment, amb el 70,6% del total de recur­sos. Així, en els sis mesos ana­lit­zats, les empre­ses pri­va­des van fir­mar con­trac­ta­ci­ons públi­ques per un valor de més de 210 mili­ons d'euros, men­tre que les de les enti­tats soci­als van ser per una mica menys de 84 mili­ons.

LA FRASE

Cal una contractació de qualitat amb clàusules socials, d'equitat, de gènere i mediambientals
Oriol Illa
president taula d'entitats del tercer sector social

“Es destrueix una xarxa que és un coixí contra la crisi”

Un 58% dels ingressos de les entitats socials són d'origen públic. Actualment, un terç d'aquests ingressos són per convenis i la resta, per contractes o concerts. Es preveu, però, que en els pròxims anys es reforçarà la via de contractes i concerts i per això el tercer sector veu clau que hi hagi un marc jurídic ben regulat i en el qual, més enllà del preu, les clàusules socials, l'equitat, el gènere i el model econòmic, siguin valors a tenir en compte a l'hora que les administracions triïn els adjudicataris de serveis.

Ricard Gomà, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, que ha elaborat l'estudi presentat ahir, va destacar que s'ha recorregut un camí important, “però hi ha marge de millora”. “Ens hi juguem bona part de la reconstrucció dels drets bàsics del ciutadà”, va indicar. El president de la Taula d'Entitats, Oriol Illa, va advertir que, si s'elimina la xarxa d'entitats socials, es destrueix un coixí decisiu en situacions de crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.