Dimensió desconeguda

El 4 de 10 sense manilles

El 4 de 10 sense manilles és, segons el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach, “el castell total de veritat, perquè combina la dificultat màxima del tronc del 4 de 9 net amb la complexitat, també màxima, d'una pinya i un folre d'un castell de 10”. De fet, es tracta literalment de posar el 4 de 9 net damunt d'un folre.

Des de Terrassa, el cap dels Minyons, Ignasi Matas, es mostra escèptic: “Se'm fa difícil de visualitzar aquest castell. Has de tenir el 4 de 9 net molt ben assolit i, a partir d'aquí, s'obre un procés de treball molt llarg per encaixar els segons amb el folre.” Bach ho puntualitza: “Els nostres segons estan acostumats a treballar dalt d'un folre. Els castells són posició, més que no pas força.”

Des de Valls, intervé el cap de la Colla Vella, Albert Martínez: “El gran problema és, efectivament, l'encaix dels segons amb el folre. Si ho aconsegueixes i tens un 4 de 9 net maco, et pots platejar de tastar el castell i comprovar si, realment, és possible.”

Vilafranca ja ha anunciat que enguany buscarà el 4 de 10 sense manilles.

El 2 de 10 amb puntals

El primer defensor del 2 de 10 amb puntals és Matas: “La prova dels verds amb el pilar de 9 (2002) ens va obrir els ulls. A diferència del que succeeix amb el pilar, que és molt feble, els dos pilars encarats del dos es poden ajudar una mica més. És un castell que es pot treballar.”

Bach pren el testimoni: “Cal muntar uns puntals amb pocs castellers, però amb crosses clarament.” Pel que fa als càlculs de Matas: “En principi jo m'imagino uns puntals també amb laterals”, la qual cosa vol dir que estem parlant d'uns 14 efectius. “Potser caldrà provar altres tècniques per a aquest castell, com la dels govindes indis”, apunta Bach. Per Mata, “la gran dificultat del 2 de 10 és logística, més que no pas tècnica, de volum de gent i d'assaig”.

Des de Valls, Martínez aporta la seva experiència: “El nostre referent és la prova que vam fer l'any passat amb el pilar de 8 amb el folre a terra, les manilles i uns ajuts [com a Valls anomenen els puntals] fins al pis de la Sara [quint]. I les sensacions van ser molt bones.” Conclusió: “El 2 de 10 és un castell que, depenent de com vagi la temporada, pot agafar embranzida.” A propòsit, també el pilar de 9 s'ha de veure com un altre repte inèdit a tenir en compte.

El 3 de 9 net

En l'última ronda de l'inoblidable Concurs de l'any passat, la Colla Vella va intentar el 3 de 9 net: “A partir del bon treball que s'ha fet, els nostres castellers del tronc se'l creuen i la colla li té ganes”, reflexiona Martínez.

També han intentat el 3 de 9 net la Colla Joves i Vilafranca. I precisament Bach s'atreveix a dir: “Si el 2006 haguéssim tingut el pis de quints que tenim actualment, l'hauríem carregat segur. El principal problema és recol·locar les peces per equilibrar pes i potència al pis dels quarts.” A Matas se li il·luminen els ulls: “Tècnicament, és el castell dels castells. Històricament, ens hem inventat folres i manilles perquè hem estat incapaços de passar del 3 de 8 al 3 de 9. Aquesta és la mare dels ous, poder descarregar algun dia el 3 de 9 net.”

El món casteller és insaciable, forma part del seu ADN. Encara no s'ha tocat sostre i aquesta temporada s'intentarà arribar més enllà.