Tribunals
Cap víctima denuncia assetjament en els jutjats
El protocol contra vexacions en la carrera judicial només ha rebut consultes a Catalunya un any després de la seva aplicació
El TSJC tornarà a difondre el procediment, que és confidencial
El protocol d’actuació contra l’assetjament sexual, per raó de sexe, discriminatori i contra totes les formes d’assetjament i violència en la carrera judicial va ser publicat en el BOE el febrer del 2016 i tres mesos després va entrar en vigor. En el primer any de vigència, cap víctima a Catalunya –pot ser un jutge o una jutgessa, però també una advocada o una funcionària– no ha demanat que s’apliqui el procediment.
L’aplicació d’aquesta nova eina en la judicatura, i que transposa normativa europea, es realitza a través dels anomenats assessors confidencials en cada comunitat autònoma, que són jutges i jutgesses, que s’han ofert voluntaris per a aquesta tasca d’ajudar víctimes de vexacions, i que recentment el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha dotat de formació amb una psicòloga.
La magistrada del jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona Cristina Ferrando va ser escollida com l’assessora confidencial per aplicar el protocol a Catalunya. Ferrando admet que en aquest temps només ha rebut consultes i que no ha hagut d’aplicar el procediment, que és del tot confidencial. És per això que el Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) tornarà a fer una nova difusió del protocol entre la tota judicatura, i que empara també els jutges de pau i els integrants de l’escola judicial.
“Està molt bé que existeixi aquest protocol en la judicatura i hauria d’estar en tots els àmbits laborals”, afirma Ferrando, que afegeix: “No es tracta de perseguir delictes, que per això tenim el codi penal, sinó d’intentar evitar situacions en què la víctima se sent vexada i humiliada.” Són situacions al marge de les que recull el règim sancionador que té la judicatura quan un magistrat és desconsiderat amb un col·lega o no compleix el règim de treball.
Per exemple, es podria donar el cas d’una advocada que se sent força incòmoda cada cop que va al despatx d’un jutge i aquest li fa comentaris obscens. Aquesta lletrada podria demanar que s’apliqui el protocol. En el cas de Catalunya, la magistrada Ferrando mantindria una entrevista amb la víctima i després comunicaria al suposat agressor que el seu comportament no és ben rebut. “Tot és oral, molt àgil i el confident no ha de donar compte a ningú”, assegura Ferrando. És a dir, l’òrgan de govern dels jutges ha de ser informat del nombre de casos atesos, però res més. Fins i tot, si l’assetjament va a més i la víctima decideix presentar una denúncia, res del que s’hagi explicat a l’assessor no es pot usar en un jutjat. Ferrando conclou que “és una eina útil per poder ajudar i reconduir solucions”, així com que la víctima no es vegi abocada a haver de demanar un canvi de destí per evitar l’assetjament.
El protocol recull exemples de conductes denunciables, que classifica en quatre àmbits d’assetjament:
Sexual
Contacte físic innecessari, fregaments, copets, observacions desagradables, acudits o comentaris sobre l’aspecte, abusos verbals deliberats, invitacions compromeses, ús d’imatges pornogràfiques en la feina, gestos obscens, observació de la persona en llocs reservats, com els lavabos, demandes de favors sexuals i agressions físiques.
Per raó de sexe
Comentaris despectius envers les dones o dels valors considerats femenins, i en general comentaris basats en prejudicis de gènere; demèrit de la vàlua professional pel fet de la maternitat o la paternitat, conductes hostils envers qui –homes o dones– exercitin els drets de conciliació de la vida personal, familiar i professional, i menyspreu i aïllament de qui no es comporta d’acord amb els rols socials assignats al seu sexe.
Discriminatori
Comentaris o comportaments racistes, contraris a la llibertat religiosa, degradants de la vàlua personal o professionals de persones amb disminució, despectius cap a les persones madures o joves, i comentaris homòfobs i lesbòfobs.
Psicològic o moral
