Una lluita contra la pobresa basada en la renda garantida
El govern fa gala de la prestació que està a punt d’aprovar-se a l’hora d’avaluar les mesures del ple d’emergència social
Puigdemont reivindica eines d’Estat i vincula “dèficit social” amb “dèficit fiscal”
Del 9 i 10 de març del 2016 al 14 de juny del 2017. La pobresa, l’exclusió, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’ocupació de poca qualitat van ser els principals elements fa un any i tres mesos d’un ple monogràfic del Parlament per abordar una situació d’emergència social, i ahir govern i oposició van tornar repassar els mateixos temes. La renda garantida de ciutadania –la prestació de 664 euros perquè ningú estigui per sota del llindar de la pobresa– va ser el recurs que van esgrimir diferents consellers per reduir desigualtats. El president, Carles Puigdemont, però, va basar el seu discurs en la qüestió política i va lligar la millora del benestar social dels catalans amb un estat independent que pugui gaudir de tots els seus recursos.
Puigdemont, que va obrir les compareixences per fer balanç dels compromisos adquirits el març del 2016, va assegurar que Catalunya crea riquesa, però no es pot permetre la inversió que seria necessària en polítiques socials per arribar als nivells dels països europeus més avançats. Per això, va indicar, “la construcció d’un estat independent no és un caprici, sinó una necessitat”. I en un moment del discurs fins i tot va vincular “dèficit social” amb “dèficit fiscal“. Malgrat això, va defensar que el benestar és una prioritat del govern amb la dada que el 75% del pressupost són polítiques socials. “Viure millor –va concloure– és l’objectiu principal de poder disposar de les eines d’un estat. Volem un país més just amb un estat del benestar per a tothom.”
En la mateixa línia, el vicepresident, Oriol Junqueras, va donar dades sobre les previsions de creixement econòmic de Catalunya i les va definir com “la millor garantia” per reforçar les polítiques socials, mentre que la consellera de la Presidència, Neus Munté, va assegurar que un 87% de les mesures del ple d’emergència social estan en curs o en aplicació. En va destacar l’augment de beques de menjador, l’increment del parc públic d’habitatge, mesures per l’aprofitament d’excedents alimentaris, l’increment de l’atenció domiciliària i el pla català de refugi.
Atacar les causes
Qui es va encarregar d’explicar la renda garantida de ciutadania (RGC) va ser la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Va emmarcar la seva necessitat en una taxa de risc de pobresa d’un 19,2% i en una decisió d’“atacar les causes de la desigualtat” i alhora “abandonar les pràctiques d’assistencialisme”. “Tenir uns ingressos és una eina d’apoderament que permet guanyar autonomia a la persona”, va defensar, i va destacar-ne el caràcter innovador i que es tracta d’un “canvi de paradigma”.
Des de l’oposició, però, li van recordar que la llei de la RGC encara no està aprovada. Si es compleixen les previsions, demà es tancarà la ponència que hi treballa i es podria aprovar abans de l’estiu per fer-se efectiva a partir del 15 de setembre.
Vides dignes
Inés Arrimadas (C’s) va acusar el govern de “voler construir un nou estat mentre es desmunta l’estat del benestar”; Miquel Iceta (PSC) va lamentar el “discurs complaent” dels consellers; Marta Ribas (CSQP) va criticar que “es posin tiretes a la sagnia de la pobresa sense solucions estructurals” i Gabriela Serra (CUP) no es va mostrar complaent amb la renda garantida, perquè “permetrà una subsistència decent, que no és el mateix que una vida digna”.
I la pobresa energètica?
Representants d’entitats socials que acompanyen les persones vulnerables van seguir el ple des de la tribuna de convidats. Ells també vigilen que els compromisos es compleixin. A la sortida les que es mostraven més perplexes eren les representants de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica: “Gairebé ni se n’ha parlat i seguim sense que les subministradores signin els convenis contra la pobresa energètica”, es va queixar Maria Campuzano. El president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa, va reclamar que amb creixement econòmic no s’oblidin les desigualtats. “Més important que el grau de compliment és l’impacte que tenen, i estem lluny de la situació que voldríem, amb un 19,2% de taxa de pobresa”, va dir.
