Societat

entitats socials

solidaritat

“Si treballes sents que vals”

Margarit ha fet quatre cursos de formació a Càritas i té una feina temporal

“M’he acostumat a no fer promeses. Vivim al dia”, diu

Dis­sabte pas­sat a última hora, la Mar­ga­rit va anar cor­rents a com­prar uns pan­ta­lons curts al seu fill de 13 anys perquè dilluns anava d’excursió amb la classe. No hi havia pogut anar abans perquè no tenia diners. És una de les coses a les quals s’ha acos­tu­mat: a no fer pro­me­ses en va, sobre­tot als seus fills. “No vull que sàpiguen per tot el que pas­sem, però sí que saben que hi ha el que hi ha. No els pro­meto res si tinc dub­tes que ho pugui com­plir”, asse­gura con­vençuda. I no ho diu par­lant només de roba. Ho diu també pel men­jar: “A vega­des es quei­xen perquè hi torna a haver macar­rons. Els dic que faré tot el que pugui per demà men­jar una altra cosa. I que­dem així.” A més, ara se’ls ha espat­llat la nevera i no la poden repa­rar.

La família de la Mar­ga­rit viu a Bada­lona des de fa deu anys. Ella va arri­bar fa 16 anys d’Armènia, va entrar com a turista i encara no té papers. El seu marit ja era aquí. Eren èpoques de bonança i tenien feina, però amb la crisi de la cons­trucció tot se’n va anar en orris. Tenen dos fills, ara ado­les­cents, que van néixer aquí. “Vam mar­xar d’Armènia per bus­car una millor vida i ara el més impor­tant és que els fills tin­guin una bona for­mació. Aquí la poden tenir, allà no”, argu­menta. Repassa el pro­jecte migra­tori i va veient que mai ha estat fàcil: “El meu marit va arri­bar a dor­mir al car­rer quan va arri­bar, al cos­tat de les Dras­sa­nes. Tot i que eren altres temps i de seguida va tro­bar feina.”

Diu que ara de feina no n’hi ha. “Que­dar-te sense ingres­sos és com un ter­ratrèmol”, asse­gura. Va anar a parar a Càritas de Bada­lona, on ha fet for­mació de ven­des, de cai­xera, d’aju­dant de cuina i de cam­brera. Actu­al­ment, tre­ba­lla mitja jor­nada a D’ins, un res­tau­rant de For­mació i Tre­ball, que també forma part de Càritas. “El que vol tot­hom és tre­ba­llar. Ningú vol viure de les aju­des –subrat­lla–. Si tre­ba­lles sents que vals.”

De Càritas reben ajuda per als lli­bres dels fills i durant un temps també van rebre ali­ments. “Ens en sor­ti­rem perquè pre­ci­sa­ment a Armènia som un país que estem acos­tu­mats a llui­tar”, asse­nyala. Tenen deu­tes d’un préstec, alguns rebuts d’aigua... Han vis­cut dos des­no­na­ments perquè no van poder pagar el llo­guer. La família de la Mar­ga­rit són de les que Càritas explica que fan equi­li­bris per anar pagant i que hi ha mesos que “o men­gen o paguen el llo­guer”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.