Castells
Els castells gironins, més amunt
Les torres humanes guanyen adeptes a la demarcació, i en cinc anys han nascut quatre colles
Dues dècades avalen els Marrecs de Salt i la Colla Castellera de Figueres
La CCCC parla d’un segon ‘boom’, i els castellers, de “bon moment”
El món casteller està guanyant adeptes a les comarques gironines. En cinc anys, s’han creat quatre colles: Esperxats (Pla de l’Estany), Minyons (Santa Cristina), Vailets (Alt Empordà) i Castellers (Gironès). El gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Guille Soler, parla d’un segon boom de les construccions humanes. Actualment, hi ha set colles, a banda de l’agrupació de la UdG, els Xoriguers.
Soler explica que els castells són originaris del Camp de Tarragona i del Penedès, però que fa una vintena d’anys hi va haver un primer gran creixement a la resta del país. És l’època, per exemple, dels Marrecs, nascuts el 1995, i de la Colla Castellera de Figueres, que és del 1996, dues colles “madures” com a entitat, diu Soler.
Els Marrecs, un dels símbols de Salt, van ser pregoners de les Fires de Sant Narcís de Girona. S’han guanyat un respecte i ja formen part de la quinzena de colles més destacades del país. “És la colla que tothom espera que faci el castell de 9”, valora el gerent de la CCCC. “Estem en un nivell tècnic molt bo. La preparació psicològica és bona; es tracta de no fer passos en fals”, diu la cap de colla, Núria Rigau.
A Figueres va néixer fa 21 anys la Colla Castellera de Figueres. Jaume Vehí n’és el cap de colla per segon any. Valora que en els assajos solen ser unes 110 camises i que la temporada promet. Ja preparen castells de vuit pisos.
A l’Alt Empordà, hi ha la colla dels Vailets, amb seu a Castelló d’Empúries. A l’estiu, també fan assajos als pobles veïns per reclutar més camises, diu el cap de colla, Adrián Caamaño. Els Vailets estan formats ara per unes 130 persones, de Castelló, Figueres, Orriols i Pau, entre altres pobles. El seu color és el blau cel, perquè, “quan fa tramuntana, és el color del cel”, i també perquè, explica fent broma, Caamaño, un dels quatre fundadors del grup, és gallec i seguidor del Celta de Vigo.
Xoriguers, “el planter”
A Olot, el 2001, van néixer els Xerrics gràcies a l’empenta de joves provinents dels Marrecs de Salt i dels Xoriguers, la colla de la UdG, recorda el president dels olotins, Pedro de Haro. “Estem en plena temporada. Aquest any hem organitzat la trobada de colles de les comarques gironines, el 21 de maig, i estem en un molt bon moment.” Els Xoriguers, de blau elèctric, són la colla de la UdG. Van néixer el 1998 i s’han convertit en “el planter” de les colles del territori, valora Soler.
Una de les colles joves és la dels Esperxats de l’Estany. “El nom ve de la paraula esperxat, una pilota que queda penjada dalt de l’arbre; és una paraula molt típica de la comarca. A més, també juguem amb el fet que aquí a la comarca no hi ha gaire tradició castellera, i per això el vam triar”, asseguren els responsables. La colla ha fet cinc anys, i ara assaja en un local a Banyoles, compartit amb l’entitat dels Catòlics. Va néixer a Porqueres, són entre 90 i 100 castellers, i l’objectiu aquest any és fer el salt a colla de 7 i intentar el 3 de 7 i el 4 de 7.
L’última a néixer és la colla dels Castellers de les Gavarres, que a l’octubre farà dos anys i que al novembre serà batejada. El grup, format per veïns de Riudellots, Llagostera i Cassà de la Selva, va néixer arran de discrepàncies i diferents punts de vista amb la colla de Santa Cristina, els Minyons. El responsable social i un dels dos caps de colla, Marc Fusté, assegura: “Estem en un bon moment, de creixement, i cada cop ve més gent nova.” Els Minyons de Santa Cristina acaben de celebrar el segon aniversari.
La colla de l’Alt Maresme, els Maduixots, aplega castellers de municipis com ara Pineda de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat, i també alguns de Blanes. A Riells i Viabrea (Selva), també treballen per fer una nova colla a Riells i al Baix Montseny, els Xics.
LES XIFRES
Les construccions de 9, el pròxim repte dels Marrecs
J. Ferrer
Amb la desaparició dels Castellers de l’Albera, de la Jonquera, l’any 2002, els Marrecs de Salt són els veterans a les comarques gironines. Els saltencs tenen local propi a les naus Guixeres, darrere de la factoria Coma Cros, i van pel camí d’assolir un nou repte: les construccions de nou pisos.
Núria Rigau és la cap de colla dels blaus des de fa un any. Explica que habitualment els objectius es fixen pensant en les diades de Sant Jaume –festa de Salt (25 de juliol)– i de Sant Narcís, a Girona (29 d’octubre), i que, arribats a aquest punt del curs, ja han fet “els grans castells de tot l’any passat: el 5 de 8 i la torre de 8”.
Primer, els assajos
Els Marrecs han descarregat quatre cops la torre de 8: per Temps de Flors, a Olot –en la trobada de colles gironines–, a Mataró i a Barcelona. L’any passat, ja van intentar abordar castells de 9, com en la jornada de Fires a la plaça del Vi, però no hi va haver sort. Ara s’hi veuen amb cor. “La feina de les actuacions s’ha d’haver fet abans en els assajos. Tota la feina del 3 de 9 la tenim feta”, explica.
Rigau havia estat cap de canalla dels Marrecs, i destaca la coordinació que hi ha d’haver entre les pinyes i els folres, i el tronc. A Rigau la coneixen com a Iruna. “Quan hi vaig entrar, hi havia moltes Núries i em van posar Iruna. En una colla, hi ha més sobrenoms que noms”, explica.
