Municipal
Girona supera els 100.000 veïns
Les dades mensuals del padró mostren que al maig es va sobrepassar per primera vegada aquest llindar
El 2001 es van assolir els 75.000 habitants; el 2007, els 90.000, i el març del 2016, els 99.000
És l’onzena ciutat catalana a arribar a aquesta xifra rodona
La ciutat de Girona ha superat per primera vegada el llindar dels 100.000 habitants. Segons les dades mensuals del padró que publica l’Ajuntament en el web de l’Observatori de Girona, dependent de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), el mes de maig es va tancar amb 100.315 veïns, després que a l’abril la població total s’hagués quedat a només tres persones de la xifra rodona (99.997). De fet, des que el març del 2016 es van superar per primera vegada els 99.000 habitants, tots els mesos s’ha estat a menys de 1.000 persones d’arribar als sis dígits. Els principals augments s’han registrat en els dos últims mesos: després d’un descens del 0,21% al març (213 veïns menys), durant l’abril la població de la ciutat va créixer un 0,26% (258 habitants), i al maig, un 0,32% (318), fins a superar els 100.000.
Anècdota, de moment
L’assoliment dels 100.000 habitants en un registre mensual, però, de moment només és anecdòtic, ja que s’ha de consolidar en un padró anual aprovat oficialment, que es fa amb dades en data 1 de gener i que l’INE i l’Idescat no fan oficial fins a finals del mateix any. És a dir, a hores d’ara l’últim padró anual oficial de Girona és el del 2016, de 98.255 habitants, i tampoc en el de l’1 de gener del 2017 –que s’oficialitzarà el desembre que ve– s’arribarà als 100.000. Així, si la xifra es manté en els propers mesos, serà en el padró del 2018 quan Girona es convertirà finalment en l’onzena ciutat de Catalunya per sobre dels 100.000 habitants. L’última a superar aquesta xifra, el 2006, va ser Reus, que en el padró oficial del 2016 en té 103.615. També estan per sobre dels 100.000 veïns Santa Coloma de Gramenet (117.153 el 2016), Mataró (125.517), Tarragona (131.094) i Lleida (138.144). Per sobre dels 200.000, hi ha quatre ciutats –Sabadell (208.246), Terrassa (215.121), Badalona (215.634) i l’Hospitalet de Llobregat (254.804)–, a més de Barcelona, que en té 1.608.746.
Darrere de Girona, com a dotzena ciutat del país hi ha Sant Cugat del Vallès, que encara és, però, lluny dels 100.000. El seu padró del 2016 va ser de 88.921, i va superar per tercer any Cornellà de Llobregat (86.072). Pel que fa a la demarcació gironina, després de Girona se situen Figueres (45.726 el 2016), Blanes (39.060) i Lloret (37.042).
Evolució anual
El creixement de la població de Girona ha tornat a remuntar en els últims anys després d’un període d’estancament durant el 2012 –el 2013 es va iniciar amb només un 0,1% més d’habitants que un any abans– i durant el 2013 –fins i tot amb un lleuger descens del 0,07% a principis del 2014–. S’està, però, molt lluny dels grans augments que hi va haver a principis de segle. El màxim va ser durant el 2002, quan es van sumar 3.745 veïns (de 77.475 a 81.220), amb un creixement anual del 4,83% en data 1 de gener del 2003. Cal tenir en compte que tot just a principis del 2001 es van assolir els 75.000 habitants (75.256) i només sis anys després, el 2007, ja es van superar de molt els 90.000 (92.186). Dit d’una altra manera, i arrodonint xifres, en els últims deu anys s’han guanyat uns 10.000 veïns i en els últims quinze, uns 25.000.
Estructura
Segons les últimes dades del mes de maig, el 52,11% dels habitants de Girona són dones –fa tot just cinc anys ho eren només el 51,87%– i el 22,33% són nascuts a l’estranger –el maig del 2012 ho eren el 21,85%–. Durant aquests cinc anys, el nombre absolut de dones ha crescut en 1.536 (de 50.735 a 52.271) i el d’homes, en 926 (de 47.118 a 48.044). El nombre d’estrangers ha augmentat en 1.030 (de 21.366 a 22.396) i el de veïns de nacionalitat espanyola, en 1.432.
Pel que fa a grups d’edat, en els últims anys ha crescut el nombre de nens de 0 a 15 anys –ara n’hi ha 18.127 (18,07%), i el maig del 2012 n’hi havia 17.626 (18,02%)– i, sobretot, el grup de gent gran –de 65 anys i més– que ara ja sumen 15.384 persones (15,34%), quan fa cinc anys eren 13.567 (13,87%).
LES XIFRES
L’Eixample concentra el 44% de la població
L.Artigas
Els 100.000 habitants de la ciutat de Girona estan repartits de manera bastant desigual pels sectors de la ciutat. De fet, l’Eixample –on la UMAT inclou també Sant Narcís– concentra gairebé el 44% de la població. Concretament, segons les dades de l’últim mes disponible, el maig, en aquest sector hi havia empadronades 43.946 persones, un 43,81% del total. Fa tot just cinc anys n’hi havia més de 1.800 menys (42.184) i també tenia un xic menys de pes en el total (43,08%).
A molta distància, el segon sector de la ciutat amb més població és Santa Eugènia –que inclou també Can Gibert del Pla i les Hortes–, amb 16.711 veïns, el 16,66% del total (xifres similars a les que es van registrar fa cinc anys).
A banda de l’Eixample i Santa Eugènia, hi ha quatre sectors més que han crescut en els últims cinc anys. Destaca sobretot el sector Oest –Domeny, Fontajau, Germans Sàbat, Sant Ponç i Taialà–, que ha passat de tenir 8.945 veïns (9,15%) a tenir-ne 9.312 (9,28%). Els altres tres sectors en augment han sumat al voltant de 100 veïns cadascun. Es tracta del sector Sud –que engloba l’Avellaneda, Montilivi, Palau i la Creueta–, on ara hi ha empadronats 10.075 veïns, un 10,94% del total; del sector nord –Campdorà, Pedret i Pont Major–, amb 3.874 (3,86%), i de Montjuïc, amb 2.843 (2,83%).
El cinquè sector més poblat de la ciutat (darrere de l’Eixample, Santa Eugènia, el Sud i l’Oest) és el sector Centre, que engloba el Barri Vell, el Mercadal i el Carme, i on viuen 9.041 veïns (9,01%). La quantitat és lleugerament inferior al maig del 2012, amb 9.058 (9,26%).
Un xic més important ha estat el descens de població al sector Est, que inclou la Font de la Pólvora, Vila-roja, Sant Daniel, Torre Gironella, les Pedreres i les Gavarres. L’últim padró és de 4.495 veïns (el 4,48% del total de la ciutat), quan cinc anys enrere eren 4.667 (4,77%).
