Societat

“Si la loteria fos fàcil com predir el foc”

El ramader de Llers Jaume Teixidor ho va perdre tot en l’incendi del 2012, el foc li va arrasar la granja

Li ha costat, però s’ha refet i l’ha reconstruït

Lamenta el poc suport que ha rebut de les administracions i els entrebancs administratius que ha tingut

Com a tots els qui el foc va fer mal continua afectat i en estat d’alerta

Jaume Teixidor ho té molt clar. “Si predir el número de la loteria fos tan fàcil com predir que d’aquí a vint anys hi tornarà a haver un incendi monumental com el de fa cinc anys, ja seria ric”, sentencia aquest home de Llers a qui el foc va cremar la seva granja de vedells i el cobert de l’ensitjat i molt crític amb l’actuació de l’administració. Com a tots els qui el foc va fer mal, continua molt afectat i en estat d’alerta permanent.

Ell mateix quan la setmana passada va saber del foc del Voló pels mitjans de comunicació no va dubtar a reaccionar a l’instant tot i que no amenaçava la seva granja. “Era a Castelló i vaig trucar a un dels meus treballadors perquè carregués d’aigua les cisternes que tenim i vaig tornar cap a Llers”, detalla. I, encara fa pocs dies, estava negociant per comprar una altra cisterna de segona mà. Teixidor no vol que el proper incendi l’agafi desprevingut.

I sí. Ell, que és un home que coneix la zona i que coneix el foc, està totalment convençut que els grans incendis són cíclics a l’Alt Empordà, on la tramuntana hi juga un paper clau, com al del 2012. Ell està preparat, però critica que l’administració no ha fet els deures, tot i la desgràcia, i continua caient en els mateixos errors i això fa que vaticini que es tornarà a repetir. “Espero no veure-ho, però és molt probable que es torni a encendre tot. No sé amb quina gravetat, però el foc tornarà”, diu. I hi afegeix: “Només cal anar on es va cremar, hi tornen a néixer pins blancs, que són els pitjors per frenar el foc, i amb l’agreujant que durant els últims anys han desaparegut molts dels ramats que netegen el sotabosc de la zona. Més sotabosc, més virulència del foc.”

Poca ajuda

Jaume Teixidor és molt crític també amb el tracte rebut després de l’incendi d’ara fa cinc anys. “Després del foc, em va venir a veure Josep Maria Pelegrí, que era conseller d’Agricultura, i em va demanar què necessitava. Li vaig demanar tres coses que no costen diners: que no em posessin pals a les rodes per als tràmits administratius, que em donés suport amb les asseguradores i que tallés les ales als Agents Rurals, i no se’n va complir cap”, explica.

Segons ell, tot i que la legislació l’emparava per poder reconstruir sense permisos dins del mateix perímetre de l’anterior granja, tot van ser traves a l’hora de dur a terme la reconstrucció. Quant a les asseguradores, detalla que només li van cobrir les quantitats fixades al contracte pels danys als 400 quilos de farratge que tenia emmagatzemat, però no van atendre del tot la quantitat que li pertocava pels danys a les construccions i no va veure ni un euro pels danys a la maquinària.

Teixidor explica que al bestiar no li va passar res, perquè va forçar que els bombers l’acompanyessin fins a la granja i van poder treure els vedells al pati. N’hi havia 90. “Els porcs de l’altra granja, que no es va cremar però que era a prop de la dels vedells, es van salvar, perquè havia buidat els purins i van tenir aire per respirar a la cambra que va quedar al subsol”, concreta. Respecte a tot plegat, Teixidor és molt contundent: “Si tingués vint anys menys, marxaria d’aquest país.”

Tot perdut

El fatídic dia del foc, Jaume Teixidor recorda el neguit amb què el veia venir. “La tramuntana ve del nord, de Pont de Molins, i sabia que, si el foc arribava al turó proper a la granja que hi ha en aquesta direcció, no hi tenia res a fer”, diu. Explica que va haver d’insistir als bombers que hi havia a Llers que l’acompanyessin fins a la seva granja i així va aconseguir salvar els vedells. Teixidor afirma que els dies posteriors els va afrontar amb una relativa tranquil·litat, perquè ho tenia tot protegit per assegurances. Li ha costat –la salut també se n’ha ressentit–, però ha reconstruït la granja i els coberts per al farratge. I creua els dits, perquè el proper no li toqui a ell, ni a ningú.

La diagnosi

“Amb els pins blancs, Icona va repartir benzina per al foc”

El desaparegut Icona va repartir pi blanc, a principi dels 70, a qui abandonava l’agricultura per evitar terres ermes. “Va ser com repartir benzina per al foc”, diu Teixidor –a la foto, assenyala per on va arribar-li el foc–. Segons ell, l’abandó de l’espai agrari ha estat el principal aliat dels incendis, un problema agreujat a l’Alt Empordà per la tramuntana. “Tot era treballat al segle XVII, una tendència que es va trencar amb l’aparició del turisme”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A presó per intentar violar i ofegar una turista a Torredembarra

Només un carril tallat a l’Ap-7, a Fogars de la Selva

Renfe assegura que ha recol·locat tots els viatgers afectats per l’aturada de l’alta velocitat d’aquest dilluns

Els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona detenen 37 lladres multireincidents el cap de setmana

Continuen les retencions a l’AP-7 per l’accident a Fogars

Barcelona apuja les multes per fer botellot fins a 600 euros

L’ESTARTIT
portugal

Portugal combat un gran incendi que crema des del dissabte a la Serra da Estrela

Lisboa
societat

Sánchez defensa l’aplicació del decret d’estalvi energètic: “Les lleis es compleixen”

Salut inicia un procés participatiu per definir com han de ser les Urgències del nou Trueta

SALT / GIRONA