Societat

Cop islamista a Barcelona

Anhel de recuperar la Rambla

Comerciants i veïns tracten d’accelerar la recuperació del pols d’un passeig i una ciutat en estat de xoc

La ciutadania omple l’escena del crim de petits memorials en record de les víctimes

Benvingut sigui, sembla convenir tothom, tot allò que ajudi a pair tant d’horror

A José Moya la fur­go­neta assas­sina li va pas­sar a un pam. No la va veure venir, explica, i se la va tro­bar ja a sobre quan s’enduia un dels expo­si­tors d’una de les tres flo­ris­te­ries que Moya té a la Ram­bla, a la zona de davant el mer­cat de la Boque­ria. El que més el va impac­tar, però, diu que va ser la forma com la Ram­bla es va bui­dar en qüestió de minuts i el silenci poste­rior, insòlit i gai­rebé abso­lut, en què va roman­dre el pas­seig durant les hores poste­ri­ors a l’atemp­tat que dijous va segar la vida de tretze per­so­nes i va dei­xar cen­te­nars de ferits a l’artèria més emblemàtica, turística i con­cor­re­guda del cen­tre de Bar­ce­lona.

Moya va fer mar­xar els seus emple­ats i, seguint ins­truc­ci­ons dels Mos­sos d’Esqua­dra, es va que­dar tan­cat en una de les para­des, on també va aco­llir un home en cadira de rodes, explica. “El silenci era acla­pa­ra­dor. No l’havia sen­tit mai en trenta anys, perquè a la Ram­bla sem­pre hi ha acti­vi­tat, i suposo i espero que no el tor­naré a sen­tir mai més.”

El flo­rista ha començat el diven­dres des­mun­tant i tan­cant les para­des. La Ram­bla ha seguit acor­do­nada durant la nit, però des de pri­mera hora del matí és acces­si­ble, i no pot dei­xar-ho tot obert. Quan acaba i marxa a casa, a mig matí, el pas­seig ja és un bulli­dor de via­nants i peri­o­dis­tes.

Pas­se­jar aquest diven­dres per la Ram­bla és tre­pit­jar l’esce­nari del crim, i l’exer­cici reclama una litúrgia i un silenci, dife­rent, però, del des­crit per Moya. Un silenci de dol. La litúrgia està més accen­tu­ada al matí, quan la ciu­tat tot just arrenca, i ho fa estra­nya­ment assos­se­gada i cir­cums­pecta. A par­tir de les nou, les boti­gues han començat a obrir. A dalt de tot, un furgó dels Mos­sos d’Esqua­dra ocupa el punt pel qual la fur­go­neta assas­sina va acce­dir dijous a la vorera cen­tral per ini­ciar la seva gim­cana cri­mi­nal. La majo­ria de quios­cos de premsa han reo­bert, amb el per­so­nal de matí, el que no hi era quan es va pro­duir l’atemp­tat (a la tarda, la majo­ria tan­ca­ran). El pri­mer quiosc de tots, el que hi ha a tocar del vehi­cle poli­cial i de l’accés a l’estació de Plaça Cata­lu­nya, és l’únic que té tota la premsa. A la resta no hi ha a penes dia­ris, els dia­ris mono­po­lit­zats per la mas­sa­cre, perquè el tall poli­cial ha impe­dit l’accés de les fur­go­ne­tes de repar­ti­ment. “Hi ha hagut algun repar­ti­dor que els ha apro­pat amb car­re­tons, però altres, com que no podien pas­sar, no ens han ser­vit”, es queixa un quios­quer.

L’estació de Cata­lu­nya, on con­flu­ei­xen metro, Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat i Roda­lies de Renfe, com la de Liceu de la L3 de metro, roman tan­cada fins a mig­dia, quan reo­bre i s’eli­mi­nen les res­tric­ci­ons al trànsit. El dis­po­si­tiu poli­cial, però, ja no té com a fina­li­tat la caça dels assas­sins, com dijous, sinó la segu­re­tat de l’acte con­vo­cat a les dotze a la plaça Cata­lu­nya, un minut de silenci amb la presència de les auto­ri­tats i una par­ti­ci­pació mas­siva que l’Ajun­ta­ment xifra pri­mer en 30.000 per­so­nes que no caben a la plaça Cata­lu­nya i després eleva a 100.000, afe­gint, diuen fonts muni­ci­pals, la gent api­lada als car­rers adja­cents. Tam­poc no hi caben, és clar, però tant s’hi val, avui ningú dis­cu­tirà la xifra, ni tam­poc el lema que els ciu­ta­dans allà aple­gats core­gen espontània­ment: “No tinc por.” Tot­hom en té, només fal­ta­ria. Però del que es tracta és d’esce­ni­fi­car el con­trari. De cara als assas­sins i també de cara a un mateix. Bar­ce­lona, ferida i en estat de xoc, reclama litúrgies cau­te­rit­za­do­res. Ben­vin­gut sigui, sem­bla con­ve­nir tot­hom que és aquí con­vo­cat, tot allò que ajudi a pair tant d’hor­ror.

Això inclou l’intent, tot i la per­sistència de l’estu­por i el des­con­cert, de tor­nar a la nor­ma­li­tat. “Avui no ven­drem res, però s’ha d’obrir. Com més aviat millor”, diu Fèlix Pri­eto, pro­pi­e­tari de Pie­les Pri­eto, un més dels cen­te­nars d’esta­bli­ments que dijous van haver d’abai­xar les por­tes amb un esglai. Pri­eto no hi era dijous a la tarda, però sí Hajar Khila i Far­rukhi Javed, dos dels emple­ats que aquest matí de diven­dres tor­nen a estar al peu del canó a El Rey de Estam­bul, un res­tau­rant del car­rer Hos­pi­tal en què els Mos­sos van fer entrar ferits per refu­giar-los a l’espera de l’ambulància, explica Far­rukhi. “Van por­tar una dona amb el cap del tot obert”, recorda Hajar. La noia elo­gia els poli­cies. “Van fer molt més del que els tocava, i a la nit ens van acom­pa­nyar perquè poguéssim sor­tir d’aquí i tor­nar a casa. Tenim molta sort de viure aquí.”

El Rey de Estam­bul és un dels qua­tre locals a la Ram­bla o a tocar amb la ciu­tat turca inclosa al nom i sobre els quals dijous va córrer el rumor, vira­lit­zat a les xar­xes soci­als, reproduït per nom­bro­sos mit­jans i des­men­tit al ves­pre pels Mos­sos, que s’hi havia atrin­xe­rat un ter­ro­rista. “Segu­ra­ment algú va veure la per­si­ana abai­xant-se i els mos­sos recor­rent el car­rer i van pen­sar això”, aven­tura Hajar. Menys ganes de par­lar tenen en els dos locals de la marca Aro­mas de Istan­bul, un situat davant la Font de Cana­le­tes i un altre a la can­to­nada amb el car­rer Sant Pau. Però en els dos casos els emple­ats dei­xen clar que no va pas­sar res més que no fos una ful­gu­rant bai­xada de per­si­ana. Ja al tram de la ram­bla de Santa Mònica, a la part baixa del pas­seig, hi ha encara un altre res­tau­rant turc, La Luna de Estam­bul. La fur­go­neta no va arri­bar fins allà, però sí el pànic i les ordres poli­ci­als de roman­dre tan­cats a dins. “Vam veure que tot­hom bai­xava cor­rent. Hi va haver gent que va entrar al local plo­rant i cri­dant”, explica una emple­ada que no vol donar el seu nom. “Vam pas­sar molta por.”

Hi havia un altre esta­bli­ment amb el mateix nom i pro­pi­e­tari a Nou de la Ram­bla, a tocar de la botiga de pro­duc­tes de pell de Fèlix Pri­eto, però fa mesos que està tan­cat, tot i que dijous també sor­tia citat en algun mitjà com el local on se supo­sava que s’havien atrin­xe­rat els ter­ro­ris­tes. Tre­pit­jar el lloc del crim és també recórrer l’esce­nari de relats fan­ta­si­o­sos colats d’estran­quis en ràdios, tele­vi­si­ons i dia­ris digi­tals com a veraços per la bretxa enorme que en els pro­to­cols de con­tras­tació deixa l’apel·lació com­pul­siva a la imme­di­a­tesa.

Però també hi ha qui tre­pitja la Ram­bla amb l’afany de recu­pe­rar un ter­ri­tori fami­liar que dijous va ser colo­nit­zat per l’hor­ror. Pels volts de les cinc de la tarda, Wafa Amrani hi pas­seja amb el canell dret embe­nat i el braç esquerre en cabes­trell. Amrani, una més d’entre el cen­te­nar llarg de ferits, és mar­ro­quina de nai­xe­ment, bar­ce­lo­nina des de fa 13 anys i veïna de les Dras­sa­nes, a tocar de la Ram­bla, on també ha tre­ba­llat i per on dijous pas­se­java amb el seu fill de tres anys quan es va pro­duir la mas­sa­cre. En les cor­re­dis­ses que va pre­ci­pi­tar el pas de la fur­go­neta, algú la va empen­tar i va caure. “Jo només volia pro­te­gir el meu fill, i quan em vaig aixe­car no el veia.” Pas­sats uns segons d’angoixa, el va loca­lit­zar: estava amb la seva ger­mana i un amic, que també l’acom­pa­nya­ven i també van amb ella ara, i van fugir com van poder. No va anar a l’hos­pi­tal fins la nit, perquè només volia allu­nyar-se d’allà. El nen, explica, ho va veure tot, morts i ferits. “Té molta por i no vol venir, però jo sí que volia.”

A l’hora del retorn de la Wafa a la Ram­bla, quan ja fa 24 hores de l’atemp­tat, els memo­ri­als que per mitjà d’espel­mes, mis­sat­ges i tota mena de petits objec­tes reten home­natge a les vícti­mes al llarg de tota la Ram­bla han cres­cut expo­nen­ci­al­ment. Els prin­ci­pals, els del fanal i la font de Cana­le­tes, a dalt de tot del pas­seig, i el del Pla de l’Os, sobre el mosaic de Miró on el con­duc­tor assassí va donar per aca­bat el seu tra­jecte. Al mig del recor­re­gut, una parada de venda d’entra­des per a espec­ta­cles i acti­vi­tats turísti­ques s’ha con­ver­tit en un petit mau­so­leu for­mat per una gran quan­ti­tat de notes adhe­si­ves amb mis­sat­ges de soli­da­ri­tat i bons sen­ti­ments per exor­cit­zar el dolor.

Ha estat una sor­presa també cau­te­rit­za­dora per a la pro­pietària, Mònica Trias, una de les anti­gues oce­llai­res que va haver de reci­clar el negoci quan la venda d’ani­mals es va pro­hi­bir a la Ram­bla. Dijous, quan es va pro­duir l’atemp­tat, tot just sor­tia de pren­dre alguna cosa del Viena, un frank­furt que hi ha uns metres més amunt. A la parada, situ­ada a l’altura del Palau Moja, hi havia tres emple­a­des, que en sen­tir el bro­git i veure la gent córrer, van fugir a refu­giar-se en esta­bli­ments del car­rer Por­ta­fer­rissa, on després van haver de roman­dre hores. “Va ser una reacció intuïtiva”, explica Maria Bagli­etto, una de les noies. Ste­fa­nie Tava­res, com­pa­nya seva, va entrar en una botiga de roba. “Vaig cri­dar-los que abai­xes­sin les per­si­a­nes i pri­mer em van mirar com si fos boja, fins que es van ado­nar del que pas­sava.” Trias ha que­dat a la tarda amb les emple­a­des que tre­ba­lla­ven dijous a la tarda i la resta del seu equip. En tro­bar-se, plo­rant, tots s’han fos en una abraçada. “No ens hem atre­vit a bai­xar abans, i ara ens hem tro­bat això”, diu Trias. Elles també con­tri­bu­ei­xen al mau­so­leu. Segu­ra­ment no obri­ran fins dilluns. “No crec que puguem”, admet entre plors. El retorn a la nor­ma­li­tat és neces­sari, però fei­xuc. Moya, el flo­rista que es va sal­var per un pam, espera reo­brir avui. “No és que em vin­gui de gust, però s’ha d’obrir. Com més aviat torni la nor­ma­li­tat, millor per a tot­hom.”

131
persones
han estat ateses pels serveis del Centre d’Urgències i Emergències Municipals, que es va activar per atendre, primer ‘in situ’, i després des de la seu de l’equipament al carrer Llacuna, les víctimes, els familiars i els testimonis dels fets. Dinou dels afectats van ser allotjats al centre dijous a la nit. El consistori va baixar ahir a nivell d’alerta pla bàsic d’emergències per incidents amb múltiples víctimes, que dijous es va activar en fase d’emergència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.