societat
Set persones en un pis de 36 metres quadrats
El polígon el va construir el govern franquista per albergar els immigrants que malvivien a les barraques de Barcelona
El barri va néixer amb mancances i els pisos tenien moltes deficiències
La reivindicació veïnal va aconseguir que s’ampliessin els pisos i es guanyessin equipaments
El barri s’ha construït al ritme de lesreivindicacions veïnals
Els pisos dels blocs Florida ja estaven desfasats fa 40 anys. Tant, que es rumorejava que anirien a terra, cosa que va provocar l’alarma dels veïns. Els pisos van néixer petits, molt petits. Tenien entre 33 i 36 metres quadrats, on s’havien d’encabir set persones. Com les dues famílies que vivien en un dels pisos del número 15. “Però veníem de viure a les barraques del barri del Gas, a la Barceloneta, així que un pis de 36 metres quadrats era una grandesa”, explica Antonio García, resident als blocs Florida des del 1955 i president de l’associació de veïns Florida del 1980 al 2013.
Com tants polígons aixecats pel franquisme, el barri s’ha construït al ritme de les reivindicacions veïnals. Es va edificar, com altres, per albergar l’onada migratòria que malvivia a les barraques del litoral barceloní, i ja a principis dels anys setanta estaven saturats, amb deu i dotze persones compartint l’espai. Els propietaris pagaven en aquella època 116 pessetes, i el 20% de la quota anava destinada al manteniment dels blocs. “Però els blocs queien perquè els fonaments estaven malament. L’Ajuntament ens volia cobrar el clavegueram i ens hi vam negar”, recorda García.
Un grup de joves “polititzats, entre els quals hi havia Joan Saura, van començar a organitzar manifestacions, i se’n feien a diari”, explica l’històric dirigent veïnal, que ara té 86 anys. Les protestes bloquejaven el barri i s’estenien fins a Sants, malgrat els intents de la Policía Nacional de frenar-les. Els manifestants reclamaven que arreglessin els blocs, “perquè ja estàvem pagant les reformes malgrat que no se’n feien”, així com serveis bàsics relatius a la via pública, a la sanitat i a l’ensenyament. Les 8.500 firmes recollides van servir per aconseguir l’ambulatori del parc dels Ocellets, les línies d’alta tensió es van fer subterrànies, es van instal·lar papereres després que els veïns sortissin al carrer a escombrar, i es van obrir la llar d’infants La Florida, l’escola Fontseré i l’institut de secundària Joaquim Ruyra. I es van millorar, per fi, els pisos, després d’unes quantes visites al Ministeri d’Habitatge. “Vaig anar unes vint vegades a Madrid, em conec tots els ministeris”, recorda l’antic dirigent veïnal.
Els pisos s’amplien
Al principi van arranjar els baixos dels edificis. Posteriorment, es va acceptar una idea dels veïns per ampliar la superfície dels pisos: es va incorporar una galeria exterior als habitatges de manera que van guanyar vuit metres quadrats. Les reformes es van allargar més de vuit anys, fins passat el traspàs del polígon a la Generalitat, el 1985. També es van fer reparacions a les teulades, afectades algunes per filtracions. I es va avançar en la urbanització del barri i l’obertura d’equipaments.
Malgrat les millores, la Florida continua sent el barri més densament poblat de tot l’Estat. I això repercuteix en la convivència veïnal, sobretot a l’estiu, quan molta gent combat al carrer la calor que fa en uns pisos atapeïts. “Aquest barri sempre ha estat conflictiu”, assegura García. “Fa anys eren gamberros que trencaven fanals i robaven la roba estesa, avui molesten els veïns i venen droga”, assegura García, que recorda especialment els incidents de l’estiu del 2012. Una patrulla de la Guàrdia Urbana va cridar l’atenció d’un home que tenia la música alta al cotxe i això va acabar en aldarulls i contenidors cremats. “El conseller d’Interior va venir al barri i ens vam queixar que la policia no venia quan li trucaven els veïns. Ara sembla que està tot més tranquil, tot i que continuen els escàndols i les navalles”, comenta García.
