Societat

DOLORS BRAMON

DOCTORA EN FILOLOGIA SEMÍTICA

“Dubto que els terroristes tinguin cultura islàmica”

“Si n’haguessin tingut, no ho haurien fet; cal evitar caure en el parany d’equiparar terrorisme i islam, perquè són coses completament diferents”

“Després de la caiguda del teló d’acer, calia trobar un nou enemic comú que substituís la Unió Soviètica”

“S’haurien de difondre les similituds en comptes de les divergències”

L’islam avui
Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval, i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la UB. El seu darrer llibre, L’islam avui (Fragmenta Editorial), constitueix una eina per orientar-se amb rigor i profunditat en alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l’islam i la seva inserció en el món contemporani.
Sovint em quedo parada amb alguns experts que en realitat no saben res

Després de dècades d’estudi i dedi­cació al món islàmic, Dolors Bra­mon és una de les veus més auto­rit­za­des del país per par­lar amb cri­teri d’una cul­tura que tem ser estig­ma­tit­zada pels dar­rers atemp­tats a Bar­ce­lona i Cam­brils.

Hi ha qui diu que la comu­ni­tat musul­mana ha estat espe­ci­al­ment afec­tada per l’acci­dent. Com creu que ha encai­xat els atemp­tats?
Com totes les per­so­nes de bé, siguin cris­ti­a­nes, musul­ma­nes, agnòsti­ques o el que sigui: amb gran dis­gust i decepció en veure fins on pot arri­bar la mal­dat humana i, a mesura que passa el temps, amb ganes de superar-ho.
I com podrem fer-ho?
Un pas bàsic és evi­tar caure en el parany de con­fon­dre ter­ro­risme amb islam. S’ha d’edu­car la gent perquè no cometi aquest error i ree­du­car qui ja l’hagi comès, perquè és molt greu. De fet, dubto que els ter­ro­ris­tes de Ripoll hagin tin­gut una edu­cació islàmica. I, si l’han tin­gut, no n’han fet cas, perquè si l’hagues­sin tin­gut no hau­rien actuat com ho van fer.
Una de les mol­tes imat­ges col­pi­do­res va ser la de l’abraçada d’un imam amb el pare d’un dels infants morts per l’atac en nom d’Estat Islàmic. Tot i això, hi ha qui pot ten­dir a mal­fiar-se d’ells...
Diver­sos imams han dit que no con­si­de­ren com a tal la per­sona mani­pu­la­dora de Ripoll. No era un diri­gent espi­ri­tual com Déu mana, sinó un mani­pu­la­dor. De la mateixa manera, no crec que hàgim d’uti­lit­zar l’expressió Estat Islàmic, perquè ni és un estat ni les seves acci­ons estan d’acord amb la doc­trina islàmica. És un nom que es posen ells i, natu­ral­ment, els interessa que en diguem així. Alguns d’aquests ter­ro­ris­tes es pre­sen­ten com a musul­mans, però les parau­les musulmà i ter­ro­rista no poden anar de cos­tat, de la mateixa manera que islam i ter­ro­risme no poden ser sinònims.
De tota manera, no creu que dar­re­ra­ment hi ha més interès per la cul­tura islàmica?
Hi ha hagut més interès, però també més ter­gi­ver­sació. Sovint em quedo parada per com alguns supo­sats experts en islam que no en saben res s’atre­vei­xen a opi­nar. Jo també ho faig, però em penso que m’ava­len 50 anys d’estudi. Em puc equi­vo­car, com tot­hom, però veig mol­tes per­so­nes que no diuen el que hau­rien de dir. Molt expert de fireta.
Així doncs, veu més apro­pa­ment o més distància?
Hi ha con­fusió, i la con­fusió és molt dolenta i fa mal. La ins­trucció, l’ense­nya­ment i l’estudi són molt impor­tants per evi­tar fets com aquest.
Cal més divul­gació...
I també a la inversa. Seria molt impor­tant que hi hagués per­so­nes que es dedi­ques­sin a divul­gar les cre­en­ces del cris­ti­a­nisme als països islàmics, mos­trant-ne les simi­li­tuds i no pas exa­ge­rant-ne les divergències. Al cap i a la fi, cris­ti­ans, jueus i musul­mans diuen que ado­ren el mateix déu; el que passa és que cada grup ho fa a la seva manera. Algu­nes coses coin­ci­dei­xen i d’altres diver­gei­xen, i per desgràcia hi ha per­so­nes que se cen­tren a asse­nya­lar més les diferències que no pas les simi­li­tuds. Tot un perill.
Quin és l’ori­gen de tot ple­gat?
Aquests últims 40 o 50 anys s’ha accen­tuat la mal­vo­lença d’Occi­dent res­pecte a l’islam. Això es veu per­fec­ta­ment quan cau el teló d’acer i la Unió Soviètica perd pes en l’agenda mun­dial. Els occi­den­tals han de subs­ti­tuir l’ene­mic soviètic per un altre que els uneixi, i és l’islam el que es pre­senta com a subs­ti­tut de l’ene­mic comú. I per part dels musul­mans, igual. Ells es tro­ben que algu­nes de les seves publi­ca­ci­ons diuen que tot el que arriba d’Occi­dent és diabòlic. Són dos mons que sem­bla que juguin a enfron­tar-se. Si pro­cu­res­sin l’apro­pa­ment ani­ria tot molt millor. Però resulta que hi ha gent que fabrica armes, per­so­nes que les van a ven­dre... Així que els poders fàctics hi tenen molt a veure.
Per tant, podem dir que és un pro­blema més polític que religiós?
És un pro­blema polític, religiós..., amb molts fac­tors i molt com­plex, i de molt difícil solució. Per solu­ci­o­nar-se, cal molta bona fe per les dues parts, molta edu­cació, bona volun­tat i ganes d’arri­bar a acords. No veig el per­so­nal gaire dis­po­sat a fer les paus, perquè hi ha fabri­cants i vene­dors d’armes que viuen d’això. Tots tenim al cap la imatge del rei donant-se la mà amb el de l’Aràbia Sau­dita, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia