Fonda La Figuera, la bona cuina de sempre al cor del Priorat

En aquests dies de molt de fred a molts tarragonins ens agrada d'anar a les comarques de l'interior per gaudir de la neu, els seus singulars paisatges i, per descomptat, la seva bona gastronomia. És ben cert que els comentaristes, quan parlem de la gastronomia de les comarques tarragonines, quasi sempre només pensem en els bons restaurants situats a les poblacions marineres del nostre litoral, i poques vegades ens recordem dels bons temples culinaris que també hi ha a les comarques de l'interior que, igualment, fan una bona tasca restauradora. Volem aclarir, en aquests primers dies de gener, que val la pena descobrir-los i gaudir-ne, com fan, cada vegada més en els darrers temps, durant els caps de setmana o aprofitant dies de vacances, bona part dels ciutadans que escullen el que s'anomena turisme rural.

Moltes vegades, en aquest turisme rural, juntament amb l'encant de determinats pobles de les nostres comarques de muntanya, a més de la neu, a més d'una ermita bonica i d'uns paisatges meravellosos, també hi trobem un restaurant o una fonda capaç de justificar el viatge.

Aquest és el cas de La Figuera, al cor del Priorat, on la Fonda La Figuera fa bona cuina i unes especialitat úniques, des de fa 38 anys. Un lloc senzill i familiar situat a l'entrada de la petita localitat –poc més d'un centenar d'habitants (això sí, que es dupliquen a l'estiu)–, on el matrimoni Maria Bartalomé, a la cuina, i Albert Llorens, a la sala, ofereixen plats exquisits de la cuina catalana tradicional, de tota confiança, fets segons receptes populars de tota la vida amb molt de temps, paciència i il·lusió.

Cal anar-hi per conèixer les famoses crestes i les patates de festa major i, a l'hora de les postres, el mostillo, unes especialitats de la casa que només aquí es poden trobar aquí. Van començar fent-les els caps de setmana i, actualment, cada dia les han de tenir a la carta, ja que tothom les demana.

I a la carta, no hi manquen els clàssics de la casa, canelons, com els d'abans, arròs a la paella, escudella de pagès (un plat excel·lent de cullera), entre d'altres, com a primers, –precedits sempre de l'amanida–. Com a segons, rodó de vedella amb xampinyons, conill a la cassola amb rovellons, corder al forn, peus de porc... I per postres, també el codonyat, la crema catalana, el flam... Amb una relació qualitat-preu magnífica. El vi de la casa és el del Celler Cooperatiu, però no hi manca una bona selecció de vins dels pobles veïns de la comarca –Priorat– que estan tan de moda actualment.

Ara bé, els diumenges cal reservar amb bastant de temps perquè, malgrat que el local té força capacitat, per a 80 comensals, s'omple de gom a gom.