Societat

La segona recerca a la fossa de Can Maçana, sense èxit

Vuit joves del Bages van ser afusellats i enterrats al final de la Guerra Civil en un paratge proper a Montserrat

L’any 2006 es va fer una primera intervenció en un altre punt sense resultats

Vuit joves republicans –set de Súria i un altre de Sant Mateu de Bages– van morir afusellats i van ser enterrats el mes de febrer del 1939 a la zona de Can Maçana, al terme municipal del Bruc. Un altre surienc va poder escapar-se i ho va poder explicar. Però prop de 80 anys després, l’esperança de trobar els seus cossos es difumina. D’aquest episodi de la Guerra Civil hi havia un testimoni directe –Jaume Ollé, ja mort– i dues persones més, fills de persones que ho havien vist o en tenien constància. I entre les versions hi ha fins a 200 metres de diferència.

L’any 2006 es va fer una primera recerca basada en un dels testimonis indirectes, que no va donar cap resultat. La lluita d’alguns dels familiars ha aconseguit que la Generalitat de Catalunya contemplés una nova recerca a Can Maçana en el marc del seu Pla de Fosses 2017-2018.

La nova recerca s’ha fet en una cuneta de la carretera, entre els quilòmetres 2 i 3 de la carretera BP-1101 que comunica el Bruc amb Sant Salvador de Guardiola. Aquest punt era el que assenyalava com a lloc dels fets el desaparegut Jaume Ollé.

El mes de juliol passat es va fer una primera anàlisi amb georadar i els dies 5 i 6 d’octubre es van fer prospeccions geofísiques i arqueològiques sobre el terreny. El resultat d’aquestes proves ha estat negatiu.

Nous interrogants

Albert Fàbrega, net d’una de les víctimes que va recollir la història en el llibre Mort a les cunetes, reconeix que era difícil que apareguessin restes de les vuit persones afusellades.

En primer lloc, Fàbrega explica que l’any 1946 una foguera dels treballadors que reformaven la carretera va deixar al descobert ossos humans. Tal com explica Albert Fàbrega, “la Guàrdia Civil els va fer marxar i van estar una o dues setmanes treballant en un altre lloc”. Tot i que tot fa pensar que les restes es podrien haver retirat, l’historiador assegura que “als cementiris de l’entorn no hi ha registre de l’entrada de restes no identificades en aquella època”.

En segon lloc, Albert Fàbrega tem que l’erosió del terreny al llarg d’aquestes dècades hagi fet desaparèixer els cossos, “perquè l’enterrament era molt superficial” i la zona correspon a un dels marges que acaba en una de les valls de l’entorn de Montserrat.

Així mateix, Fàbrega reconeix que “hagués estat un final feliç” trobar les restes, però assegura sentir-se satisfet amb tot el que ha descobert sobre la mort del seu avi, perquè “no en sabíem gairebé res”. Després d’aquesta prospecció, Fàbrega dona per tancada la recerca, “però si surten noves informacions, ho tornarem a moure”.

LA XIFRA

380
fosses comunes té registrades la Generalitat, entre confirmades i probables.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Coll d’ampolla en la vacunació

barcelona

Indika, l’observatori social i de salut per a l’Alt Empordà

FIGUERES
El plaer ha estat nostre... Gràcies, Sergi!
opinió

El plaer ha estat nostre... Gràcies, Sergi!

President del Consorci Besòs Tordera

Acaben les obres d’ampliació d’urgències del Trueta

GIRONA

Repunt dels confinaments a les escoles

Barcelona

Només han arribat un 5,1% dels ordinadors

Barcelona

Les residències no veuen clar com ni qui testarà les famílies

barcelona

“Coca d’oli de pocavergonya”

Barcelona

Rebutgen citar Villarejo en el judici del 17-A

barcelona