societat
Un 39,5% de les persones que van a Càritas no tenen un habitatge en condicions
L’entitat detecta entre els beneficiaris famílies que han d’ocupar pisos
Un 28,8% són treballadors pobres que malgrat la feina no cobreixen les necessitats bàsiques
Augment del nombre de persones que viuen al carrer o en un habitatge que no està en condicions, augment del de treballadors que, tot i tenir una feina, no poden cobrir les necessitats bàsiques i augment de joves menors de 18 anys que no poden fer una vida autònoma.
Aquests són tres dels “elements preocupants” que destaca la memòria 2016 de les 10 Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya que es va presentar ahir. El balanç de l’entitat de l’Església torna a posar alertes en la precarietat de bona part de la població: Càritas va atendre 360.604 persones, un 4,7% més que l’any 2015.
“És una realitat preocupant –va advertir el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig–. Tot i que hi ha qui insinua una sortida de la crisi, les persones que primer hi van entrar encara no en veuen cap, de sortida.”
Roig va lamentar la pobresa hereditària i les persones que se’n surten, però que al cap d’un temps tornen a dependre de Càritas. “No ha de ser només una preocupació de les entitats. És una corresponsabilitat de tothom”, va afirmar.
Viure al carrer o al cotxe
Tot i que la dificultat d’accés a un habitatge en condicions no és cap novetat, sí que la memòria evidencia que el problema s’agreuja. Així, un 39,5% de les persones que arriben a Càritas no tenen un lloc on viure en condicions. Un 14,4% sobreviuen al carrer, en un cotxe o en una antiga fàbrica en ruïnes (l’any 2015 eren un 8%); un 9,5%, en una habitació de relloguer; un 7,6% estan a casa de familiars o amics sense pagar; un 4,8%, acollides per una entitat social (l’any anterior eren un 2%), i un 3,2%, en un habitatge ocupat.
És el primer cop que en la memòria surt la modalitat d’“ocupació”. “Fins ara havia estat insignificant, però les famílies desnonades es veuen abocades a ocupar per no quedar al carrer”, va indicar el responsable de comunicació de Càritas Catalunya, Luis Miquel Luna, que va recordar la falta de parc de lloguer social i també va lamentar la “burocràcia lenta” amb què topen moltes persones que demanen ajudes per al lloguer.
I, amb l’habitatge, un altre tema preocupant és el de la feina. “Tot i que s’han generat nous llocs de treball, aquests són molt en precari”, va advertir Luna. Així, un 28,8% dels usuaris de Càritas en edat laboral estan treballant i continuen necessitant suport per arribar a final de mes. “Són persones atrapades en contractes precaris i mal pagats , sense capacitat de sortir de l’exclusió”, va insistir la responsable de relacions institucionals, Anna Roig. Va explicar el cas d’una dona que té un contracte de 10 hores setmanals i que en fa 20.
