Territori
Platges i càmpings, amb bona accessibilitat al Baix Empordà
El Consell Comarcal fa públics els resultats de la diagnosi sobre serveis adaptats a persones amb discapacitats, amb 117 negocis o activitats accessibles
És un punt de partida per ampliar l’oferta
L’oferta turística per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats sensorials o psíquiques al Baix Empordà treu bona nota, sobretot pel que fa a platges i càmpings. També hi ha recursos en places hoteleres i monuments i museus, segons s’aprecia en la primera diagnosi sobre l’accessibilitat dels serveis turístics –privats i públics– en què han pres part 170 empreses i recursos dels 978 a què es va adreçar el Consell Comarcal. El grau de resposta de l’enquesta, un pèl superior al 17%, “és baix, però positiu, perquè en altres zones estudiades el percentatge habitual de participació volta el 10%”, destaca el consultor en accessibilitat Diego González, responsable del treball de camp.
El mostreig es va fer a la tardor, amb l’objectiu de disposar d’informació sobre el grau d’accessibilitat turística a la comarca. El president del Consell Comarcal, Joan Català, destaca que és la primera fase del pla per fomentar una oferta sense barreres, que ara entrarà en la segona fase, de “sensibilització d’establiments i desenvolupament d’eines, com ara un manual de bones pràctiques”, que posaran a disposició de les empreses, els municipis i les institucions que gestionen conjunts monumentals.
La intenció és continuar treballant al llarg d’aquest 2018 per definir projectes de millora i actuacions concretes, amb la idea, destaca Català, de cercar subvencions i ajuts públics de la Generalitat amb vista al 2019, dins del programa Turisme per a tothom.
Dels 170 serveis que han participat en l’enquesta, el 69% (117) disposa d’alguna facilitat per a persones amb discapacitat i els 53 restants no, però molts ja es plantegen fer canvis, indica González. Els municipis o nuclis urbans que disposen de més serveis accessibles són Sant Feliu, Platja d’Aro i l’Estartit.
Pros i contres
El consultor destaca la feina feta pels municipis en les platges, on cada cop hi ha més cadires amfíbies, amb Sant Antoni de Calonge i Sant Feliu de Guíxols al capdavant. Però també el fet que hi ha 10 càmpings amb infraestructura i bungalous adaptats. Pel que fa a hotels, n’han detectat 16 amb 24 habitacions accessibles, però González lamenta que les places estan massa concentrades en establiments de quatre o més estrelles i “estan més adaptats per complir la normativa que no pas per satisfer el mercat”.
A l’altre extrem hi ha les cases rurals, un “mercat difícil”, i els apartaments turístics, per bé que són un dels serveis amb més demanda de les persones amb discapacitat que viatgen en família o acompanyades. Pel que fa als monuments, museus i nuclis històrics, hi ha l’obstacle que la normativa de protecció patrimonial complica de vegades la supressió de barreres.
LA XIFRA
El transport públic i altres reptes
Per accessibilitat turística, es pot pensar sobretot en la supressió de barreres físiques en edificis o espais públics, però el fet que una persona amb mobilitat reduïda pugui gaudir de l’experiència va molt més enllà. El consultor Diego González destaca altres aspectes, com ara “el nombre limitat de busos adaptats o la necessitat de concertar-ne l’ús amb una antelació de dos o tres dies”, subjectes a la disponibilitat de material mòbil i, en alguns casos, restringits a una plaça per vehicle, el que dificulta desplaçar-se en grup. Pel que fa a taxis, en tenen vuit de registrats per donar cobertura a tots els municipis de la comarca. Però hi ha més necessitats, com ara empreses de serveis ortopèdics que lloguin, per dies, grues, cadires de rodes i llits adaptats a cada usuari. N’hi ha tres de censades en l’enquesta. I altres reptes, com ara pensar més en les persones amb discapacitats sensorials (ceguesa o sordesa), a més de les que presenten problemes de mobilitat.
