Societat

Societat

50 anys parlant de llibertat

L’Església ha organitzat el primer gran congrés sobre la revolució del maig francès

S’ha analitzat aquell moviment des de la perspectiva històrica i cultural, del seu rerefons filosòfic i de les conseqüències que va tenir

Un dels grans canvis va ser que va caure l’autoritat i es va guanyar la llibertat, sobretot la individual

“Algunes idees del maigfrancès segueixen sent punyents en el moment històric actual”, diu Francesc Torralba

L’any 2006, la galeria barcelonina Miquel Alzueta va exposar com si fossin incunables alguns dels cartells amb els eslògans revolucionaris del Maig del 68 amb què els estudiants van empaperar París. Alguns d’aquests cartells –d’altres es conserven a la Bibliothèque Nationale de França com a part de la història d’aquest país– es van arribar a vendre per 10.000 euros. Els cartells –com ara ho faria Twitter– van fer sentir la veu, primer a l’Estat francès i després arreu del món, dels joves revolucionaris francesos que amb els seus lemes i les seves demandes canviarien la concepció del món, sobretot de la llibertat. “Prohibit prohibir”,”la imaginació al poder”, “corre, company, el vell món és darrere teu!” i “l’escultura més bonica és la barricada” van ser lemes que van voler trencar una societat rígida i plena de normes i esquerdar el poder. Els cartells del Maig del 68 (directes, esquemàtics, essencialistes, punyents), sense signar, estampats manualment per estudiants anònims, primer a la Facultat de Belles Arts i després en altres tallers, van aconseguir canviar el llenguatge de la comunicació i arribar a tothom. Ho va explicar, aquest dijous, l’historiador de l’art i professor Daniel Giralt-Miracle a la sala d’actes de l’Ateneu Sant Pacià, organitzador, amb la Universitat de Barcelona (UB) i el Pontifici Comitè de Ciències Històriques (PCSS), del primer gran congrés que es fa a Europa sobre la revolució del 1968, un congrés que ha parlat, cinquanta anys després, d’aquella gran revolució i del que va significar internacionalment, des de la vessant històrica i cultural fins a la social i eclesial.

Així com Giralt-Miracle va parlar de l’art i va posar l’enfoc en el cartellisme, el professor Peio Sánchez va analitzar la influència del moviment en el cinema i es va centrar en la figura de Godard, que resumeix moltes coses i que va passar de penjar-se del teló de la pantalla i iniciar una baralla quan començava la projecció d’una pel·lícula de Carlos Saura aquell 1968 al festival de cinema de Canes a guanyar el premi del jurat ex aequo amb Adeu al llenguatge en aquell mateix festival. Va ser 46 anys després, quan els “revolucionaris burgesos” que ho volien canviar tot aquell 1968 ja feia anys que dirigien les empreses que cotitzaven en borsa i posaven en evidència que el poder econòmic els havia canviat a ells i no a l’inrevés, com havien pretès.

El congrés Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després ha agrupat a Barcelona especialistes de tots els àmbits de la cultura, la sociologia i la història. També de l’Església, que ara fa 50 anys vivia amb il·lusió l’aggiornamento proposat pel recent celebrat concili Vaticà II del papa Joan XXIII i s’intentava recuperar de la galleda d’aigua freda que va suposar l’encíclica Humanae vitae, de Pau VI, que va declarar il·lícit tot tipus de control artificial de la natalitat. Just passava quan feia vuit anys, el 1960, que la píndola anticonceptiva havia canviat la vida de les dones i la sexualitat a Occident i havia suposat l’eclosió del feminisme (que tenia d’antecedent de El segon sexe de Simone de Beauvoir, per exemple) i l’emancipació de la dona. Començava a aparèixer la teologia de l’alliberament. “El 1968, la teologia de l’alliberament encara no havia adquirit la notorietat a què va arribar després. Les tres obres que van suposar el seu llançament es van publicar més tard i van ser de Gustavo Gutiérrez, Ignacio Ellacuría i Leonardo Boff”, va recordar en la conferència L’impacte del 68 en la ciència teològica el professor Josep-Ignasi Saranyana, del Pontifici Comitè de Ciències Històriques (PCSS).

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, que va parlar dels antecedents filosòfics del Maig del 68 en la conferència El marxisme heterodox de l’Escola de Frankfurt, va recordar que “algunes idees del maig francès segueixen essent punyents en el moment històric que ens ha tocat viure: la crítica al consumisme, la necessitat d’apoderar el poble, la recerca de l’emancipació i de l’equitat de drets, l’anhel de justícia social i l’antibel·licisme”, però va recordar que d’altres idees van ser “d’una profunda ingenuïtat antropològica” i d’una manca clara de pragmatisme “per articular-se políticament i social”.

“El 68 és una autèntica revolució cultural –va explicar Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià–, que deixa un rastre profund en la manera d’entendre les relacions interpersonals, en la concepció de família, en la manera de viure la sexualitat, en la manera d’ubicar-se en el món en termes de dret a decidir sense traves, no subjecte a cap restricció.” Puig va recordar que “després del 68”, una revolució que no va dubtar a qualificar de “burgesa”, “hi haurà una tendència cap a l’individualisme” i va destacar com a peça clau d’aquella revolució que va posar les bases de la nostra societat d’avui que “es va acabar amb l’autoritat i es va conquerir la llibertat, sobretot la individual”.

Tres
dies
ha durat el congrés internacional ‘Què va ser el 1968? Una lectura cinquanta anys després’ que s’ha fet a Barcelona organitzat per l’Ateneu Sant Pacià amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i el Pontifici Comitè de Ciències Històriques (PCSS).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES