“Cal promocionar la navegació i la vela esportiva entre el jovent”

Ens prenem l’aniversari amb moltíssima il·lusió i, com manen els cànons, amb diversos esdeveniments repartits al llarg de l’any. Hem començat a preparar un llibre commemoratiu que repassarà les diferents etapes i la feina feta per cada junta. I a l’estiu farem algunes celebracions especials, com ara regates commemoratives, el sopar solidari i el repartiment d’insígnies d’or i plata als socis més veterans. Tenim una comissió treballant-hi.

Ara en tenim uns 300, i molts d’ells han fet un esforç molt gran per arribar on som avui.

El balanç de socis s’ha mantingut força estable en els darrers anys, tot i que sí que és cert que abans de la crisi hi havia una llista d’espera per entrar i ara s’ha reduït. Però ara també detectem més demanda d’amarradors. Com que reservem part de la dàrsena a embarcacions de transeünts, que s’hi estan de pas, aquests ingressos faciliten mantenir les tarifes i la continuïtat dels socis. Molts títols passen de pares a fills o a altres familiars.

A grans trets, un 30% són guixolencs; un altre 30%, de les comarques de Girona, i la mateixa proporció de Barcelona i l’àrea metropolitana. El 10% restant són estrangers.

Hi ha relleu generacional, però també és necessari promocionar la navegació i la vela esportiva entre el jovent, perquè si amb 30 anys no tens afició, és difícil entrar en aquest món. No és un esport elitista, perquè tenim ofertes de cursos de vela navegant quatre dies al mes per 35 euros, i el club hi posa les embarcacions i fins i tot la roba. També promovem la vela entre els escolars: l’any passat van passar per l’escola de vela, dins de l’assignatura d’educació física, 1.300 infants i adolescents d’escoles de Sant Feliu, Santa Cristina, Castell-Platja d’Aro i Barcelona.

A l’altre extrem del port, entre la platja i el turó del Salvament, amb un grup de 15 o 20 persones que s’estimaven el mar i la navegació. Els inicis van ser una mica precaris, però després van impulsar la seu vella del club i al 2003 es va aconseguir el trasllat cap a la zona actual de l’antic port comercial.

El canvi va permetre ampliar les instal·lacions socials i agafar dimensió, amb més amarradors. Al 2005 també vam sumar-hi la concessió de la rampa d’avarada que ha facilitat la faceta de la vela esportiva. I al 2014 vam aconseguir la gestió de l’edifici del Tinglado, que era en mans de l’Ajuntament. Ha estat un espai molt versàtil, important per al nostre objectiu, d’apropar i obrir el club a la resta de la ciutat, amb una cafeteria a disposició de tothom que vulgui gaudir del port, i activitats periòdiques, com ara les xerrades mensuals sobre temes nàutics i d’altres més o menys vinculats, com la sanitat o el salvament.

L’havíem pensat a l’esplanada d’aparcament on a l’estiu es fan els concerts del festival Porta Ferrada, però el govern municipal prefereix continuar disposant d’aquest espai lliure i ara estudiem algun altre emplaçament. Una opció seria a la zona de l’actual varador, amb dimensions més reduïdes.

Sí, alguns, i sobretot a l’hivern. Però a l’estiu cada cop hi ha més demanda de drets d’ús de lloguer. I seria útil per disminuir el nombre d’embarcacions que passen tot l’any a l’aigua, sobretot les petites.

Ja fa quatre anys que Ports de la Generalitat ens va cedir l’explotació dels amarradors per a grans eslores i hem fet esforços per promocionar-los. La temporada de 2016 va ser especialment bona. I és positiu atraure estades per al prestigi de la ciutat, ja que a més de la imatge de grans vaixells amarrats implica un perfil de turistes amb poder adquisitiu.

El 20 de març està prevista la inauguració del Nomo Nàutic, un concepte similar al de la col·laboració entre el grup Nomo i Mas de Torrent al far de Sant Sebastià de Llafranc, amb cuina japonesa adaptada als productes del territori. La idea, a més, és que obrin la major part de l’any.