Societat

ALBERT ROSÉS

PRESIDENT DEL CLUB NÀUTIC DE SANT FELIU DE GUÍXOLS, QUE ARRIBA AL 60È ANIVERSARI

“Cal promocionar la navegació i la vela esportiva entre el jovent”

El club nàutic guixolenc està d’aniversari i el president aprofita per fer balanç, sense deixar d’insistir en la idea d’obrir l’entitat als ganxons i engrescar els petits a provar sort amb les veles

El Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols commemora enguany el 60è aniversari de la seva fundació, el 1958.

Com encaren l’efemèride i què han preparat?
Ens prenem l’aniversari amb moltíssima il·lusió i, com manen els cànons, amb diversos esdeveniments repartits al llarg de l’any. Hem començat a preparar un llibre commemoratiu que repassarà les diferents etapes i la feina feta per cada junta. I a l’estiu farem algunes celebracions especials, com ara regates commemoratives, el sopar solidari i el repartiment d’insígnies d’or i plata als socis més veterans. Tenim una comissió treballant-hi.
Quants socis tenen ara mateix?
Ara en tenim uns 300, i molts d’ells han fet un esforç molt gran per arribar on som avui.
Han resistit bé els pitjors anys de la crisi?
El balanç de socis s’ha mantingut força estable en els darrers anys, tot i que sí que és cert que abans de la crisi hi havia una llista d’espera per entrar i ara s’ha reduït. Però ara també detectem més demanda d’amarradors. Com que reservem part de la dàrsena a embarcacions de transeünts, que s’hi estan de pas, aquests ingressos faciliten mantenir les tarifes i la continuïtat dels socis. Molts títols passen de pares a fills o a altres familiars.
Quina és la procedència de la massa social?
A grans trets, un 30% són guixolencs; un altre 30%, de les comarques de Girona, i la mateixa proporció de Barcelona i l’àrea metropolitana. El 10% restant són estrangers.
Costa trobar nous socis i joves?
Hi ha relleu generacional, però també és necessari promocionar la navegació i la vela esportiva entre el jovent, perquè si amb 30 anys no tens afició, és difícil entrar en aquest món. No és un esport elitista, perquè tenim ofertes de cursos de vela navegant quatre dies al mes per 35 euros, i el club hi posa les embarcacions i fins i tot la roba. També promovem la vela entre els escolars: l’any passat van passar per l’escola de vela, dins de l’assignatura d’educació física, 1.300 infants i adolescents d’escoles de Sant Feliu, Santa Cristina, Castell-Platja d’Aro i Barcelona.
Com va començar el club?
A l’altre extrem del port, entre la platja i el turó del Salvament, amb un grup de 15 o 20 persones que s’estimaven el mar i la navegació. Els inicis van ser una mica precaris, però després van impulsar la seu vella del club i al 2003 es va aconseguir el trasllat cap a la zona actual de l’antic port comercial.
Han anat creixent...
El canvi va permetre ampliar les instal·lacions socials i agafar dimensió, amb més amarradors. Al 2005 també vam sumar-hi la concessió de la rampa d’avarada que ha facilitat la faceta de la vela esportiva. I al 2014 vam aconseguir la gestió de l’edifici del Tinglado, que era en mans de l’Ajuntament. Ha estat un espai molt versàtil, important per al nostre objectiu, d’apropar i obrir el club a la resta de la ciutat, amb una cafeteria a disposició de tothom que vulgui gaudir del port, i activitats periòdiques, com ara les xerrades mensuals sobre temes nàutics i d’altres més o menys vinculats, com la sanitat o el salvament.
L’altre gran projecte que tenien era una marina seca o magatzem d’embarcacions. Com està?
L’havíem pensat a l’esplanada d’aparcament on a l’estiu es fan els concerts del festival Porta Ferrada, però el govern municipal prefereix continuar disposant d’aquest espai lliure i ara estudiem algun altre emplaçament. Una opció seria a la zona de l’actual varador, amb dimensions més reduïdes.
De moment, però, tenen amarradors disponibles...
Sí, alguns, i sobretot a l’hivern. Però a l’estiu cada cop hi ha més demanda de drets d’ús de lloguer. I seria útil per disminuir el nombre d’embarcacions que passen tot l’any a l’aigua, sobretot les petites.
També han apostat per promocionar les places per a embarcacions i iots grans. Com està el mercat?
Ja fa quatre anys que Ports de la Generalitat ens va cedir l’explotació dels amarradors per a grans eslores i hem fet esforços per promocionar-los. La temporada de 2016 va ser especialment bona. I és positiu atraure estades per al prestigi de la ciutat, ja que a més de la imatge de grans vaixells amarrats implica un perfil de turistes amb poder adquisitiu.
Reobriran el restaurant?
El 20 de març està prevista la inauguració del Nomo Nàutic, un concepte similar al de la col·laboració entre el grup Nomo i Mas de Torrent al far de Sant Sebastià de Llafranc, amb cuina japonesa adaptada als productes del territori. La idea, a més, és que obrin la major part de l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

educació

La UPC oferirà el grau de Medicina a partir del 2026

BARCELONA

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona
CELRÀ

Canvien de lloc els concerts de nit de la festa major

celrà

Mig milió d’euros per netejar de pintades les persianes dels comerços

Barcelona