La recuperació afavoreix quatre cops més els rics
Oxfam Intermón constata que a l’Estat augmenta la desigualtat per la precarització del mercat laboral, que castiga sobretot dones i joves
Al món, l’1% més ric va acaparar el 2017 el 82% de la riquesa generada
Els rics, més rics i els pobres, més pobres. Un any més, l’ONG Oxfam Intermón posa en evidència que la desigualtat augmenta a tot el món. I ho fa en el marc del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), on es reuneixen aquests dies les elits polítiques i empresarials que tenen a les seves mans les eines per girar la truita. En resum, a l’Estat, la recuperació econòmica després de la crisi ha afavorit quatre cops més les persones més riques que les més pobres. I a nivell mundial, l’any passat, l’1% de la població més rica va acaparar 8 de cada 10 euros de la riquesa generada. Per contra, els 3.700 milions més pobres no es van beneficiar de cap millora, malgrat una situació de creixement econòmic.
Oxfam Intermón va presentar ahir l’informe Premiar la feina, no la riquesa , en què es dibuixa una situació de desigualtat social desesperançadora, perquè, a l’Estat, per exemple, l’1% de la població més rica concentra el 25% de la riquesa, mentre que el 70% de la població més pobra té el 32%. “La desigualtat continua a nivells desorbitats i està fora de control. És resultat d’un model econòmic global fallit”, va denunciar el coordinador d’investigació de l’ONG, Íñigo Macías. I hi va afegir: “Amb el que va augmentar la riquesa dels més rics entre 2016 i 2017 es podria posar fi set cops a la pobresa al món.” En aquests dos anys, quatre nous multimilionaris espanyols van entrar a formar part de la llista de la revista Forbes. Un estat on la taxa de pobresa és del 22,3%, on 10,2 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa i on la desigualtat s’ha eixamplat els últims anys. De fet, l’Estat és el tercer país amb més desigualtat de la UE, darrere de Romania i Bulgària i empatat amb Lituània.
És en la precarització del mercat laboral –amb un augment de la subcontractació i la temporalitat– on l’informe de l’ONG troba els motius de l’empobriment de bona part de la població de l’Estat. No només amb treballadors a l’atur, sinó també amb els anomenats “treballadors pobres”. A més, dones i joves en surten especialment perjudicats: les dones cobren un 20% menys que els homes de mitjana i el primer sou d’un noi o noia de 26 anys és un 33% inferior al que tenia abans de la crisi. Altres dades que diu l’informe: mentre que els beneficis empresarials van créixer un 200,7% el 2016 respecte a l’any anterior, els sous estan estancats des del 2012.
LA FRASE
“No puc pagar el tramvia a l’institut”
“Amb 600 euros no pots pagar la llum, el lloguer i mantenir els teus fills. Que el meu fill hagi hagut de faltar una setmana a l’institut perquè jo no en tenia per pagar l’abonament del tramvia és el que més em cou, no em deixa dormir.” Ho diu Dolors Espinosa, guàrdia de seguretat subcontractada per un ajuntament, i és un dels exemples de treballadora pobra que recull l’informe sobre desigualtat d’Oxfam Intermón. El 13,6% de la població ocupada té feina, però no aconsegueix sortir de la pobresa.
Realitat o ficció? La recuperació econòmica en mans d’una minoria subratlla que sis de cada deu persones en vulnerabilitat laboral són dones, perquè són més presents en sectors amb menys valors afegits.
