Festes i tradicions
La festa més tradicional de Vidreres
Ranxers en moviment
Dimarts, es van preparar unes 8.000 racions de ranxo en una celebració que té dos segles d’història
La comissió local es mou perquè el govern consideri la festa del ranxo de Vidreres festa patrimonial d’interès nacional
Una exposició a la sala d’actes de l’antic ajuntament permetia veure, dimarts, la foto més antiga conservada de la festa del ranxo de Vidreres. Era de Valentí Fargnoli i de l’any 1922. El ranxo, menja plena de substància –sofregit, cansalada, arròs i cigrons, entre altres ingredients–, és un tret distintiu de Vidreres, i l’entitat que organitza la festa es mou per difondre-la.
A l’octubre, la Comissió del Ranxo de Vidreres va contribuir a fundar a Castellterçol (Moianès) la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya (Fershc). En formen part altres àpats tradicionals, com ara el ranxo de Capmany, la sopa de Verges, l’escudella de Castellterçol, Gelida (Alt Penedès) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i lo ranxo de Ponts (Noguera). “Som un dels fundadors, però com més colles hi hagi, millor”, explica Marc Ball-llosera, de la Comissió del Ranxo vidrerenca.
Després d’una trobada, el 2005, amb motiu del 150è aniversari de la Confraria de Santa Llúcia de Gelida, els organitzadors d’aquestes sopes, arrossos i ranxos es van trobar per primera vegada el 2013. S’han succeït les trobades anuals, i a Verges el 2016 va sorgir la idea de reclamar que les festes siguin declarades elements festius patrimonials d’interès nacional.
Un decret de l’octubre del 2006 regula el patrimoni de les festes populars i tradicionals de Catalunya. A Vidreres, estan convençuts que les festes històriques que difon la Fershc “compleixen els requisits”, diu Ball-llosera. La festa del ranxo té dos segles d’història i s’ha pogut celebrar de manera gairebé ininterrompuda. L’article 13 de l’esmentat decret especifica les condicions que ha de tenir una festa patrimonial d’interès nacional. “Ha de tenir un origen remot i una continuïtat mínima de 100 anys ininterromputs com a part substancial del ritual festiu de la comunitat [...].” A Vidreres, només la Guerra Civil va estroncar la festa del ranxo els anys 1936 i el 1937, i diuen que la gent gran ja explicava, el 1866, l’any de fundació del Casino de la Unió, que els avis els en parlaven. L’origen podria ser medieval i consistiria en un àpat que les persones més benestants oferien a les més pobres.
La neteja de les peroles
Dimarts passat, dimarts de carnaval, una vintena de ranxers van preparar 2.765 litres de ranxo i unes 8.000 racions. Carles Sais, de 75 anys, en fa 52 que és ranxer. “Això és un orgull. No hi he faltat mai. L’hem començat amb neu, plovent, però sempre l’hem fet.” Sais explica que el més feixuc és netejar les peroles (28). “Han d’estar immaculades.” La festa del ranxo té, des de fa uns anys, la figura del ranxer itinerant, que és un any a l’organització. És el que han fet Isabel Boada i Albert Vidal. “M’ho va comentar un amic i em va agradar saber com funciona la festa més tradicional de Vidreres”, assenyala Vidal, de 34 anys i que treballa en una empresa de màrqueting. Vidal diu que el més bonic és repartir el menjar i coincideix amb Sais: “La feina més dura és netejar les peroles.”
