Salut engega el nou model d’atenció a persones ‘trans’

Un centenar de persones van participar ahir a la tarda en la concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en memòria d’Ekai, el jove transsexual de 16 anys d’Ondarroa que es va suïcidar fa dues setmanes perquè se li va denegar el tractament hormonal. Chrysallis Catalunya, juntament amb dotze delegacions més d’ arreu de l’Estat espanyol d’aquesta associació de familiars de menors trans, va llegir un manifest en record del seu associat, i en què interpel·len la societat a trencar la seva rigidesa binària (home/dona) i a respectar que sigui la persona i no els metges qui decideixi el moment de fer el seu trànsit de gènere o de fluctuar entre aquests.

A Catalunya, s’ha aprovat, amb discreció, i ara es comença a desplegar, un nou model d’atenció a les persones transgènere, després d’un any intens de treballs entre el Departament de Salut, professionals i la plataforma Trans* forma la salut (que aglutina dotze entitats i col·lectius). La plataforma ha impulsat el nucli d’aquest model que és l’autodeterminació de la persona, i que no cal un diagnòstic psiquiàtric per accedir a tractaments ni a operacions de reassignació de sexe. La plataforma assegura que “encara no es pot fer seu” el model perquè es repeteixen “antigues dinàmiques”. Nac Bremón, membre de la plataforma, declara: “Hem treballat dos anys per exposar les necessitat sanitàries del col·lectiu, que el sistema sanitari no ens avaluï, sinó que ens acompanyi, com un usuari més. Han entès els ritmes propis, el reconeixement dels menors, les identitats no binàries, però en la teoria, no en la pràctica.” Per exemple, el col·lectiu no vol psicòlegs clínics, sinó psicòlegs socials i que els psiquiatres no estiguin en la comissió de seguiment del model, tot i que la plataforma “compren” que s’ha de comptar amb la societat científica, però amb una visió psicosocial.

Rosa Almirall, ginecòloga i directora de Trànsit, unitat de referència i promoció de les persones trans (ara situat al CAP de Numància), admet que tothom ha hagut de renunciar a alguna idea per tirar endavant el model. Tot i l’inici del pla, Almirall assegura que el cas d’Ekai no hauria passat a Catalunya, ja que es respecta la necessitat i la voluntat dels menors, que no marquen els endocrins. No amaga, però, que algun hospital i diverses entitats els demanen informes de disfòria de gènere per operar o per canviar el nom, un estudi que fan tot posant en negreta que la llei catalana 11/2014 proscriu aquest concepte.

En aquest temps, l’equip de Trànsit ha atès unes 1.500 persones, de les quals 285 són menors d’edat. D’aquests, el gruix són adolescents de 13 a 15 anys (73) i de 3 a 9 anys (61). “No hi ha una edat concreta per fer un transit. Hi ha nens que accepten els canvis del seu cos i d’altres que no. Estem en una societat binària i la pressió per la imatge és brutal”, sosté Almirall. A més d’atenció, Trànsit fa formació a professionals sanitaris, educatius, del lleure, a més de començar a desplegar petites unitats d’atenció al territori. En aquest sentit, una iniciativa de Trànsit, aprovada per l’ICS, és que hi hagi alguns CAP amb sensibilitat LGTBI i ara es farà una prova pilot amb formació a professionals d’atenció i després al personal sanitari.

David Tello, president de Chrysallis Catalunya, també explica que van arreu on se’ls demana a explicar la realitat dels seus fills trans, i reclama més formació i més sensibilització d’alguns jutges del registre civil, com la de Barcelona, per canviar el nom del DNI dels nens, mentre el Congrés modifica la llei 3/2007. Tello comparteix que una assignatura pendent a Catalunya és canviar els llibres de text, respectar la llibertat de gènere.