Societat

opinió

La vida al centre de la vaga

Els éssers humans som interdependents i ecodependents, depenem d’altres des que naixem i d’altres depenen de nosaltres en diferents moments de les nostres vides. Depenem també del medi on vivim i dels altres éssers que l’habiten; en definitiva, no podem deslligar-nos de la profunda relació que ens uneix a la resta del planeta, humà i no humà. Per molt que ens creiem individus totpoderosos i autosuficients, aquesta interdependència i la necessitat de relacionar-nos amb els altres queda palesa al llarg de tot el cicle vital, amb moments de major i de menor intensitat: en la infantesa, en la vellesa, en la malaltia, en les nostres vulnerabilitats. Fins i tot l’adult sa i jove, que camina, que hi veu, que hi sent, professional d’èxit, necessita afecte, companyonia, sexe, algú que netegi la casa i algú altre que cuini un menú en un bar proper, massa hores treballant l’impedeixen fer-se càrrec de tasques que, oh, sorpresa, necessita per continuar viu.

La societat, però, s’ha construït sobre una lògica patriarcal i binària, que ha separat de manera rígida i artificiosa el treball considerat productiu d’aquell considerat reproductiu, invisibilitzant i desvaloritzant el segon, i sostenint la fal·làcia de l’individu que apareix del no res criat, vestit, planxat i estimat, sense càrregues familiars, llest per produir. Aquesta lògica de parells oposats, també ha posat en contradicció raó i emoció, públic i privat, home i dona, cultura i natura, entre d’altres. Es tracta d’una divisió estereotipada del món que no respon a la complexitat de la vida però que sembla, d’alguna manera, haver impregnat profundament l’organització social: les dones continuem sent majoria absoluta en les tasques relacionades amb el sosteniment de la vida, tant en l’àmbit privat com en el de l’economia formal i en el de l’economia submergida. Així, en aquesta estranya divisió de la vida, les dones, que realitzem tant tasques en el món productiu com en el considerat reproductiu, sortim ben mal parades: pel que fa a l’economia formal, la nostra retirada del mercat i les jornades parcials per a la realització de tasques cura reverteix en un empobriment important (menys salari, menys cotització, pensions més baixes), en una sobrecàrrega que atempta contra la nostra salut i en una frenada irreversible de la carrera professional. En l’àmbit privat, si la cura no està repartida de manera equitativa, resulta que hi ha qui rep molt i hi ha qui mai rep cura ni atenció ni té temps per a l’autocura. I en l’àmbit global, la invisibilització de la cura alimenta un mercat laboral submergit i precari, que aprofita la desigualtat nord-sud i la vulnerabilitat dels immigrants. D’aquí la importància d’una vaga feminista que transcendeix la vaga productiva clàssica i que proposi una vaga de cures: serà possible dur-la a terme? La resposta és clara i alarmant: la vida no fa vaga, si les dones s’aturen, la vida s’enfonsa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya supera els 5 milions de contagis de Covid-19

Barcelona

L’EMA avala la tercera dosi de la vacuna de Moderna

Brussel·les
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dia assolellat

Barcelona

El govern es compromet a “enfortir” els cossos d’emergència i de prevenció en un context de canvi climàtic

Barcelona

Dotze passatgers pateixen contusions per la topada d’un tren amb un arbre caigut a les vies entre Sils i Caldes

Barcelona

Entitats pel dret a l’habitatge demanen al govern espanyol que retardi l’aprovació de la llei perquè és “insuficient”

Madrid

Salut inicia la campanya de vacunació de la grip

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al nord-est

Barcelona

El Manga Barcelona posarà a la venda més entrades després que s’esgotessin en menys d’un dia

BARCELONA